Autor: Albert Sánchez Piñol
Editorial, any: La Campana, 2022
Gènere: Terror
Número de pàgines: 301
Llegit en: Català
 
L'illa de Santa Helena és una petita porció de terra de l'Atlàntic Sud, a uns 2800 quilòmetres de la costa africana, és a dir, en mig del no res. Encara avui pertany al Regne Unit. I si per alguna cosa és coneguda aquesta terra inhòspita i infestada de rates, és perquè va ser la presó que va allotjar els últims anys de vida de Napoleó Bonaparte, el seu exili forçós després de la seva expansió imperialista per Europa. Fins allà viatjaran l'escriptor François-René de Chateaubriand i la Marquesa de Custine Delphine Sabran, per posar a prova el seu amor davant de l'home irresistible i carismàtic capaç de subjugar totes les ànimes als seus desitjos. Un joc molt perillós aquest d'intentar reunir en una sola habitació l'amor, la cultura i el poder. Però no tan perillós com el Bigcripi, una amenaça que els habitants de l'illa temen per sobre de tot i que els cultes visitants prenen per una superstició local sense cap fonament. Potser haurien d'haver fet cas dels consells, o cedir als primers impulsos de tornar cap a casa després de rebre la indiferència inicial de l'emperador exiliat. Però no han viatjat tan lluny per rendir-se, així que els tocarà viure allò que cap ésser humà voldria viure mai.

La publicació d'un nou llibre d'Albert Sánchez Piñol és sempre un esdeveniment, per mi. Es tracta d'un dels meus autors de capçalera, al qual li segueixo la pista des de fa molts anys. En aquest cas ens situa al 1819 i en un escenari remot, i ens parla a través del diari de la Marquesa de Custine, que ens va explicant tot el que s'esdevé a l'illa de Santa Helena. El que comença com un llibre de ficció històrica al voltant de la figura de Napoleó, una visita fictícia als seus últims anys de reclusió, acabarà sent una història fantàstica de caire terrorífic amb l'aparició d'un monstre submarí de proporcions inimaginables. L'estil narratiu magnètic i un punt pedant de l'autor s'hi desenvolupa en la màxima expressió, fins i tot diria que s'autoparodia i abusa de les frases volgudament enginyoses que sempre et fan pensar 'que ben trobat!'. Tot i així, com la majoria de les seves obres, fa de molt bon llegir i passa francament bé, tot i que és molt probable que aquest estil particular, aquesta ironia i tocs d'humor que fa servir mentre descriu escenes que freguen el gore, no serà del gust de tothom. La història és sorprenent, compta amb molts girs inesperats i un canvi de rumb claríssim cap a la meitat (com marca el 'Papitu'!). Si no fos que... no és tan sorprenent si ha has llegit les altres obres fantàstiques de l'autor. Sembla que la fórmula se li esgota una mica. El que el fa una mica especial és la participació de personatges històrics que es veuen embolicats en una trama clarament de ficció.
 
No puc amagar la meva flaca per Sánchez Piñol i potser peco de perdonar-li coses que a altres no els perdonaria. M'ho he passat bé llegint-lo, però més pel seu estil narratiu que per la història que explica. Més per les reflexions que em desperta, pel retrat dels personatges, amb les seves llums i les seves ombres, que per l'originalitat de la trama. Si l'agafem com a obra independent n'és, d'original, però repeteix patrons de llibres com 'La pell freda' o 'Pandora al Congo'. M'agrada especialment la seva capacitat d'humanitzar els monstres i de convertir les persones en els autèntics monstres de la història. Perquè aquí mateix ens deixa a nosaltres, els lectors, la responsabilitat de decidir qui és aquest monstre al que fa referència el títol que trobem a la coberta. Aquesta ambigüitat és força suggeridora. Vull assenyalar que el llibre compta amb algunes escenes de violència (de diversos tipus) narrades de forma molt explícita, que poden resultar desagradables de llegir. Humor i gore barrejats fins uns límits que em fan pensar que l'autor busca repetir les seves fórmules, amb una marxa més, per mantenir el públic captiu. També aquesta exploració de la influència del poder és molt seva. Jo el seguiré llegint, no en tinc cap dubte, perquè la seva manera d'escriure m'atrapa. Però potser m'agradaria llegir-li algun altre registre de ficció, a veure si és capaç de seguir-me convencent. Tants monstres poden acabar cansant, encara que canviïn de forma.
 
Impressió general: @@@
Si voleu llegir altres ressenyes d'obres de l'autor, ho podeu fer aquí