Autor: Marc-Uwe Kling
Editorial, any: Edicions del Periscopi, 2023
Títol original, idioma, any: QualityLand 2.0, alemany, 2020
Gènere: Ciència Ficció
Traducció: Ramon Farrés
Número de pàgines: 443
Llegit en: Català

Per entendre què és QualityLand 2.0 cal que ens remuntem uns anys enrere i recuperem el primer volum d'aquesta distopia hipercapitalista. Una societat robotitzada en la que els algoritmes manen i absolutament qualsevol aparell compta amb intel·ligència artificial, regida per grans corporacions empresarials punteres de la tecnologia, amb governs de caire totalitari i amb tendències feixistes, i en la que la classe social de les persones es decideix per un sistema de puntuació. En aquest context que no ha millorat gens ni mica, retrobem els personatges que ja coneixem, que ara estaran embolicats en altres rocambolesques situacions. En Peter Aturat, ara terapeuta de màquines, es convertirà en assessor d'un aspirant a la presidència. La Kiki haurà de defensar-se dels atacs d'un assassí que la persegueix sense que sàpiga per què. L'Àixa Metgessa mirarà d'entendre les causes de la Tercera Guerra Mundial, que ha durat tan sols unes hores. I així amb tot l'elenc de personatges que serveixen d'excusa per mostrar-nos cap on va el nostre món. I per més absurds i esbojarrats que ens semblin alguns fets i invents, també ens posa els pèls de punta perquè ens hi reconeixem massa bé. Ah, tot plegat explicat per la nostra e-escriptora de referència, Cal·líope 7.3.

Tenia moltes ganes d'entomar aquesta lectura perquè QualityLand em va encantar. Em va semblar una distopia molt intel·ligent i ben pensada, molt actual i esfereïdorament versemblant per com va evolucionant la tecnologia i la virtualitat en la nostra realitat. Però el punt més destacable de QL no és el retrat d'un món al que no volem arribar, sinó que decideix espantar-nos i preocupar-nos des de la sàtira i l'humor: ens clava unes bones bufetades mentre ens fa morir de riure. La combinació em va semblar tan extraordinària i ben executada, que tenia tantes reticències com ganes de llegir aquest 2.0. Per sort, puc dir que n'he gaudit pràcticament igual, perquè l'essència del primer la trobem també en aquest segon volum. L'humor és el mateix. La sàtira és igual d'esmolada. Els personatges i les trames en les que participen segueixen sent un pretext per retratar-nos l'escenari. Alguns dels temes tecnològics que tracta força seriosament, encara que no ho sembli pel to còmic, són les mascotes artificials, els creadors de continguts, les intel·ligències artificials, la publicitat, el dret a l'oblit digital, o els entorns virtuals. Converteix el neoliberalisme en nova religió, i també en fa sàtira, tant d'aquesta com de qualsevol altra. I en aquesta distopia tan actual, també el clima és tema recurrent. Per posar un exemple, la península ibèrica és bàsicament un desert. Posats a ridiculitzar, Kling se'n riu del mort i de qui el vetlla. En la seva crítica no en surten ben parades ni les grans empreses tecnològiques, a les quals els atorga un poder inigualable, ni els militars, ni molt menys els polítics. A més, potser els anomena amb un altre nom, però en alguns casos sabrem molt bé a qui està parodiant. I un tema que ja heretem del primer llibre: la voluntat de demostrar que les màquines són fal·libles, que també s'equivoquen per més perfeccionades que estiguin, i que això pot tenir conseqüències.
 
Encara un altre detall que fa especial QualityLand és que la narració s'integra en el món que descriu i algunes de les aplicacions tecnològiques que s'inventa l'autor s'apliquen també al propi llibre. Per exemple, a QualityLand existeix un sistema per estalviar-se espòilers, i quan algun personatge és a punt de revelar algun secret d'un llibre o una sèrie, en el text apareix com a contingut censurat. Les bromes autoreferents són una constant, com també les referències a la cultura popular del nostre temps. La quantitat de detalls hilarants no es pot enumerar, però també cal destacar els anuncis entre capítols, els peus de pàgina innecessaris que a Cal·líope 7.3 li encanten, i la utilització de noms de capítol en format pesca clics per cridar l'atenció. En conjunt, com es pot veure, un fart de riure constant i ple a vessar d'elements imaginatius per mantenir-nos ben engrescats. Les trames en aquesta segona entrega potser són una mica més elaborades, però també es fa una mica llarg en algun punt. I tot i que compleix perfectament els objectius de posar-nos un mirall a davant mentre no parem de riure, ja no compta amb l'element sorpresa que em va capgirar en el primer llibre; això era inevitable. Tot i així, és clar, m'ho he tornat a passar de conya llegint-lo. Connecto moltíssim amb l'humor de Marc-Uwe Kling (punt important), m'interessen les innovacions tecnològiques (i m'espanten en algun cas) i el gènere de la distopia m'encanta. Així que ho tenia tot per agradar-me, com ha estat el cas. Si també és el vostre cas, no ho dubteu ni un moment. Però comenceu pel primer, és clar. Us divertireu. Ara la pregunta és: hi haurà tercera part?
 
Impressió general: @@@@