Autora: Sarah Chiche
Editorial, any: Edicions del Periscopi, 2022
Títol original, idioma, any: Saturne, francès, 2020
Gènere: Narrativa
Traducció: Anna Casassas
Número de pàgines: 212
Llegit en: Català
 
Un home de només 34 anys agonitza a l'hospital per les últimes fuetades de la leucèmia que pateix. Al seu voltant, el desconsol de la família i la incertesa pel futur. I una nena de només 15 mesos que no arribarà a conèixer el seu pare. Aquest és l'inici del llibre, però no el d'aquesta història. En Harry era fill d'una família adinerada que regenta una clínica a París. Els seus orígens es troben a Algèria. El patriarca, en Joseph, és inflexible i intransigent, els seus dos fills havien d'estudiar medicina sí o sí. Mentre que l'Armand, el gran, va seguir els seus passos sense protestar, en Harry va ser més rebel i, entre d'altres coses, es va enamorar d'una dona que la seva família no aprovava. La nostra protagonista, ja de gran, anirà coneixent la història familiar, tot el seguit de mentides i disputes que han generat un mur entre els membres que queden, mentre ha de batallar amb el dol i el dolor provocat per l'absència i la culpa.

Sarah Chiche debuta a casa nostra amb aquesta novel·la que podríem englobar dins el gènere de l'autoficció que tant es porta darrerament. No ens queda clar quantes llicències s'ha pres per narrar aquesta història, però sembla que està explicant l'evolució de la seva família i del seu estat personal des des de temps abans del seu naixement i tot. Després d'anunciar-nos la mort del pare al pròleg, tenim dues parts diferenciades. A la primera ens explica, gairebé a mode de records heretats, com la seva família provinent d'Algèria es van establir a França, com en Joseph va fundar la clínica i els seus fills van seguir els seus passos, però molt especialment la història d'amor apassionat i rebel dels seus pares. Hi ha una incidència en les relacions familiars fruit de la tradició i de la classe social a la que pertany el seu avi, que el fan ser estricte i amb conviccions molt fortes. A la segona part l'acció se centra en la pròpia protagonista, en diversos períodes que han marcat la seva vida, i en els problemes de salut mental que l'angoixa, el dol i l'absència li provoquen. Tant en una part com en l'altra, diversos esdeveniments històrics, a mode de marques temporals, acompanyaran els diferents membres de la família. Escrita a capítols curts i també amb frases curtes, directes i tallants com cops de puny, l'autora fa partícip al lector del seu dolor i la intensitat dels seus sentiments.

Aquesta novel·la compta amb multitud d'ingredients que la fan llaminera, sempre que siguis conscient que no llegiràs una història fàcil, que el que s'hi relata és un amor impossible per unes relacions familiars difícils, i una baixada als inferns per la càrrega que la protagonista s'ha posat sempre a les espatlles. Tècnicament té poc a retreure-li, Sara Chiche té ofici i es permet fer servir recursos narratius i canvis de perspectiva que el fan interessant de llegir, i que exigeixen cert grau d'atenció. A més, pel propi fil argumental, pels sentiments que aboca, per la claredat de la seva exposició, està fet per encongir el cor del lector, per despertar empatia, solidaritat, o fins i tot per sentir-s'hi identificat. El meu problema és que no m'ha passat cap d'aquestes coses i la meva lectura s'ha produït des de la distància emocional, no m'he posat a la pell de l'autora, no he patit amb ella, no m'he sentit convidat a fer-ho. Però com deia, sent objectiu, no puc culpar el que penso que és un bon llibre per no haver-me despertat allò que he vist en altres ressenyes i opinions. La conclusió és que potser no és per mi, o no l'he llegit en el moment apropiat, però que és molt probable que si us endinseu a 'Saturn', perquè val la pena fer-ho, rebeu una bona rebregada al cor i no us deixi indemnes. Si aconseguiu llegir agafats de la mà de la protagonista, prepareu-vos per patir i, per tant, per gaudir de la lectura.
 
Impressió general: @@@