Autor: Hernán Díaz
Editorial, any: Edicions del Periscopi, 2023
Títol original, idioma, any: Trust, anglès, 2022
Gènere: Narrativa
Traducció: Josefina Caball
Número de pàgines: 457
Llegit en: Català
Premis: Pulitzer 2023

Per construir un imperi financer s'han de donar unes circumstàncies concretes, com ara que dues ments brillants i amb dots visionàries es casin i dediquin tots els seus esforços a construir-lo. En Benjamin i la Helen Rask es coneixen en el moment oportú per formar una aliança que acabarà tenint una aura llegendària. Ell prové de família d'empresaris i ja ha aconseguit multiplicar el patrimoni que li van llegar. La família d'ella passava per algunes dificultats i va d'emigrar a Europa a viure de les aparences. La Gran Guerra la fa tornar i aviat esdevindrà la dona del gran home de negocis. Tots dos reservats, introvertits, molt poc habituats als actes socials, però amb una gran capacitat. De portes enfora, el matrimoni perfecte, amb un gran poder de seducció pels curiosos degut al seu hermetisme. Però en realitat, una relació complicada que cap dels dos saben gestionar bé. Per sort, els negocis no els fallen, fins i tot quan tot el mercat de valors s'ensorra l'any 1929. Els Rask amb prou feines s'adonen de la patacada de la borsa, fins i tot hi ha veus que els assenyalen com a principals responsables del desastre: en Benjamin sempre sap anticipar-se a les tendències. Sembla que res pot aturar-los i que el seu vincle és indestructible, continuaran escrivint la seva llegenda mentre es va teixint la història econòmica i social del segle XX als Estats Units.
 
Fins aquí la crònica de la trajectòria vital dels Rask se'ns explica com un treball d'investigació sobre aquestes figures tan notables, una narració en tercera persona, neutra, descriptiva i detallada. Però aquesta només és la primera part del llibre, que és en ella mateixa una novel·la curta molt absorbent que retrata una època interessantíssima de la història contemporània dels Estats Units. El llibre compta amb tres parts més, i si bé el salt a la segona ens desconcerta una mica, no ens costarà reprendre el fil més endavant i lligar tots els caps que ens cal. Amb petits i no tant petits canvis de perspectiva, Hernán Díaz aconsegueix que la història sigui tota una altra, que la veiem des d'un angle molt diferent i no sempre coincident amb allò que pensàvem que sabíem. Quan t'adones del joc, el llibre pren una nova dimensió i puja molts enters, perquè aquests canvis d'orientació estan molt ben lligats i ens obren força els ulls. Díaz ens deixa claríssim allò que ja sabem: una història pot tenir tantes versions diferents com persones l'expliquen. Porta la seva narració fins als límits de la realitat, et fa ballar el cap pensant quina de les parts s'aproxima més als fets reals. Probablement la lliçó és que tothom explica la seva pròpia veritat, però el qui és important.
 
Pel que fa a l'escriptura, Hernán Díaz és metòdic i es nota que el text està molt treballat. A més, cadascuna de les parts té el seu propi estil, clarament diferent de la resta, però aconsegueix que encaixin a la perfecció. L'estructura doncs, aquí és important. Com també ho són els personatges, que estan molt ben dibuixats i, fins i tot així, ens faran dubtar si el que ens expliquen és veritat o no. El context històric també és d'aquells que tenen un gran poder magnètic, el crac del 29 és un esdeveniment icònic, però també un gran desconegut. Tot i que el llibre és ficció i a més se'ns narra de manera no fiable, també se'n poden aprendre unes quantes coses, encara que el funcionament del mercat de valors continua sent un misteri per mi. L'autor, a més, aprofita per tocar altres temes de manera més tangencial però amb força importància per la trama, com són la salut mental i els inicis dels tractaments o el silenciament de les dones al llarg de la història.

Hernán Díaz ja va sorprendre fa uns anys amb "A l'horitzó" i se supera ara amb aquest "Fortuna" que, a banda d'una història igualment atractiva, afegeix complexitat narrativa. Si amb aquell llibre va ser finalista del Pulitzer, aquest cop s'endú el prestigiós guardó i val a dir que el trobo ben merescut. Aquesta és una obra sòlida, consistent, d'aquelles que acabes pensant que has llegit un gran llibre. Poques pegues se li poden trobar. Tot i que és un treball documentadíssim, no se li ha de buscar versemblança històrica més enllà dels fets datats, és un llibre de ficció i fet pel gaudi de la lectura. De l'argument només sorprèn una subtrama que agafa cert pes i que sembla una mica inconnexa amb la resta. Se'n va a l'altre extrem, per dir-ho d'alguna manera. Però en realitat tampoc no s'allunya tant del tema general. I per altra banda, Díaz és tan bo narrant i descrivint, treballa tant la seva escriptura, que potser descuida una mica la part emocional de la lectura. No voluntàriament, el llibre té arguments de sobres per fer sentir al lector, però personalment no m'ha transmès la proximitat dels personatges, els sentia lluny. Això té una importància molt relativa, perquè per gaudir d'aquesta història no és en absolut necessari. Només amb les sorpreses que t'emportes ja és suficient per tenir-te ben enganxat. Això, i que Díaz és bo, molt bo. Val la pena submergir-se en les seves històries i gaudir de la lectura, que sembla que ha de ser pausada, dedicada, però no saps ben bé com les pàgines et volen entre les mans. Realment, un autor per no perdre de vista.

Impressió general: @@@@