Autora: Patricia Highsmith
Editorial, any: El cercle de Viena (Viena Edicions), 2022
Títol original, idioma, any: Strangers on a Train, anglès, 1950
Gènere: Intriga
Traducció: Jordi Martín Lloret
Número de pàgines: 383
Llegit en: Català
Editorial, any: El cercle de Viena (Viena Edicions), 2022
Títol original, idioma, any: Strangers on a Train, anglès, 1950
Gènere: Intriga
Traducció: Jordi Martín Lloret
Número de pàgines: 383
Llegit en: Català

Per fi ensopego amb la Patricia Highsmith més perversa i inquietant, després de les lectures de Carol i Petits contes misògins. Viena Edicions recupera la primera obra de l'autora amb una gran edició i una magnífica traducció de Jordi Martín Lloret. Alfred Hithcock va veure de seguida el potencial d'aquesta història i la va portar al cinema només un any després de la seva publicació. I és que la premissa és realment engrescadora. Dos desconeguts que coincideixen en un tren. Ningú sap que s'han trobat ni els pot relacionar. Es plantegen un canvi de cromos: un assassinat per un altre, en estats diferents, amb víctimes que no tenen cap semblança ni coneixença. No hi ha mòbils, es pot tenir una coartada perfectament factible, perquè no et cal estar ni remotament a prop de la persona que vols veure morta. Sembla un pla perfecte, sense fissures. Inconvenients: només un d'ells, en Bruno, vol tirar-ho endavant realment. En Guy es veu arrossegat per les circumstàncies. Però el pitjor contratemps és l'obsessió malaltissa que Charles Bruno desenvolupa per en Guy. La viabilitat del pla passa perquè no tinguin cap més contacte posterior, però el jove consentit, també per culpa de tot l'alcohol que beu, no és capaç de treure's del cap en Guy. Es tracta d'un personatge ambigu, misogin, de qui no acaba de quedar clar quins objectius el mouen. En canvi, Guy Haines, que en aparença és més centrat, entra en un espiral de mentida, silencis i culpa que l'arrossega sense aturador. Els personatges estan molt ben definits, i això no vol dir que ens agradin, tots i cadascun ens arribaran a fer ràbia en algun moment (o en molts). Highsmith explora molt bé la seva psicologia i el lector no pot fer altra cosa que posar-se les mans al cap sovint i exclamar "però què fas!". És d'aquests llibres que s'enreda i s'enreda i que necessites saber com acaba, quin serà el desllorigador. El final potser no és el que ens esperaríem, o el que voldríem, però està ben resolt.
L'estil de Patrícia Highsmith és una mica tallant, sembla que avanci de manera sincopada. Segons com, em costa una mica. Però encara em costa més de pair la incomoditat que m'han generat els seus personatges, i això ho dic com a virtut. "Desconeguts en un tren" és una història tèrbola, esfereïdora en alguns punts, però que genera molta intriga i no pots parar de llegir. Que detestis els protagonistes d'un llibre pot ser mèrit de l'autora, i penso sincerament que en aquest cas ho és. La trama que dibuixa Highsmith podria ser tota una altra, però volgudament en Guy i en Bruno es comporten d'una manera que difícilment cap lector aprovarà. La tensió que genera, el mal cos que et va deixant, el comportament obsessiu d'en Bruno que molts cops és infantil i d'altres gairebé sembla sobrenatural, situen aquesta obra a l'alçada de les grans del gènere. Perquè una cosa és voler, i l'altra poder jugar amb la psicologia dels lectors i despertar-los tantes sensacions, desagradables la majoria. I Highsmith pot. El llibre t'emprenya, no entens per què fan una cosa o no en fan una altra, pots acabar pensant que no s'aguanta per enlloc. Però et remou, sens dubte no deixa indiferent. I això no ho poden dir tots els thrillers, francament. De manera que potser no és gaire bona idea encadenar lectures tan intenses com aquesta, requereixen el seu temps de maduració. Però sí que em sembla una gran idea seguir explorant l'obra d'aquesta autora, mica en mica, i quan el cos ho demani. Ara que he conegut la Patricia Highsmith més fosca, ja no la vull abandonar.
Impressió general: @@@@ (generoses)
2 Comentaris
La novel·la no l'he llegit i la pel·lícula la vaig veure fa tants anys que la recordo amb prou feines. Tinc previst, però, recuperar-les les dues aquest any que ve perquè he decidit que el meu cicle de ressenyes literàries al Xarel-10 de l'estiu del 23 (suposant que d'aquí a un any encara existeixin els blogs :-D) el dedicaré al cinema de Hitchcock i aquest llibre caurà segur. A veure si coincidim amb les 4@.
ResponEliminaI després em diuen a mi que soc previsor i que programo massa les lectures. Tu ja saps què llegiràs l'estiu del 23! Caram, em superes. Si llegeixes aquest llibre entendràs fàcilment per què va cridar l'atenció de Hitchcock. El mal rotllo que genera la Highsmith amb el comportament dels seus personatges li devia fer veure el símbol del dòlar davant dels ulls. Veig que m'haurà d'esperar, però d'aquí pot sortir un cicle de lectures molt interessant. Rebecca? Desconeguts en un tren? Quin estiu que t'espera! Gràcies pel teu comentari.
Elimina