Autora: Mireia Lleó
Editorial, any: Obscura editorial, 2023
Gènere: Ciència ficció i Fantasia
Número de pàgines: 343
Llegit en: Català
 
El món ja no és com el coneixíem. Les crisis climàtiques i les lluites pels recursos, l'han convertit en un lloc erm i amb un ambient irrespirable sense una filtradora. Del cel cau cendra tothora. Nova Unió, un nou ordre jeràrquic, s'ha imposat i els humans de les classes més baixes viuen en Colònies controlades. Molts d'ells prefereixen estar permanentment connectats a entorns virtuals que viure la seva pròpia realitat. Per sort, la Nira i l'Uriah, que són amics des de petits, treballen per l'Estat i poden sobreviure, tot i pertànyer al graó més baix de la piràmide. Però un violent incident fa que els enviïn a investigar una possible insurgència a la Zona Vermella. Nova Unió no es vol permetre cap contratemps. El que descobriran és que els amaguen molta informació. Començant per l'existència dels canviants, uns joves que posseeixen capacitats especials, habilitats fora de la comprensió humana. Són massa extraordinaris com perquè l'Estat no els vulgui lligar curt, i massa monstruosos com perquè l'opinió pública tingui cap compassió amb ells. Però si hi ha alguna possibilitat de derrocar el règim, els canviants són l'única solució.

Cada cop hi ha més autors d'aquí que s'atreveixen amb el gènere fantàstic o, dit d'altra manera, les editorials aposten per autors de gènere d'aquí. La Mireia Lleó barreja en aquest "Sota la cendra" un context distòpic amb elements de fantasia. És un text encarat a un públic jove, i aquesta fantasia "young adult" té un gran èxit de públic, a jutjar per les obres que ens arriben traduïdes, i fins i tot sense traduir. És una bona notícia que tinguem originals en català d'aquests gèneres que són autèntiques fàbriques de fer lectors. Pel que fa a la vessant distòpica, el plantejament és el que trobem sovint actualment: un nou món que ha patit crisis climàtiques i en el que els recursos són escassos. Planteja també una estructura del règim totalitari que, pel meu gust, no aprofundeix prou. Es podria haver desenvolupat molt més. L'autora centra els esforços en la part més fantàstica, que permet també establir relacions entre diversos personatges. Els canviants se senten diferents i es veuen obligats a amagar-se i a fugir. Gran part de la trama gira al voltant de la persecució i control d'aquests éssers sobrenaturals, i de la manera que tenen de defensar-se. Tindrem pèrdues, motxilles pesades d'arrossegar, companyonia, i no hi faltaran els amors. Tot i que la Kira i l'Uriah comencen sent protagonistes, es pot dir que és un llibre de protagonisme coral ja que diversos personatges, molts d'ells femenins, prendran la iniciativa de la història.

El llibre està separat en dues parts que m'ha costat d'entendre. La segona, que és molt curta, canvia de ritme i passa a ser trepidant, porta la coralitat que deia a la màxima expressió, amb capítols molt curts per canviar la perspectiva. Fins llavors tot havia avançat més lentament, així que deixa una mica de sensació de precipitació. La novel·la té bons ingredients i un plantejament complex i interessant, i sap bastir la trama força bé. A banda del canvi de ritme, jo personalment hagués preferit que aprofundís més en la distopia que en les habilitats dels canviants, però això va a gustos. Potser alguns elements ens recordaran a altres obres, ser innovador és difícil, però penso que Lleó ha creat un segell propi que aporta frescor a la nostra literatura. Encara que no sigui del tipus de llibre que més gaudeixo ara, pot ser una bona aposta per un public jove necessitat d'estímuls i de referents. Mereix una oportunitat.

Impressió general: @@@
Moltes gràcies Obscura per enviar-me un exemplar.