Autora: Berta Dávila
Editorial, any: Sembra llibres, 2023
Títol original, idioma, any: Un elefante na sala de estar, gallec, 2022
Gènere: Narrativa
Traducció: Sebastià Portell
Número de pàgines: 101
Llegit en: Català
 
La Rosa va dir prou. El seu home Quique i els seus fills Alicia i Roi no entenen el perquè. Cert que va patir un càncer, però el va superar. Eren una família feliç, estable econòmicament. Per què algú en aquesta situació hauria de treure's la vida? Però malgrat això, la Rosa es va suïcidar i ara toca a la seva gent més propera fer-se'n a la idea, mirar d'entendre-ho, passar el dol i continuar amb les seves vides sense la seva esposa, mare, amiga. En aquesta breu novel·la escrita originalment en gallec i que Sembra ha traduït al català, observarem el suïcidi des de diferents perspectives, des dels ulls d'una colla de personatges que intenten sobreposar-se als fets, cadascú a la seva manera. Cap d'ells no té totes les respostes, però sí que atresoren una petita part d'informació que als altres els manca, encara que no sempre en siguin conscients. Així construirem el trencaclosques d'un cas concret que ens serveix per posar llum sobre un tema del qual cal que en parlem més i sense eufemismes.

Un elefant al menjador, o a la sala, és aquell tema que sabem que hi és, que és impossible no veure'l, però que tothom fa com si no existís. Berta Dávila fa servir aquesta expressió per parlar-nos del suïcidi, un problema social que tradicionalment ha estat tabú, que s'ha invisibilitzat i que a la gent li costa de tractar. I ho fa d'una manera prou interessant, amb una novel·la coral en la que cadascuna de les persones properes a la Rosa parla d'ella a capítols alterns, com si fossin testimonis en un documental. Aquesta estructura ens ofereix una visió polièdrica del cas i tenim diferents sensibilitats i maneres d'afrontar la pèrdua i la recuperació. Els personatges tenen fases, miren d'entendre la Rosa i de sobreposar-se d'una situació que ningú voldria viure. És molt interessant saber com ho viu cadascú, allò que expliquen és revelador, però m'ha semblat que les veus eren massa semblants, no les he trobat gaire diferenciades, com si una única veu es posés barrets diferents per mostrar-nos cada cop una perspectiva. És dels pocs peròs que li puc trobar, i potser és només percepció personal. Per la resta, Dávila aborda el suïcidi amb valentia i respecte, i sobretot amb delicadesa. S'entén que no és un tema fàcil, cap tema de salut mental ho és. La voluntat no és jutjar, ni molt menys frivolitzar, sinó posar-lo sobre la taula, parlar-ne. La gran pregunta és saber quines són les causes, i també hi entra. Però se centra en les conseqüències, i això ens dona molta perspectiva. Molt de material en un llibre que arriba escassament a 100 pàgines.
 
M'agrada llegir novel·la sobre salut mental, afortunadament en l'actualitat és molt més fàcil trobar-ne, i el tracte que s'hi dona ha canviat molt. La societat és més sensible, ja no és aquell tabú i aquella xacra que les famílies amagaven i que suposava una vergonya si els altres ho sabien. Però continua sent un estigma, els canvis sempre volen el seu temps. En el llibre també s'hi reflecteix això, la necessitat de parlar-ne i d'explicar-ho de diferents personatges també té una component generacional. Per això són importants relats com aquest, perquè mica en mica anem normalitzant que la salut mental ens afecta a tots i que no és un tema per fer veure que no existeix, sinó per tenir-lo present. Se'ns dubte, prendre'n consciència i no menystenir-la pot evitar molts casos. Però tot i que el tema ja és del meu interès, he de reconèixer que una de les coses que més em va cridar l'atenció va ser que sigui una traducció gallec-català. No tinc present cap altre cas d'aquest intercanvi lingüístic, almenys no que jo hagi llegit. Potser és anecdòtic, però jo hi dono valor. Com veieu, és un llibre molt curt, amb molt contingut i amb algun al·licient extra per la seva lectura. Parla obertament de suïcidi, de les arrels fondes que poden portar a una persona a posar fi a la seva vida, de dol, de culpa i de diferents perspectives que normalment no tenim en compte. Això el fa una lectura molt interessant, però tant si algú es planteja la seva lectura com si no, personalment penso que és una sort que existeixin llibres així i gent valenta que es decideixi a escriure'ls.

Impressió general: @@@ i mitja
Moltes gràcies Sembra llibres per enviar-me un exemplar.