Autora: Aki Shimazaki
Editorial, any: Nørdica llibres, 2023
Títol original, idioma, any: Hôzuki; L'Ombre du chardon, 2, francès, 2020
Gènere: Narrativa
Traducció: Oriol Vaqué
Número de pàgines: 135
Llegit en: Català
 
La Mitsuko ja la coneixem. Sabem que treballa en una cafeteria, però que els divendres a la nit fa de dona de companyia en un club nocturn. Sabem que es va embolicar durant uns mesos amb un antic company d'escola casat, en Mitsuo. I també sabem que té un fill amb deficiències auditives. La retrobem uns anys més tard, però en unes circumstàncies que ens són desconegudes. La Mitsuko ara regenta una llibreria de vell especialitzada en filosofia i humanitats que es diu Hôzuki. Dona la casualitat que aquest nom pot significar diverses coses, això porta confusió entre els clients i fins i tot en la família. Però la Mitsuko no té cap interès a resoldre el misteri del nom de la seva llibreria, probablement això la faria parlar massa. Perquè tot allò que coneixem de la noia flota en una boira tèrbola, res és el que sembla. A mesura que anem descobrint detalls del seu passat, establim connexions amb els anys anteriors al moment present, amb els esdeveniments d'Azami i encara més enllà. I és que en aquesta segona part de la pentalogia de "L'ombra del card" ens canviarà la perspectiva i se'ns esfondraran totes les certeses. Quants misteris més ens guarda la Mitsuko?
 
Aki Shimazaki té per costum escriure les seves obres en pentalogies, conjunts de cinc llibres curtets que plegats formen un tot. Aquest és el segon volum de "L'ombra del card" i segueix els passos d'"Azami, el club de la Mitsuko", que era el primer. No és una història lineal que continuï allà on la vam deixar, però reprèn la història de la Mitsuko, que de fet no era ben bé la protagonista del primer llibre. Allà era en Mitsuno qui ens narrava els fets, i aquí sí que és ella qui pren la iniciativa, uns quatre anys després d'haver-se deixat de veure amb en Mitsuno. La manera de lligar els dos llibres és etèria però molt efectiva. Es podria dir que són dues trames independents amb un personatge en comú, però no poden explicar-se l'una sense l'altra, i els vincles són massa forts per dir que no cal llegir-los en ordre. La gràcia aquí és que les certeses que teníem sobre la vida passada de la Mitsuko, les que portàvem d'herència d'Azami i les que se'ns expliquen a l'inici, salten pels aire completament. Però desgranar-ne més detalls seria explicar massa. El que sí que es pot dir és que és un text molt bell escrit amb molta tendresa, molt en la línia de l'autora, que aquí hi afegeix un plus de dramatisme que toca la fibra i encongeix una mica el cor, sense buscar la llàgrima fàcil, però trobant-la.

Els propers mesos Nørdica publicarà la tercera part d'aquesta pentalogia. Sense saber cap on anirà, perquè potser algun altre personatge pren la iniciativa, sembla que anem construint la vida de la Mitsuko a miquetes. Les històries petites que constitueixen el seu dia a dia acabaran constituint-ne una de de gran, explicada des de diferents angles. Hôzuki no és gaire diferent d'Azami en estil, en la manera de construir els personatges i d'anar-nos descobrint la trama a base de records i salts, i d'anar-nos sorprenent amb els cops amagats de la Mitsuko. Però potser sap tocar més la fibra perquè entra en terreny més personal i el seu fill petit és una part fonamental de la trama. Quan hi ha canalla pel mig, tot s'intensifica. És agradable de llegir, molt planer, tot i que soc conscient que la cadència de la literatura japonesa no agrada a tothom. Perquè Shimazaki escriu en francès, però l'estil és clarament japonès. Mica en mica vaig entrant més en la seva obra i em deixo acompanyar per la seva escriptura. No sempre m'agrada com actua la Mitsuko, és un personatge amb llums i ombres, però per això força humà. Podem qüestionar les seves decisions, valorar-ne la moralitat, i aquesta és també una de les gràcies del llibre. Veurem què ofereix el tercer volum "Suisen" i si manté les bones sensacions.
 
Impressió general: @@@ i mitja
Moltes gràcies Nørdica per l'exemplar.