Autor: H. P. Lovecraft
Editorial, any: Males Herbes, 2023
Títol original, idioma, any: Cats and Dogs, anglès, 1926
Gènere: Assaig
Traducció: Javier Calvo
Número de pàgines: 74
Llegit en: Català

El Blue Pencil Club de Nova York organitzava sovint jornades de debat entre els seus membres. Van voler resoldre d'una vegada per totes la rivalitat ancestral entre gats i gossos i van fixar data. Howard Phillips Lovecraft havia estat membre d'aquest Club exclusiu, però al novembre de 1926 ja se n'havia tornat a viure a Providence, de manera que no podria assistir a la interessant vetllada. Però amant com era dels gats, no pensava perdre's aquesta contesa, així que els va fer arribar el text que ara Males Herbes recull en aquest llibret amb il·lustracions de Louis Wain i traducció de Javier Calvo. Lovecraft tira d'ironia per dilucidar una qüestió que per ell no té discussió possible, parla amb vehemència sobre els gats com a espècie superior que no tenen comparativa amb els gossos, i de retruc reben també els amos d'aquestes bèsties tan fidels i amoroses. Un discurs que no se sap si es va acabar llegint a la vetllada, però si algú la va llegir en veu alta, no devia deixar ningú indiferent, per bé o per mal!

Les escasses 60 pàgines d'aquest text, deixant de banda introducció del traductor i referències, es poden llegir en una estona amb un somriure als llavis, ja no pel contingut, sinó per la manera aferrissada de Lovecraft de defensar els gats. Sembla per ell una qüestió d'estat defensar els felins i demostrar amb multitud d'arguments -de vegades una mica recurrents- que els gossos no són dignes rivals pels gats. Es pren molt seriosament aquest al·legat, d'aquí que nosaltres el puguem trobar hilarant, perquè la qüestió de fons no podríem dir que sigui de gran calat. Com a exemple us en copio un fragment: 

"Els gossos són els jeroglífics de l'emoció cega, de la inferioritat, de l'aferrament servil i del gregarisme: Els atributs dels homes vulgars, estúpidament apassionats i mancats de desenvolupament intel·lectual i imaginatiu. Els gats són les runes de la bellesa, la invencibilitat, la meravella, l'orgull, la llibertat, la fredor, l'autosuficiència i la individualitat refinada; les qualitats dels homes de classe dominant, civilitzats, indòmits, nietzscheans, independents, reservats, desapassionats, filosòfics, poètics, cínics, pagans, mentalment desenvolupats, il·lustrats i sensibles. El gos és un pagès i el gat un cavaller."

Com es pot veure, Lovecraft no s'hi posa per poc en la comparació, i encara menys en l'adjectivació. Aquest final també serveix per dir que l'autor té alguns tics classistes i xenòfobs en el seu text, cosa que no resta valor al seu escrit, però sí a ell com a persona. Alguns dels seus cometaris no serien tolerables en un escrit actual. És la meva primera aproximació a ell, no l'he llegit perquè en general no m'agrada el terror. Aquesta breu obra no formaria part del seu cànon, però segurament sí que permet copsar el seu estil i el seu pensament. Sobre què hi trobem són faves comptades. Deixa claríssima la seva posició de forma tant contundent que només poden haver-hi dues reaccions possibles: si sou amants dels gats, us passareu la lectura assentint. Si sou aficionats als gossos, acabareu ofesos. Però l'estona distreta la podeu passar igualment, sigueu d'un tipus o d'un altre. Però és clar, potser jo m'he quedat així de content perquè també soc de gats...

Impressió general: @@@
Moltes gràcies Males Herbes per fer-me'l arribar.