Autora: Katharine Burdekin
Editorial, any: Duna llibres, 2023
Títol original, idioma, any: Swastika Night, anglès, 1937
Gènere: Ciència Ficció (Ucronia)
Traducció: Xavier Caixal
Número de pàgines: 305
Llegit en: Català

Què passaria si els nazis haguessin guanyat la guerra i haguessin imposat el seu jou a totes les nacions que els van combatre? Katharine Burdekin imagina un món repartit entre dues súper potències: l'Imperi Alemany i l'Imperi Japonès, que viuen una guerra freda i governen amb mà de ferro els seus territoris. En un futur situat d'aquí a 700 anys, Hitler és venerat com a déu veritable. Tothom ret culte a la seva figura i als seus apòstols, i les altres religions han estat exterminades o reduïdes a posicions molt indignes. Mana la força i la repressió, qualsevol que s'allunyi de la religió i de les normes establertes pel règim del führer rebrà el seu escarment. I això és encara més estricte per les dones, que viuen aïllades en barris per a elles, no tenen cap dret i es considera que són éssers menyspreables sense ànima. Evidentment, només tenen una funció: la reproductiva. Els homes són els seus amos i en poden fer ús sempre que vulguin. En un escenari tan controlat, també hi ha individus que es qüestionen el règim i el credo, com l'Alfred, un mecànic anglès en peregrinatge per terra santa, és a dir, per Alemanya, o el cavaller von Hess, governant i pastor de la regió de Hohenlinden. Però si no volen aixecar sospites abans de poder revelar al món tots els enganys i la manipulació històrica del nazisme, hauran de prendre moltes precaucions.

Katharine Burdekin va signar aquesta obra amb el pseudònim masculí Murray Constantine. Com tantes altres dones, va haver d'amagar la seva identitat per publicar en un món d'homes. A més, en aquest cas es tracta d'un relat valent i transgressor que segur que devia coure molt a la seva època. Estem davant d'una ucronia que esdevé distopia. La història que coneixem divergeix en algun punt i l'autora juga a imaginar què hauria passat si... Per la divisió territorial i l'auge del nazisme, aquest llibre ens fa pensar en "The man in the High Castle" de Philip K. Dick. Pel tracte vexatori i anul·lador de les dones no podrem evitar pensar en "El conte de la serventa" de Margaret Atwood. I per la manipulació històrica, millor dit, la reescriptura de la història, i pel control poblacional ens recorda a "1984" de George Orwell. Són obres que han estat referents per molts autors i inspiració de molts llibres posteriors. Però resulta que "La nit de l'esvàstica" és anterior a totes elles, de manera que esdevé una obra fundacional del gènere i presenta un univers molt ben detallat i versemblant que data de 1937. Personalment, ho trobo molt meritori. El llibre és un al·legat antifeixista i clama contra els fanatismes religiosos. Alerta dels perills dels règims totalitaris. També és una crítica cap a la posició de la dona a la societat, una reivindicació dels seus drets, però l'autora ho fa de tal manera que pinta un panorama molt negre. Fins i tot els homes que han obert els ulls i estan disposats a sacrificar-se per enderrocar el hitleriamisme, tot un sistema fraudulent de governança i creença, no veuen el paper de la dona com un problema, o ho fan molt tímidament. En general, ja els està bé.

Els tres personatges principals són molt tòpics, però serveixen per desenvolupar la trama, que en gran mesura es construeix a través de converses entre ells. En Hermann és un nazi modèlic per qui serà un xoc descobrir que viu una mentida que fa segles que dura. Per amor a l'Alfred, el seu amic anglès a qui va conèixer quan feia el servei militar al territori ocupat d'Anglaterra, no delatarà la conxorxa que comença a formar-se. L'Alfred és el personatge que intueix que allò que viuen no és real, que es fonamenta en un gran engany. Un autèntic Neo d'una Matrix nazi. El seu Morfeu serà el cavaller Friedrich von Hess, la representació del poder, que ostenta amb mà de ferro, però que és coneixedor de la història veritable i conscient de la fràgil salut que té l'Imperi en aquell moment. El seu paper també ens recorda a algun personatge d'"El conte de la serventa". El plantejament de Burdekin és molt interessant, especialment com planteja la manipulació que va fer canviar tot l'imaginari popular per convertir Hitler en una cosa totalment diferent de la que era, fins i tot en aparença. La narració és detallada i s'ocupa de molts aspectes per donar versemblança a la nova normalitat que inventa. Però potser s'allarga massa en la reflexió, sobretot en temes religiosos. Assistim a diverses converses en les que von Hess explica i explica per donar context, i se'm va arribar a fer carregós. També tenim debat entre els protagonismes pel que fa a les dones, i aquests passatges són incòmodes i força desagradables. Que ens remoguin, però és del tot buscat. No puc acabar sense destacar, un cop més d'aquest segell, la gran feina d'edició, amb il·lustracions de coberta i sobrecoberta de la Marta Maldonado que són molt representatives, però per entendre-les haureu de llegir el llibre. Pel que fa a mi, m'han agradat molts aspectes, trobo que és una molt bona obra del gènere distòpic, però m'ha costat una mica avançar en alguns trams i acabava mirant l'hora. Potser soc jo que vaig amb pressa i el llibre vol pausa per assimilar tot el que posa sobre la taula.

Impressió general: @@@
Moltes gràcies Duna llibres per l'exemplar.