Autor: Ken Follett
Editorial, any: Rosa dels Vents, 2020
Títol original, idioma, any: The Evening and the Morning, anglès, 2020
Gènere: Ficció històrica
Traducció: Mireia Alegre, Imma Estany i Anna Llisterri
Número de pàgines: 902
Llegit en: Català

S'acosta l'any 1000 i els vikings causen estralls a les costes britàniques. L'Edgar, fill d'un constructor de vaixells i molt traçut, té pensat fugir aquella mateixa nit amb la seva estimada Sunni per poder estar finalment amb ella. La Sunni és casada, però li correspon l'amor. Però justament els vikings decideixen atacar aquella nit i els seus plans s'estronquen, més del que podria pensar. El seu pare, i també la Sunni, no sobreviuen a l'atac. La mare, els dos germans i ella s'hauran de buscar la vida com a camperols en unes condicions miserables. Però sempre tindran l'enginy de l'Edgar per tirar endavant. Mentrestant, la Ragna de Cherbourg, filla del comte Hubert, de Normandia, es promet amb l'ealdorman de Shiring, en Wilwulf. La unió promet ser molt profitosa pels dos territoris. Però mentre la Ragna estima en Wilwulf amb passió, els motius d'ell i dels seus dos germanastres semblen uns altres. Dues històries separades en mons diferents, els estrats més miserables de la societat i la noblesa local, però que estan condemnades a trobar-se irremeiablement.
 
"Les tenebres i l'alba" és una preqüela de 'Els pilars de la terra' que se situa uns 125 anys abans dels esdeveniments d'aquesta obra magna de Ken Follett, que posteriorment tindria continuació amb "Un món sense fi" i "Una columna de foc". L'autor recupera així el fil històric del seu poble fictici i ens situa en el moment en que amb prou feines era una taverna al costat del riu i quatre cases. Però el més important, recupera la capacitat d'explicar una història que pot despertar interès i que no sembla que serveixi d'excusa per parlar d'altres temes, com em va semblar a "Una columna de foc". La capacitat narrativa de Follett, que ha estat capaç d'enganxar a milers de lectors al llarg de la seva dilatada trajectòria, queda fora de dubte. Com en tots els altres llibres, trobem una escriptura lleugera i àgil amb una trama que no aprofundeix en cap aspecte referent a l'època d'ambientació, però en la que hi passen moltíssimes coses i contínuament. La pugna entre personatges nobles, fidels i bons contra d'altres egoistes, malvats i despietats és l'ordre del dia i marca de la casa. Ja saps que el bé ha d'acabar triomfant, encara que pel camí patim algun daltabaix i que, com és el cas, els personatges '"bons" es plantegin algun dilema moral que el lector es podrà qüestionar. Tot està ideat perquè t'estimis alguns personatges, especialment l'Edgar, i d'altres et posin els pèls de punta, com el bisbe Wynstan. Una lectura que s'ha d'entomar pel plaer que proporcionen els passa-pàgines, sense encaparrar-se amb la versemblança històrica o la mentalitat dels personatges, que no pretén ni fer veure que són homes i dones dels segles X-XI. Molts cops, per les seves preocupacions i visions podrien ser persones actuals, per tant, de rigor més aviat poc.
 
Malgrat que, com comentava, ni les trames ni els personatges d'aquest llibre tenen cap versemblança, no es pot negar que es llegeix amb interès i atrapa. Jo l'he anat llegint a estonetes durant molts mesos, perquè 900 pàgines no són còmodes de transportar, i no he perdut el fil en cap moment, no requereix posar-hi una gran atenció. Té l'al·licient de saber com va començar tot, abans dels fets de 'Els pilars de la terra", qui va precedir el Prior Philip i en Tom Builder, i què deuen aquests hereus a la Ragna, l'Edgar o l'Aldred. És una lectura còmoda, fàcil i que permet recuperar una mica les sensacions després del tercer llibre de la saga, que és de llarg el més fluix. Han passat molts anys des de la publicació de "Els pilars", ni més ni menys que 33. Només pel fet que allà se'ns expliquen força detalladament alguns aspectes de la construcció de la catedral i que els personatges estan més treballats i tenen més profunditat, ja demostra la tendència de Follett d'apropar-se a un públic molt més ampli, i potser menys primmirat, a banda del que ha anat fidelitzant amb el temps. "Les tenebres i l'alba" és planer, gens exigent i t'assegura l'estira i arronsa constant entre bons i dolents, un tema que mai falla. I ja va bé que sigui així, no cal més per estar distret amb la lectura. Mentre no se li demani més, és un llibre que funciona perfectament. Per tant, la intenció és seguir llegint Ken Follett, no amb aquella devoció que em despertava de jovenet, però sense cap remordiment. És encara un dels meus escriptors més llegits i ho seguirà sent. Fa la seva funció, que ja és molt.

Impressió general: @@@ i mitja