Autora: Delphine de Vigan
Editorial, any: Edicions 62, 2022
Títol original, idioma, any: Les enfants sont rois, francès, 2021
Gènere: Intriga
Traducció: Jordi Martín Lloret
Número de pàgines: 319
Llegit en: Català
 
Rere els programes de televisió d'entreteniment sol haver-hi molta mentida i molt màrqueting, fins i tot en aquells que s'autoanomenen tele-realitat. Però és indubtable que, des de l'aparició d'aquest gènere, una gran quantitat de gent s'ha sentit atreta per seguir la vida dels altres, per morbo, per curiositat o per emmirallar-s'hi. Amb l'explosió de les xarxes socials i de les plataformes per generar continguts, alguna d'aquesta gent van passar de simples espectadors a protagonistes dels seues propis canals. És el cas de la Mélanie Claux, que mostrant la seva vida a youtube i a instagram pensa redimir-se del seu pas fracassat per programes de tele-realitat. La fama, la notorietat, la porten a fer un pas més enllà i a retransmetre pràcticament a temps real la vida dels seus fills petits, Kimmy i Sammy, a través del seu canal Happy Esbarjo. L'èxit que assoleixen és estratosfèric, no triguen a tenir milions de seguidors i patrocinis de tota mena. Però els diners i la fama tenen una cara fosca i els seus riscos. La Kimmy ha desaparegut, només té 6 anys. S'ha perdut? L'hi ha passat alguna cosa? La hipòtesi més plausible és la del segrest. Però qui? I què pensa demanar a canvi de tornar la nena. La Brigada Criminal, amb la Clara Roussel al capdavant, haurà d'aclarir els fets, i de passada descobriran el món dels canals familiars, molt més fosc del que aparenten.

Finalment m'estreno amb la Delphine de Vigan, una autora que tenia moltes ganes de llegir i de qui m'havien parlat molt bé. Ho faig amb un llibre que probablement no és gaire representatiu entre les seves obres més conegudes, perquè té format de novel·la policíaca amb un cas de segrest d'una menor. Però el que fa de Vigan aquí és intel·ligent i va més enllà. Posa sobre la taula la realitat dels canals que exploten la tirada que té la canalla per molta gent, existeix un mercat molt ampli de seguidors d'aquesta mena de continguts que generen moltíssimes visualitzacions i beneficis. I si bé és graciós veure nens que es diverteixen jugant, fent reptes o unboxings, fins i tot per altres petits que queden enlluernats per aquestes estrelles infantils, fins a quin punt ho fan perquè volen? Fins a quin punt els obliguen i exploten els pares, que veuen en ells la gallina dels ous d'or, més que no pas els seus propis fills. Perquè davant de la càmera tot és meravellós: somriures, purpurina i molt amor. Però els nens han de ser nens, no súper estrelles. Estan preparats per ser tan coneguts i tan exposats? L'autora escriu una mena d'assaig encobert sobre el tema i fins i tot es permet anticipar les possibles conseqüències del moment que vivim ara, en una part final situada en el futur. Però a diferència d'altres llibres que utilitzen aquesta estratègia per explicar allò que volen, la trama de ficció de "Els nens són reis" està molt ben trenada i aconsegueix atrapar molt en la lectura, alhora que ens instrueix sobre aquestes pràctiques i els seus perills. La investigació policial, precisament, serveix per posar de manifest com funcionen els canals familiars i posar-los en qüestió, a mode de descobriments sobre el cas de la desaparició.

En general, els "assajos encoberts" que he llegit no m'han fet el pes perquè descuiden molt la trama, que és només un decorat per desenvolupar raonaments i reflexions sobre un tema. En aquest cas no és així perquè Delphine de Vigan ho fa de manera molt hàbil, té traça a construir els personatges i a mostrar-nos com pensen i senten. Per la narració, l'autora no es mostra imparcial. La fama és una addicció com una altra, els diners criden diners. De les dues coses, quan se'n té una mica, sempre se'n vol tenir més. Si això entre persones adultes ja pot derivar en situacions força desagradables, quan hi ha canalla involucrada tot plegat pot tenir tocs gairebé macabres. Com que no soc usuari d'aquesta mena de continguts, moltes de les exposicions de de Vigan m'han agafat de sorpresa i m'han impactat molt, en especial les referents a les pressions psicològiques que generen aquestes activitats. He après sobre el tema i m'ha impressionat força, i a més he gaudit d'una lectura absorbent que devores a un ritme molt alt pel neguit i la intriga que et genera, però també per l'interès del tema subjacent. Naturalment, si no estàs interessat en com funciona la creació de continguts, la monetització o les dinàmiques de xarxes socials, aquest llibre perd bona part de la gràcia, és clar. A mi m'ha resultat una lectura estimulant i instructiva, d'aquelles de tenir en compte quan se t'acudeixen segons quines idees, i m'ha mantingut ben enganxat. Repetiré amb l'autora, se'ns dubte. Tinc ganes de conèixer-li altres registres, perquè l'ofici que té salta a la vista.
 
Impressió general: @@@@