Autor: Arthur C. Clarke
Editorial, any: Duna llibres, 2023
Títol original, idioma, any: Rendezvous with Rama, anglès, 1973
Gènere: Ciència ficció
Traducció: Elena Ordeig
Número de pàgines: 291
Llegit en: Català
Premis: Nebula 1973, Hugo 1974, Locus 1974 entre d'altres

Els dos primers meteorits no van causar gaire danys. Però el tercer va fer desaparèixer regions senceres del nord d'Itàlia. Va ser la prova definitiva que no es pot deixar tot a l'atzar. Vigilància Espacial es va crear precisament per això, per anticipar situacions com aquesta i posar-hi remei abans que passin. Però ben entrat el segle XXII, el que es descobreix és inesperat. Un enorme objecte s'aproxima al Sol des dels confins de l'espai. És cilíndric, de més de 40 quilòmetres de llargada i sembla clar que és artificial. Els experts l'anomenen Rama, en honor al déu hindú. L'Endeavour, la nau del comandant Bill Norton, rebrà l'ordre d'interceptar Rama i explorar-la, en la mesura del possible. El seu equip no està preparat pel que hi trobarà. No sembla que estigui habitat, però els enigmes s'acumulen i es multipliquen. Què és Rama? Qui i on són els ramans? Quina és la seva finalitat? Mentre l'equip de Norton explora, un comitè format per científics diplomàtics de totes les colònies del Sistema Solar estudien les dades i prenen decisions sobre com procedir. Suposa Rama una amenaça? Ningú no ho sap, tot i que no sembla que faci cas a cap de les colònies. Més val curar-se en salut, però cal aprofitar el temps per aprendre tot el que es pugui de l'estrany planeta artificial.

Arthur C. Clarke és un autor clàssic de Ciència Ficció, conegut, entre d'altres, per ser l'autor de "2001, una odissea espacial", que es va fer mundialment famós per l'adaptació cinematogràfica de Stanley Kubrick. Les meves experiències prèvies amb ell no havien tingut èxit, em va costar entrar en el seu estil descriptiu i molt centrat en la tecnologia i la ciència, però la meva perspectiva ha canviat amb la publicació en català d'una altra de les seves obres insígnia: "Encontre amb Rama". L'obra planteja un gran enigma. Comença parlant-nos d'un futur no gaire llunyà, però reescriu la nostra història per situar la humanitat en una posició de colonització espacial i de protecció contra agressions externes; en principi, agressions de tipus natural. Però quan apareix Rama, tot canvia. Sembla un món en miniatura que prové de fora del Sistema Solar. Per lògica hauria de contenir habitants. Però tant si n'hi ha com si no, Rama fa cas omís als planetes i llunes habitats per humans, té un camí marcat i sembla que res no l'aturarà. Això només ja és innovador, uns extraterrestres que passen de nosaltres? L'ego humà no podria suportar-ho. En qualsevol cas, la humanitat decideix explorar Rama i ho fa, això sí, seguint unes estrictes normes ètiques encarnades en el comandant Norton, que ha de fer equilibris entre les ànsies de saber i conquerir del seu equip, el respecte per aquesta civilització desconeguda si existeix, i la prudència, és clar. La construcció de Rama també és revolucionària. Personalment he de dir que m'ha costat força fer-me una idea mental del cilindre, de les direccions, dels punts cardinals i de tot plegat. Però no és precisament perquè l'autor no faci un esforç de descripció i de versemblança, perquè tot i inventar un món sencer del no res, es pot ser coherent i detallat, i Clarke ho és.

Menció a banda mereix l'altra part de la trama. Mentre els tripulants de la nau exploren i converteixen el llibre en una novel·la d'aventures, a molts quilòmetres d'allà hi ha qui pren decisions. Amb no poca sàtira i un puntet d'ironia, la política i la diplomàcia queden molt ben retratades. Fins i tot en aquest context no ens lliurarem de la burocràcia! Clarke intenta imaginar com reaccionaríem davant d'una situació així i penso que l'encerta força. A banda d'això, com comentava, l'omnipresència de la ciència i la tecnologia també doten de versemblança les necessitats de l'obra. I encara es parla una mica dels constructes socials que ha generat la nova distribució geogràfica dels humans per bona part del Sistema Solar. Coneixerem la peculiar situació familiar del nostre comandant, per bé que no deixa de ser un complement sense que s'hi aprofundeixi gaire. Si ens fixem en el paper de la dona, que és una de les mancances habitual dels clàssics del gènere, és molt minoritari, però no inexistent. I no es redueix a simple comparsa sense cap paper. No és òptim, però podria ser pitjor. En global tenim una novel·la molt completa amb moltes capes i temes per explorar, capaç de generar moltes incògnites i enigmes que et mantenen ben distret i enganxat. Inevitable fer-se càbales, intentar avançar-se a les invencions de Clarke. Ja us dic que jo no n'he encertat ni una. El que sí que he fet és gaudir com un nen petit d'aquesta lectura, m'ho ha fet passar molt bé. Sens dubte l'edició hi fa molt, una nova traducció al català, tot hi ajuda. Però potser ara tinc més bagatge per entendre segons quines lectures. Aquesta és de les que m'ensenya a no descartar res d'inici i atrevir-me més amb autors que no vaig saber valorar en el seu moment.

Impressió general: @@@@
Moltes gràcies Duna Llibres per enviar-me un exemplar.