Autora: Gemma Pasqual
Editorial, any: Editorial Barcanova, 2020
Gènere: Ciència Ficció, Juvenil
Número de pàgines: 190
Llegit en: Català
Editorial, any: Editorial Barcanova, 2020
Gènere: Ciència Ficció, Juvenil
Número de pàgines: 190
Llegit en: Català
Després de la Reconstrucció, el món és un altre. Tot és artificial, fins i tot les relacions humanes. Les normes de comportament són estrictes, la posició social ve regida pels diners, però sobretot per la quantitat de likes que acumules en el teu compte. La separació en classes socials encara és més evident. Però va caldre fer-ho. La vida d'abans és història, fora de la bombolla la Terra no és habitable, ens la vam carregar. Ara, gràcies al gran líder Magnus que governa amb mà inflexible, tornem a prosperar. Es manté l'ordre social i així ha de seguir sent, per això hi ha un control absolut de què fa tothom, ningú no pot sortir-se de la línia. En aquest context tan elitista, la Kas, una noia resident a la Fàbrica, que és un dels barris humils, sense diners i amb escassos likes, es relaciona amb gent de la Urbanització perquè estudia amb ells. Sap que pertanyen a mons diferents, però gràcies a la seva amiga Nicole se sent integrada. Serà precisament per la Nicole, que l'embolica en una entremaliadura amb l'objectiu d'aconseguir likes i popularitat, que la Kas descobrirà que no tot és tan bonic com sembla en aquest món perfecte d'en Magnus.
L'escriptora valenciana Gemma Pasqual té una extensa bibliografia infantil i juvenil que es caracteritza per tocar temes molt actuals i de l'interès de la gent jove. Aquesta és la primera obra seva que llegeixo i es tracta d'una distopia de la qual hi ha dos volums. La segona part també la llegiré properament. Ens situa no gaire lluny en el temps, només 20 anys, però sí en l'imaginari, ja que trobem un règim totalitari d'aquells que simulen una perfecció i un control absolut que protegeix de qualsevol mal, però que de seguida s'esquerda i descobrim a costa de què es manté aquest equilibri. Hi ha robots assistents, mitjans de transport innovadors, vestuari bicolor i canviant, i menjar sintètic, però el que ens crida més l'atenció és el sistema de likes que permet escalar socialment. La tirania del like és un tema molt en boga i que ja s'ha explorat en altres obres de ficció, però aquí està força ben integrat. Un altre tret interessant és la interacció social: és de mala educació mirar-se directament a la cara, tot es fa a través de pantalles o del rellotge intel·ligent, el rein, que tothom porta al canell. Situacions com aquesta i d'altres, apunten a l'evolució de la nostra societat, cada cop més impersonal i més digital, i serveixen com a denúncia per reducció a l'absurd. Mirar-se directament als ulls esdevé un acte de rebel·lia. I de rebel·lia emparada en la joventut en trobarem molta, en aquest llibre. També ens caldran, és clar, alguns personatges adults que ens expliquin com era el món abans de la Destrucció i la Reconstrucció. En el llibre, que no és llarg, hi ha molt diàleg i té un llenguatge molt planer i actual. Enganxa per la descripció d'aquest nou món i perquè hi ha molta acció, de manera que és de lectura molt ràpida.
Tenim un món asèptic en el que tot funciona a la perfecció. Sembla ideal, però despulla els personatges de tot allò que els fa humans. I els nostres protagonistes volen ser humans i viure, volen el món com era abans, o com s'imaginen que era. Tot i que està encarat a un públic jove que probablement se sentirà molt interpel·lat, és un llibre que es pot llegir perfectament com a obra de ciència ficció especulativa i distopica, deixant de banda el to més aviat juvenil del text. Beu de moltes fonts, i això pot suposar un inconvenient pels habituals del gènere, i és que tot i que el conjunt el trobo òptim i una bona proposta per introduir joves lectors al gènere, no innova gaire pel que fa a temes i conceptes que la CiFi ja ha explotat a bastament. Li he trobat referències més o menys clares a altres obres. La més evident, potser, el mític capítol 'Nosedive' de la sèrie Black Mirror. Però també a 1984, Blade Runner, Els Jocs de la Fam, Fahrenheit 451 o la pel·lícula 'The Island'. Gemma Pasqual agafa elements de cadascuna, en fa una lectura actualitzada i construeix un univers propi que trobo prou aconseguit. Tot apunta que aquest primer llibre pot ser una mica introductori. Situa totes les peces sobre la taula, i probablement serà a 'Like Blanc' on rematarà la feina i es desencadenarà tot el pes de la història. Bé, no trigaré gaire a saber-ho. I em ve de gust, perquè aquest m'ha convençut prou i tinc ganes de saber com continua.
Impressió general: @@@ i mitja
3 Comentaris
pero de cada capitol
ResponEliminatabon mok
ResponElimina3audha rasek
Elimina