Un any més no faltarem a les tradicions, des de fa una bona temporada en aquest blog el primer post de l'any és el recull de frases anotades de les lectures de l'any que deixem enrere. Sí, d'acord, de tant en tant es cola alguna ressenya endarrerida, però no siguem perepunyetes! Com que tots els llibres que he llegit durant el 2022 eren en català, totes les frases recollides també ho són, òbviament. A veure què us semblen, si en trobeu alguna que us sembli encertada o potser que hi estigueu totalment en desacord. Són aquestes:
 
  • L'últim esguard cap a allò de que es fuig rarament aporta força per allunyar-se'n. (Geosmina, Cinta Farnós)
  • Cadascú s'ha de mantenir al seu lloc, l'oli sempre sura per damunt de l'aigua. Així és com va el món. (Nascut de cap dona, Franck Bouysse)
  • Les paraules mai són innocents. delaten les construccions mentals d'aquells que les profereixen. (Lena al descobert, Carolina Montoto)
  • A la vida les persones aspiren no pas a fer el que creuen que és bo, sinó a qualificar de seves tantes coses com sigui possible. (Quanta terra necessita una persona, Lev Tolstoi)
  • El més inquietant de les famílies és que poden acollir sota un mateix sostre el millor i el pitjor de la raça humana. (Morir-ne disset, Sergi Belbel)
  • Dues persones comencen a forjar una amistat quan es veuen tal com són, sense disfresses. (El ball dels morts, Care Santos)
  • Hi deu haver en l'ordre natural de les coses una mena de llei no escrita que diu que els rics han de sentir fàstic per la humilitat dels pobres i els pobres desconfiança de la riquesa dels rics. (Uns deus ferotges, Daniel Genís)
  • Si tothom et tracta malament, no tindràs ningú amb qui ser amable. (Àngels de l'univers, Einar Már Gudmundsson)
  • Tots veiem extravagants els altres en moltes coses; ens serveix per refermar-nos en nosaltres mateixos. (Cap al far, Virginia Woolf)
  • No hi ha res pitjor que el silenci, quan algú es baralla amb la gent que s'estima. (El tercer casament, Kostas Taktsís)
  • Quan tenen molts diners, als malalts mentals se'ls diu excèntrics. (L'estiu que la mare va tenir els ulls verds, Tatiana Tibuleac)
  • Com que tots hem d'acabar morint, em pregunto per a què serveix començar naixent. (Travessa del manglar, Maryse Condé)
  • El desig fa que els records perdin força i fa que el present guanyi importància. (L'home dels ulls compostos, Wu Ming-Yi)
  • És una veritat profunda i humana que la majoria de les ànimes sobre la terra no estan en calma si no es troben segures a les mans d'una força molt més gran que elles mateixes. (Matrix, Lauren Groff)
 
I aquestes són les frases que vaig recollir durant el 2022. Obro pàgina per les que trobi a partir d'ara. Us desitjo a tots i totes un gran 2023 en tots els aspectes, en el lector també, és clar!

Imatge extreta d'aquí.