Autora: Daphne du Maurier
Editorial, any: Petits Plaers (Viena Edicions), 2023
Títol original, idioma, any: Don't Look Now, anglès, 1971
Gènere: Intriga
Traducció: Lluís-Anton Baulenas
Número de pàgines: 110
Llegit en: Català
 
No hi pot haver tristesa més gran per uns pares que perdre la seva filla estimada. La petita Christine va morir de meningitis i el cop va ser duríssim. Per intentar deixar enrere el malson, en John i la Laura passen uns dies a Venècia, per no pensar i fer pinya, per tirar endavant. Tot just sembla que la Laura aixeca una mica el cap i torna a somriure. Mentre mengen en un restaurant de Torcello, tornen a jugar a inventar històries sobre la gent del local, com feien temps enrere. Justament, un parell d'ancianes bessones centren la seva atenció, s'enriolen una estona imaginant les seves activitats fora d'allà, però no saben que aquestes velletes tindran un gran impacte en les seves vides. Una d'elles és cega i la seva germana assegura que té visions psíquiques. Per començar, en un moment que poden parlar amb la Laura, li asseguren que la Christine és allà mateix amb ells, asseguda a la seva taula mentre mengen i juguen. La notícia deixa la Laura plena d'esperança, i des de llavors es comporta de manera diferent, davant la incredulitat i la preocupació d'en John, que es pensava que estaven fent passes endavant en la recuperació i ara veu que anirà per llarg. Però això només és el principi. Venècia es tornarà un lloc inquietant i perillós i ja res tornarà a ser el mateix.

Des que vaig descobrir aquesta autora vaig tenir el convenciment que no deixaria passar cap oportunitat de poder-la llegir en català, i això he fet de seguida que vaig veure que la col·lecció Petits Plaers publicava un dels seus relats. "Ara no miris" és una novel·leta d'intriga amb tocs de terror psicològic i fins i tot algun punt fantàstic. Parteix d'un fet tràgic i un plantejament realista, però de seguida apareix un personatge amb poders de vidència i amb visions premonitòries que sembrarà el dubte en el matrimoni. Aquí la Laura es mostra receptiva a creure en allò impossible, mentre que en John hi posa seny i incredulitat. Però qui dels dos té raó? Com és habitual, du Maurier juga amb nosaltres i ens fa creure allò que vol. Fa servir l'escenari, Venècia, per afegir foscor i inquietud a la trama. Alguna cosa passa entre les ombres de la ciutat. L'autora sap mantenir-nos atents en tot moment fins i tot quan no està passant res destacable, o no ho sembla. El dubte és l'estat permanent del lector. Una altra història seva que es va dur al cinema, aquest cop pel director Nicolas Roeg, i que va aparèixer un parell d'anys després de la seva publicació. Aquí ens va arribar amb el nom d'"Amenaça a l'ombra", un nom ben trobat, però que dona pistes de la resolució del relat.

"Ara no miris" va sortir originalment publicat en un recull de contes que es deia "Not After Midnight", molt més tardà que les altres obres que li havia llegit a l'autora. Agafat així de manera individual, no es pot comparar a les seves novel·les més cèlebres, però manté totalment el seu estil i aquesta capacitat de tenir-nos amb els nervis de punta tota l'estona. Gran part de la trama recau sobre en John, que és qui menys es creu que hi hagi res fora del comú en la seva situació i atribueix el convenciment de la seva dona a la pena i la pèrdua. Però fins i tot ell acabarà acceptant els senyals. Inquietant, cada cop més fosca i amb una narració que creix en intensitat i en tensió, ja tenim servida una altra història d'aquelles per no dormir, que t'esgarrifa en els moments més culminants, però que no veurem resolta fins l'última pàgina. I aquí tenim novament el segell de Daphne du Maurier, patrona dels pneumòlegs, perquè et deixa sense respiració fins l'estocada final. Un cop més em rendeixo a ella i a la seva capacitat d'ambientar aquestes obres d'intriga i de servir-se de tota la seva imaginació per burxar-nos allà on més pot trasbalsar-nos. Se m'ha fet curt aquest relat, en necessito més. Només em queda desitjar que les editorials segueixin apostant per ella i, mica en mica, poder anar llegint tota la seva obra en català. Vaig a posar un ciri a la moreneta.

Impressió general: @@@ i mitja
 
Altres ressenyes de l'autora: