Autor: Douglas Adams
Editorial, any: Laertes, 2021 (segona edició, primera del 1994)
Títol original, idioma, any: The Hitchhiker's Guide to the Galaxy, anglès, 1979
Gènere: Ciència ficció
Traducció: Eduard Castanyo
Número de pàgines: 234
Llegit en: Català
 
Aquest és un mal dia per l'Arthur Dent, sens dubte. Tant bon punt s'ha llevat, s'ha trobat un conjunt d'excavadores disposades a demolir-li la casa, un nou cinturó de ronda ha de passar per allà sí o sí. Ell s'hi oposa, és clar. Comença una protesta activa per evitar-ho, no pensa apartar-se, a ell no li passaran per sobre! Fins que arriba el seu amic Ford Prefecte i el convenç d'anar a la taverna El Cavall i el Mosso, amb una astuta estratagema convenç el capatàs dels constructors perquè no derrueixin la casa mentre ells estan bevent. Tot i ser molt convincent, una estona després la casa va a terra i ho senten des del bar. Però tot plegat tant és, perquè només queden uns minuts perquè les naus vogones destrueixin la Terra. Un altre entrebanc en el dia de l'Arthur! També ho és assabentar-se llavors que el seu amic Ford és, en realitat, un extraterrestre redactor de la Guia Galàctica per a Autoestopistes que porta 15 anys atrapat a la Terra. Paradoxalment, això serà la seva salvació, perquè un segons abans del desastre en Ford aconsegueix treure'ls d'allà i aquí comença una aventura espacial que l'Arthur dent, un homínid qualsevol, no hauria pogut imaginar mai.

Vaig llegir aquest llibre ara fa 13 anys i em va semblar una completa estupidesa. L'edició que em van deixar, que era en castellà, no va aconseguir interessar-me ni fer-me riure, em van semblar un seguit de situacions absurdes i sense cap fil argumental. Però quan vaig veure que Laertes reeditava l'obra en català, vaig pensar que era l'hora de donar una altra oportunitat a aquest clàssic de l'humor que conté algunes perles mítiques de l'imaginari de la ciència ficció. I he de dir que no m'ha desagradat, després de tots aquests anys! El text està escrit amb altes dosis d'ironia i d'humor anglès. Humor absurd de vegades, però que conté molta sàtira i molta crítica. Per exemple, ridiculitza els funcionaris, la burocràcia, el poder, els rics i l'espècie humana com a conjunt. A més, és força visionari, ja que hi surt, per exemple, un llibre electrònic on hi pots cercar tot tipus d'informació. Cal recordar que el llibre es va publicar l'any 1979. També hi trobem més respostes narratives de les que recordava. El fil argumental és dispers i delirant, però té un propòsit i ens condueix cap un gir argumental força sorprenent. Aventures espacials amb uns protagonistes estrafolaris que no brillen per la seva valentia o coratge, però que tenen uns objectius molt filosòfics.

Cada cop tinc més clar que la lectura depèn molt de moments i de vegades de bagatge lector. No diré que aquest és el meu tipus de llibre predilecte, fins i tot tampoc el meu tipus d'humor, però li he sabut trobar allò que no li vaig veure anys enrere. Els motius se m'escapen. És una obra hilarant que barreja bé la trama de ciència ficció amb la paròdia del propi gènere i sap riure i treure punta de temes de mofa habitual de l'humor anglès. És imaginatiu i una mica surrealista, dona respostes a alguns fenòmens que ens sorprendran perquè no són com nosaltres ens pensàvem. Inventa un sistema de navegació, hi apareixen súper ordinadors i explica un ordre galàctic que als pobres homínids que habitem la Terra se'ns escapa. No és un llibre auto-conclusiu, forma part d'una saga i justament Laertes acaba de publicar la segona part "El restaurant del final de l'univers", en una edició tan fantàstica com aquesta. Ara mateix no tinc previst continuar llegint-la de manera immediata, però ja no tanco la porta a seguir explorant l'univers delirant de Douglas Adams. Encara no conec la pregunta a la resposta més icònica de tota la ciència ficció!

Impressió general: @@@