Autora: Elizabeth Strout
Editorial, any: Edicions de 1984, 2017
Títol original, idioma, any: Anything is possible, anglès, 2017
Gènere: Narrativa
Traducció: Esther Tallada
Número de pàgines: 275
Llegit en: Català
 
Per alguns dels habitants d'Amgash, Illinois, és tot un esdeveniment que una de les filles dels Barton hagi escrit un llibre de memòries. Segur que parla de la seva infància miserable al poblet, potser hi surten ells, fins i tot. La Lucy Barton fa molts anys que va deixar enrere una vida de pobresa i se'n va anar a viure a Nova York per esdevenir escriptora. Se'n va sortir. Pràcticament no ha tornat a posar els peus al poble, però la complicada vida dels seus veïns, coneguts i també de la seva família no s'ha aturat i ha seguit el seu curs. Alguns han prosperat. D'altres s'han perdut pel camí. 'Tot és possible' és la seqüela de 'Em dic Lucy Barton' en la que visitarem Amgash i els seus voltants, i on coneixerem de primera mà els seus veïns, les seves històries de feina precària, de famílies trencades, infidelitats i secrets ben guardats. Un recull de vides senzilles en un entorn rural en el que tothom es coneix i està emparentat o relacionat. Un retrat dels oblidats, els no-ningú que es miraran amb suspicàcia aquella qui ha aconseguit escapar-se de l'espiral i forjar-se una vida totalment nova.
 
A 'Em dic Lucy Barton' Strout ens mostra una protagonista ingressada a l'hospital i que rep la visita de la seva mare després de molts anys de no veure's. Les dues mantenien una relació difícil. Durant la seva convalescència va fent memòria i explica les seves vivències de petita i jove a Amgash, i ja ens parla dels seus veïns. En aquest llibre la presència de la Lucy és pràcticament testimonial, se l'anomena més com a autora de cert renom que com a protagonista. Ens trobem, doncs, amb un llibre amb protagonisme coral en el que diversos personatges d'Amgash expliquen les seves vivències actuals i, en alguns casos, relaten la seva relació amb la jove Lucy, abans que marxés cap a Nova York. Els diferents capítols funcionen com a relats independents, però encadenen personatges, de manera que el secundari d'un protagonitza el següent, per acabar-nos mostrant un retrat global d'Amgash, un entramat de relacions familiars i sentimentals que permet tocar temes com la precarietat laboral, la malaltia i el dol i les conseqüències psicològiques d'haver lluitat en una guerra. Com ja és costum en l'autora, tot i la diversitat de personatges, les dones prenen un protagonisme molt especial. Elizabeth Strout té una gran capacitat per narrar aquestes vides tan senzilles en entorns rurals i se'n surt perfectament d'anar encaixant les diferents peces del seu collage perquè tot acabi cobrant sentit i que algunes situacions, records i esdeveniments se'ns expliquin des de diferents angles perquè ens en puguem fer una idea ben acurada.

L'estructura de 'Tot és possible' recorda més als llibres protagonitzats per l'altre gran personatge de l'autora, Olive Kitteridge. Tant el primer de la Lucy, com el recent 'Ai, William!' (que encara no he llegit, però em consta), tenen un fil conductor més clàssic, mentre que aquí el fil conductor és el poble d'Amgash i els seus habitants es van passant el protagonisme i explicant les seves històries. Tot i que els relats són molt complementaris i acabarem coneixent el veïnat a fons, aquest volum no ha aconseguit atrapar-me tant com els altres dos que he llegit de l'autora. Potser pel poc protagonisme de la Lucy, de qui esperava més participació, o perquè no estava prou concentrat per anar saltant de protagonistes i intentar recordar qui era parent de qui. Continuo pensant que Strout té molt mèrit de saber trenar tan bé els seus personatges i retratar aquestes vides precàries, la manca de recursos de les classes treballadores americanes i aquests entorns rurals tan distants de les grans ciutats. Llegir-la és una delícia, encara que les realitats que mostra no són agradables, però ella ho fa agradable i passador. Potser 'Tot és possible' és una mica inferior als altres dos que havia llegit, però mica en mica aniré completant la seva obra, si les properes experiències no empitjoren la bona impressió que encara en tinc.

Impressió general: @@@