Autor: Niklas Natt och Dag
Editorial, any: Proa, 2020 (3a edició)
Títol original, idioma, any: 1793, suec, 2017
Gènere: Novel·la negra històrica
Traducció: Jordi Boixadós
Número de pàgines: 422
Llegit en: Català
 
És una feina de molt poca volada, gens exigent, i una de les maneres de reciclar veterans de guerra que van tornar mutilats i poc aptes per treballar. En Mickel Cardell va perdre el braç esquerre i fa de guàrdia de la ciutat. Dorm la mona en una taverna quan dos nanos venen a despertar-lo de males maneres i molt esvalotats. Ha aparegut un mort al llac de la Reserva. Encara sense estar en plenes facultats, Cardell el treu de l'aigua, però el cadàver està tan desfigurat i malmès que en primera instància dubta de si és un cos humà o el d'algun animal. Ens trobem a Estocolm, a les acaballes del segle XVIII, amb l'estat del mort i sense cap mena de pista sembla impossible identificar-lo. Però el cap de policia Norlin, estranyament honest pel que s'estila a l'època, té l'únic home amb capacitats per resoldre els casos més difícils: en Cecil Winge. Ha col·laborat amb la justícia molts cops i gaudeix de molt prestigi, però també té una salut molt delicada que fa augurar que aquest serà el seu últim cas. Entre en Cardell i ell aniran estirant el fil d'un cabdell que té arrels profundes i un historial de crueltat a molts nivells. El temps s'acaba, tant per la salut d'en Winge com pel cap de policia, que ha de ser rellevat aviat. Sens dubte això significarà el final de la investigació. Ja cal que s'afanyin.

1793 és la primera part d'una trilogia que continua amb els anys immediatament posteriors. Donada aquesta cronologia, quan vaig veure que aquest primer volum comptava amb quatre parts anomenades cadascuna amb el nom d'una estació, vaig pensar que també narraria els fets de manera lineal. Però no, perquè l'ordre de les estacions no és el correcte, i aquesta és una de les gràcies del llibre. A la tardor del 1793 trobem una trama de novel·la negra clàssica, però ambientada a Estocolm al segle XVIII, amb el que això comporta pel que fa a l'ambientació. Tot i això, no sé si per temes de traducció o per voluntat de l'autor, la manera d'investigar de Cardell i Winge no se'ns fa estranya, podrien passar per un parell d'investigadors dels nostres dies. Quan ja tenim l'escenari presentat passem a l'estiu, i això vol dir retrocedir en el temps. Com també passa a la tercera part, l'inici de la segona gira la trama com un mitjó i desconcerta una mica. Saps que en algun moment s'ha de trobar i inicies el joc de crear les teves pròpies teories. Quan finalment els indicis et porten a escenes conegudes resulta molt satisfactori. El conjunt és complex, es podria haver estalviat molt de context de les diferents subtrames, però a diferència del que passa en altres obres, m'ha semblat que en aquest cas el relat quedava enriquit. És una història d'aquelles que enganxen i que convida a llegir sense parar, tot i que cal dir que és molt explícit en escenes de violència i descriu tota mena de crueltats sense estalviar detalls. S'ha de tenir una mica d'estómac per superar alguns passatges, però això no li resta capacitat d'atrapar. A banda de la trama fosca que anirem desgranant, també hi trobem una mica de marc històric, tant de Suècia com d'altres indrets d'Europa.

Havia sentit a parlar bé d'aquest llibre i penso que amb raó. És una barreja difícil de definir entre el gènere negre de diversos subtipus i la novel·la històrica, però trobo que funciona força bé. Els dos investigadors són bons personatges, en absolut perfectes, tots dos tenen les seves ombres, però de seguida se'ns fiquen a la butxaca. Les trames generen interès i el pols narratiu es manté en el temps, de manera que es llegeix a força bon ritme tot i que és prou llarg, i l'edició és d'aquestes amb poc marge i lletra mida estàndard tirant a petita. Destacar altre cop la violència explícita, perquè no és del gust de tothom trobar-ne, i aquí no en falta, molt especialment envers les dones en una de les parts. L'autor no s'està de res. Per la resta, em sembla força recomanable per tothom a qui agradi el gènere negre i les trames fosques. Jo m'ho he passat bé i m'ha semblat que l'autor té una escriptura prou sòlida i sap construir i lligar bé tota la història. Saber que continua i que manté alguns dels personatges em genera curiositat. De moment el poso a la llista de nòrdic noir que val la pena, que hi ha uns quants autors amb els que no tornaré a picar. Espero saber, en un futur no gaire llunyà, què passa a l'any 1794.

Impressió general: @@@@
Lectura que em serveix per participar al #JunyNòrdic