Autora: Patricia Highsmith
Editorial, any: El cercle de Viena (Viena Edicions), 2022
Títol original, idioma, any: Strangers on a Train, anglès, 1950
Gènere: Intriga
Traducció: Jordi Martín Lloret
Número de pàgines: 383
Llegit en: Català

Fa dos anys que en Guy Haines no torna a Metcalf, Texas. Ho fa ara per divorciar-se definitivament de la seva dona Miriam, per fi podrà ser lliure i casar-se amb la dona que estima, l'Anne. Fa el trajecte des de Nova York en tren i allà coneix algú que canviarà la seva vida pròspera d'arquitecte prometedor. En Charles Anthony Bruno és un jove estrafolari i histriònic, però força adinerat. De seguida agafa confiança amb en Guy, que se'l mira amb recel, però li contesta tot el que li pregunta, que no és poc. I un cop trencat el gel, ell mateix es deixa anar. En Bruno és un bevedor empedreït, però fins i tot per un borratxo com ell el que li proposa s'escapa de tota sensatesa. Es tracta de bescanviar assassinats, ell pot eliminar del mapa la Miriam, qui segur que li posarà pegues pel divorci, si en Guy s'encarrega de matar el seu pare, amb qui no es poden suportar. Aparentment, és un pla perfecte, ningú sap que es coneixen i no podran establir cap lligam entre víctima i assassí. En Guy pensa que no ho diu seriosament, no li ho pot estar proposant de veritat. Tan aviat com pot s'allunya d'aquest boig. Però en Bruno ho té molt coll avall...

Per fi ensopego amb la Patricia Highsmith més perversa i inquietant, després de les lectures de Carol i Petits contes misògins. Viena Edicions recupera la primera obra de l'autora amb una gran edició i una magnífica traducció de Jordi Martín Lloret. Alfred Hithcock va veure de seguida el potencial d'aquesta història i la va portar al cinema només un any després de la seva publicació. I és que la premissa és realment engrescadora. Dos desconeguts que coincideixen en un tren. Ningú sap que s'han trobat ni els pot relacionar. Es plantegen un canvi de cromos: un assassinat per un altre, en estats diferents, amb víctimes que no tenen cap semblança ni coneixença. No hi ha mòbils, es pot tenir una coartada perfectament factible, perquè no et cal estar ni remotament a prop de la persona que vols veure morta. Sembla un pla perfecte, sense fissures. Inconvenients: només un d'ells, en Bruno, vol tirar-ho endavant realment. En Guy es veu arrossegat per les circumstàncies. Però el pitjor contratemps és l'obsessió malaltissa que Charles Bruno desenvolupa per en Guy. La viabilitat del pla passa perquè no tinguin cap més contacte posterior, però el jove consentit, també per culpa de tot l'alcohol que beu, no és capaç de treure's del cap en Guy. Es tracta d'un personatge ambigu, misogin, de qui no acaba de quedar clar quins objectius el mouen. En canvi, Guy Haines, que en aparença és més centrat, entra en un espiral de mentida, silencis i culpa que l'arrossega sense aturador. Els personatges estan molt ben definits, i això no vol dir que ens agradin, tots i cadascun ens arribaran a fer ràbia en algun moment (o en molts). Highsmith explora molt bé la seva psicologia i el lector no pot fer altra cosa que posar-se les mans al cap sovint i exclamar "però què fas!". És d'aquests llibres que s'enreda i s'enreda i que necessites saber com acaba, quin serà el desllorigador. El final potser no és el que ens esperaríem, o el que voldríem, però està ben resolt.

L'estil de Patrícia Highsmith és una mica tallant, sembla que avanci de manera sincopada. Segons com, em costa una mica. Però encara em costa més de pair la incomoditat que m'han generat els seus personatges, i això ho dic com a virtut. "Desconeguts en un tren" és una història tèrbola, esfereïdora en alguns punts, però que genera molta intriga i no pots parar de llegir. Que detestis els protagonistes d'un llibre pot ser mèrit de l'autora, i penso sincerament que en aquest cas ho és. La trama que dibuixa Highsmith podria ser tota una altra, però volgudament en Guy i en Bruno es comporten d'una manera que difícilment cap lector aprovarà. La tensió que genera, el mal cos que et va deixant, el comportament obsessiu d'en Bruno que molts cops és infantil i d'altres gairebé sembla sobrenatural, situen aquesta obra a l'alçada de les grans del gènere. Perquè una cosa és voler, i l'altra poder jugar amb la psicologia dels lectors i despertar-los tantes sensacions, desagradables la majoria. I Highsmith pot. El llibre t'emprenya, no entens per què fan una cosa o no en fan una altra, pots acabar pensant que no s'aguanta per enlloc. Però et remou, sens dubte no deixa indiferent. I això no ho poden dir tots els thrillers, francament. De manera que potser no és gaire bona idea encadenar lectures tan intenses com aquesta, requereixen el seu temps de maduració. Però sí que em sembla una gran idea seguir explorant l'obra d'aquesta autora, mica en mica, i quan el cos ho demani. Ara que he conegut la Patricia Highsmith més fosca, ja no la vull abandonar.

Impressió general: @@@@ (generoses)