Autor: Johann W. von Goethe
Editorial, any: Bernat Metge Universal, 2023
Títol original, idioma, any: Die Wahlverwandtschaften, alemany, 1809
Gènere: Narrativa
Traducció: Carlota Gurt
Número de pàgines: 331
Llegit en: Català
 
Els camins de la vida són difícils de predir. La Charlotte i l'Eduard es coneixien de jovenets i es van enamorar, però les seves famílies van considerar que podien aconseguir matrimonis més avantatjosos i no van beneir aquella unió. Després de molts anys d'existència infeliç i enllaços frustrats, es tornen a retrobar i ja res els pot impedir ser feliços plegats. Comparteixen els dies en total harmonia, s'estimen, s'entenen i ho parlen tot amb respecte i comprensió. Just quan més rutlla la seva relació, l'Eduard rep notícies que un amic d'infància i d'aventures seu passa per un mal moment i pensa que seria una bona idea convidar-lo a passar una temporada en el seu oasi de pau i tranquil·litat, i demanar-li ajuda per la caseta que s'estan construint. La Charlotte té les seves reticències, i més quan veu que, de seguida, queda relegada per l'amistat dels dos homes, molt engrescats pel disseny de la nova construcció. Per altra banda, l'Ottilie, la neboda de la Charlotte, té problemes a l'internat on s'està. Tot i ser una noieta bona i afable, no encaixa en aquell món i li recomanen que passi una temporada amb la tia. Inicialment l'Ottilie és un bàlsam per la Charlotte, però aviat la convivència dels quatre personatges començarà a enrarir-se fins a complicar-se molt més del cap d'ells hagués volgut. Però és que hi ha afinitats que són molt difícils de refrenar.
 
Goethe va ser un pensador alemany que va viure entre els segles XVIII i XIX i que va cultivar diverses disciplines literàries. La novel·la "Les afinitats electives" data de l'any 1809 i ja havia estat publicada anteriorment en català, però ara ens arriba aquesta nova edició de la Bernat Metge Universal amb nova traducció de Carlota Gurt. L'autora de "Sola" i "Cavalcarem tota la nit" també escriu l'epíleg per parlar de la traducció, que no ha estat senzilla, i el pròleg, que és tot un assaig sobre l'autor i sobre l'obra, va a càrrec de Simona Škrabec.

"Les afinitats electives" ens parla d'amor, però també d'atracció, de passions irrefrenables i de lluitar per allò que vols, costi el que costi, malgrat que les conseqüències puguin ser adverses. Tenim una parella estable i que gaudeix de la felicitat després d'una vida separats. Però la irrupció del sol·lícit capità Otto i de la dolça Ottilie fa que la relació trontolli. Evidentment, l'època no convida a deixar córrer les passions en públic i trencar una institució sagrada com el matrimoni, però en qüestions del cor no hi ha imposicions que valguin. El llibre consta de dues parts. A la primera es construeix tota l'ambientació i es forgen les relacions entre els personatges. No parlem d'afinitats amoroses només, veiem també com l'amistat pot ser motiu de gelosies i fins i tot de suspicàcies. A la segona part, amb totes les cartes sobre la taula, l'aparició d'altres personatges personalment em va desconnectar una mica de la lectura. Els temes es diversifiquen i imperen altres sentiments i sensacions, però no va aconseguir captar el meu interès com les anades i vingudes de la primera part. Això sí, Goethe ens guarda diverses sorpreses i girs de guió que encara emboliquen més la troca i que condueixen a un final força dramàtic.

És un llibre força reflexiu, hi ha molt diàleg entre els personatges i es debat molt la situació que viuen, les conseqüències i les solucions possibles. En especial em va agradar el símil que fa de les relacions humanes amb l'atracció dels compostos químics, que per estables que siguin es poden trencar i formar-ne d'altres si les forces de la natura són propícies. Potser per la temàtica, o per l'escriptura tan reflexiva i de vegades poètica, no acaba de ser el meu estil de llibre, però vaig gaudir força la primera part. A partir de llavors em va costar una mica més. De totes maneres, és una sort poder tenir edicions com aquesta, tan cuidades i actualitzades, perquè d'altra manera em seria realment difícil abordar clàssics com Goethe i d'altres que he llegit recentment. És més que probable que no hagi estat capaç de captar moltes de les subtileses, però m'ha semblat un llibre interessant i que, tot i estar escrit fa més de 200 anys, ens parla de temes que actualment comprenem perfectament. Les passions, els enamoraments esbojarrats que ens fan perdre el món de vista. Té punts brillants, però en conjunt m'ha costat una mica més que altres lectures. De totes maneres, m'anima a seguir atrevint-me amb autors clàssics, sempre que sigui amb nova traducció.

Impressió general: @@@
Moltes gràcies Bernat Metge Universal per fer-me arribar un exemplar de l'obra.