Autor: Colson Whitehead
Editorial, any: Edicions del Periscopi, 2023
Títol original, idioma, any: Harlem Shuffle, anglès, 2021
Gènere: Intriga, gènere negre
Traducció: Yannick Garcia
Número de pàgines: 393
Llegit en: Català

En Ray Carney és un bon paio. Prosperar en un barri pobre i racialitzat com el Harlem dels 60 no és fàcil, però tot i venir d'una família molt humil i ser fill d'un home amb un historial delictiu important i de reputació gairebé llegendària entre la gent de baixa estofa, ha decidit tirar per la via de l'honestedat i regenta una botiga de mobles a 125th Street. La seva dona, l'Elizabeth, prové d'una família més benestant que no veuen amb gaire bons ulls en Carney. Tot i així, els va bé. Tenen una filla i n'esperen un altre. El negoci va fent, però cal reconèixer que sense la venda esporàdica de joies i altres objectes robats seria difícil pagar totes les factures. Es troba en un d'aquests moments complicats quan reapareix el seu cosí Freddie, amb qui de petits estaven molt units i que sí que va derivar cap a activitats delictives per guanyar-se la vida. Sense que en Carney pugui evitar-ho, en Freddie l'embolica en un atracament al conegut Hotel Theresa, una de les icones del barri. Es tracta d'un pla molt ben ordit, però el robatori no farà gaire gràcia a gent molt poderosa amb interessos al Theresa. El bo d'en Ray haurà de jugar fort per poder-se'n sortir. Per sort o per desgràcia és fill d'en Mike el Grandot, i de tant en tant la genètica treu el cap, per més que ell vulgui mantenir-se al cantó dels bons.

El nou llibre que ens arriba del doble guanyador del Pulitzer Colson Whitehead és força diferent d'"El ferrocarril subterrani" o "Els nois de la Nickel". Es tracta del primer volum de la trilogia de Harlem i ens situa a la meitat del segle XX al barri novaiorquès. Tot i que el podem englobar en el gènere negre perquè ens retrata els baixos fons de la comunitat afroamericana i el món del crim organitzat i no tan organitzat, és una barreja d'estils, ja Whitehead és un narrador excel·lent i aprofita l'avinentesa per descriure el barri, com hi vivien els seus habitants, les problemàtiques socials i ens va donant pinzellades de moments històrics de la dècada dels seixanta. El llibre s'estructura en tres històries independents que comparteixen protagonista, en Ray Carney. Però tenint en compte que molts dels personatges són recurrents, més aviat hauríem de dir que descriu tres moments concrets de la vida d'en Carney que van tenir incidència en la seva evolució, i que se situen als anys 1959, 1961 i 1964. En les tres hi ha algun incident que acosta el nostre protagonista al món de la delinqüència sense ell desitjar-ho, però cada cop s'hi sentirà més còmode. O potser ho definiria millor dient que s'hi sentirà "menys estrany". Atracaments, revenges, sicaris, baralles entre bandes, negocis tèrbols, intrigues familiars, tot el que estem acostumats a veure a les pel·lícules de mafiosos i de sèrie negre, tot des de la perspectiva dels afroamericans de Harlem. Fins i tot els personatges estan una mica estereotipats, però tenim en Ray Carney, que es guanya el nostre afecte per la seva personalitat, les seves aspiracions, però també per la seva moralitat i fidelitat amb els seus. En un món que no és el seu, perquè ha decidit que no ho sigui, s'haurà d'espavilar i se'n sortirà prou bé. No sé si a la vida real hauria aconseguit escapolir-se de les situacions que se li presenten, però a la novel·la funciona molt bé el seu instint de supervivència i la seva capacitat de solucionar problemes.

Si en els altres llibres l'autor ens parlava d'esclavatge i de racisme sagnant envers els negres, a "El ritme de Harlem" se centra en les relacions i la manera de viure dels negres del barri. Naturalment, la convivència amb els blancs també hi apareix, amb algun episodi especialment gràfic, però no és el tema principal. Whitehead construeix un retrat des de l'estimació. No ens estalvia les misèries de Harlem, ni les activitats delictives, ni els efectes de la consumició de drogues, però també ens mostra una comunitat orgullosa, que treu pit i que lluita pels seus drets i per no ser menys que els blancs. I això m'agrada, perquè habitualment ens arriben llibres d'autors negres que ens parlen del conflicte racial, i tot i que és inevitable que hi aparegui, també vull conèixer històries quotidianes i de tota mena protagonitzades per homes i dones negres. Fent una mica de broma, diria que "el ritme" d'aquest Harlem és lent. No s'ha d'esperar un llibre d'intriga i de gènere negre trepidant i ple d'acció, tret de moments puntuals. L'autor es pren el seu temps, desgrana molt bé cada situació, descriu els personatges i les seves vides. Hi posa context, i aquest és interessantíssim, però en funció del que s'hi busqui pot no funcionar. Fa servir molts flashbacks i fins i tot flux de pensament, dosifica la informació, ens n'avança per desconcertar-nos i més tard ens ho aclareix tot. Per mi el seu estil és molt sòlid i magnètic, a mi m'atrapa en la seva xarxa narrativa. No sabria dir si d'aquest en guardaré un record tan meravellós com dels altres dos, però sí que m'emporto en Ray Carney amb mi i tinc molt clar que seguiré llegint les seves desventures quan les tinguem disponibles. Propera estació, "Crook Manifesto", que acaba de sortir en anglès. Poso el compte enrere en marxa.
 
Impressió general: @@@@