Autora: Ayesha Harruna Attah
Editorial, any: Sembra Llibres, 2022
Títol original, idioma, any: The Deep Blue Between, anglès, 2020
Gènere: Narrativa
Traducció: Elisabet Ràfols
Número de pàgines: 201
Llegit en: Català

Al tombant del segle XX l'Àfrica subsahariana patia el colonialisme més salvatge i l'esclavatge encara era molt vigent. Una ràtzia molt violenta assola el poble de Botu i dues bessones de només 10 anys, la Hassana i la Husseina, acaben separades i venudes com a esclaves. Cadascuna d'elles emprèn un camí vital que no és gaire encoratjador, però trobaran persones que les ajudaran a mantenir-se dempeus, aprendre i prosperar. Tot i la distància geogràfica que les separa, el vincle que tenen, el lligam que tots els bessons experimenten, les manté unides sobretot a través dels somnis. No tenen cap certesa, però la seva espiritualitat els diu que la seva estimada germana segueix viva, en algun lloc. Són temps de canvis, però les velles tradicions i costums de les comunitats de Ghana i Nigèria es mantenen vives tot i la pressió de la llengua i la religió dels colons europeus. Amb un blau immens entre totes dues, seran la Hassana i la Husseina capaces te tornar-se a trobar?

Aquesta obra va ser escrita originalment en anglès, l'autora és nascuda a Ghana però va fer els seus estudis als Estats Units. Els escenaris de la novel·la són la colònia Costa d'Or, Accra, Lagos i també Bahia, al Brasil, i només per això ja resulta interessant, no he llegit gaires llibres que passin en aquests llocs. El llibre està estructurat en capítols llargs que van explicant alternativament l'evolució de les dues bessones protagonistes, però per algun motiu els capítols de la Hassana estan escrits en primera persona i els de la Husseina en tercera. El període comprès són uns set anys, des que les nenes en tenen 10, fins que en fan 17. La seva no serà només una separació física, sinó també cultural. Mentre que la Hassana entra en contacte amb el món occidental, aprèn llengües europees i coneix la religió cristiana, la Husseina aprèn els rituals i cerimònies dels esperits orixàs i troba el seu lloc entre antics esclaus d'origen africà que viuen a Brasil. La distància emocional que suposa aquesta separació en dos mons tan diferents serà important per la història. L'escriptura d'Ayesha Harruna Attah és descriptiva i detallada, fins i tot densa en alguns punts, i això fa que sigui de lectura lenta. Inverteix tant esforç en descriure les tradicions i costums d'aquestes terres, les creences, la importància dels esperits, els lligams onírics entre les bessones, com a relatar-nos les seves vivències i peripècies personals. No es pot negar que conèixer aquestes cultures és interessant per desconegudes i allunyades de la nostra realitat, però alhora potser no és el que busquem en una novel·la sobre esclavatge i trencament d'una família.
 
Em costa una mica decidir-me sobre si aquest llibre m'ha agradat o no. Que no se'm malentengui, és un bon llibre que exposa diverses dicotomies encarnades en les dues bessones i el seu entorn. La Hassana i la Husseina ens serveixen per conèixer realitats diferents dintre d'un mateix context històric i social, dues espiritualitats, dues maneres de relacionar-se. De vegades peca de fer servir els seus personatges per exposar en detall allò que vol transmetre, com es vivia el colonialisme, la fi de l'esclavatge, el nou empoderament de la gent dels territoris ocupats, els rituals espirituals. L'equilibri entre bastir una història de ficció i relatar amb pèls i senyals alguns elements per demostrar com t'has documentat i quant en saps, de vegades costa de mantenir. No és del tot el cas de l'autora, que sap narrar amb prou agilitat i fluïdesa, però sí que trobo que s'allarga molt parlant d'alguns temes. No és el primer cop que em grinyola un llibre que aprofita la ficció per encobrir un assaig o un tractat d'història. Perquè les dues coses casin s'ha de saber fer molt bé i que la trama de ficció sigui prou treballada i potent. I aquí ho és, ho dic honestament. Però personalment m'ha costat una mica. També diré que és una opció molt personal, el que jo considero un llast per una novel·la segur que encanta a altra gent. No obstant, a l'hora de valorar-lo no em puc estar de destacar-ho. És una bona obra, amb una trama reeixida, una bona reflexió final sobre la relació entre dues persones amb un vincle indissoluble, amb un context molt interessant i que probablement mereix molta més puntuació que la que jo li atorgo. No em costarà recomanar-lo a alguna gent, encara que a mi m'hagi deixat sensacions una mica irregulars.

Impressió general: @@@