Autor: Grant Allen
Editorial, any: Biblioteca Clandestina, 2023
Títol original, idioma, any: An African Millionaire, anglès, 1897
Gènere: Intriga
Traducció: Teresa Solana
Número de pàgines: 302
Llegit en: Català

Sir Charles Vandrift és un acabalat prohom sud-africà que s'ha enriquit amb les explotacions mineres al seu país. Convertit ara en parlamentari britànic, passa els seus dies gaudint de la posició i els diners, i viatjant d'una banda a l'altra, allà on té terres i palauets. Sempre l'acompanya la seva esposa Amèlia, i el germà d'ella amb la seva dona. Seymour Wentworth no només és parent de l'Amèlia, també ha esdevingut secretari i home de confiança del senyor Vandrift. Un bon dia, mentre s'allotgen a Niça, els convencen per veure l'actuació d'un vident mexicà amb uns poders sorprenents. Però Antonio Herrera resulta ser un frau, un estafador que aconsegueix, amb les seves arts gens màgiques, estafar-los una bona suma de diners. Vandrift i Wentworth s'assabenten que qui s'amaga sota aquest personatge és en realitat el Coronel Clay, un estafador mundialment famós amb una gran capacitat de disfressar-se i esmunyir-se. Ningú ha aconseguit atrapar-lo mai. Però el milionari no pensa conformar-se, l'ha enganyat un cop, però mai més ho farà. Amb el seu enginy i la seva intel·ligència serà capaç d'atrapar el criminal, la seva popularitat pujarà com l'escuma. No sap com n'està d'equivocat.

Nou clàssic recuperat per Biblioteca Clandestina que sembla que s'hagi proposat fer-nos gaudir de valent amb llibres oblidats però que fan de molt bon llegir. Després de divertir-me amb "L'home que va caure a través de la terra" de Carolyn Wells, ara descobreixo aquest milionari tan pagat d'ell mateix que també m'ha aportat una lectura fresca i desenfadada que m'he empassat amb moltes ganes. En Charles Vandrift, el milionari en qüestió, no és pas el protagonista. El Coronel Clay és qui centra el nostre interès, l'estafador que se les empesca totes, capaç d'interpretar múltiples personatges i amb infinitat de recursos interpretatius. Sense oblidar la seva còmplice femenina, Madame Picardet entre d'altres àlies, que tant l'editorial com tots nosaltres faríem bé destacar al costat del nom del Coronel que s'endú tots els honors, ja que formen un gran equip. En Vandrift no és ni tan sols el narrador de la història, ja que aquesta responsabilitat recau en el seu assistent i cunyat Seymour Wentworth, que ens va explicant les desventures que passen, sovint emetent judicis personals i guardant-se part de la informació, per convertir-se potser no en un narrador no fiable, però poc fiable segur. Es tracta d'una novel·la episòdica en la que cada capítol és un cas, una estafa de la que la família benestant és víctima. La inventiva del Coronel no té límits, és capaç d'ordir qualsevol pla per tal de plomar l'especulador Vandrift. Si bé atrapar-lo esdevé un tema personal pel milionari, el fet de riure's d'ell, baixar-li els fums i embutxacar-se bones sumes també acaba sent personal pel nostre criminal simpàtic. Perquè sí, no podrem evitar que en Clay ens caigui bé, es fa estimar i tenim ganes que se'n surti, perquè el seu antagonista que se suposa que és el bo, fa mèrits per semblar-nos cada cop més odiós. La gràcia de cada capítol, doncs, no serà el qui, que el detectarem de seguida i fàcilment, ni tampoc el què, perquè aviat ens ho expliquen, sinó el com se'n surt l'intrèpid estafador.

És fàcil buscar-li comparatives a aquesta obra. El fet que el narrador sigui l'assistent del teòric protagonista ens fa pensar en en Watson de les aventures de Sherlock Holmes. També una mica per l'estètica, tot i que aquí els personatges es mouen per moltes ciutats diferents i no es limiten a Londres. Ara bé, en un moment s'esmenta Baker Street, entenc que com a homenatge. També es considera l'obra d'Allen com la precursora dels contes d'Arsène Lupin, el famós lladre gentleman. Així que si sou fans de Conan Doyle o Maurice Leblanc, amants d'aquest tipus de literatura de misteri, de girs inesperats i no mancada d'ironia i d'humor, probablement aquest llibre us encantarà. A més, al llibre tampoc li falta crítica. Tenim un delinqüent buscat que estafa les seves víctimes de les maneres més imaginatives, però els altres personatges no són sants. Es mostra la seva doble moralitat, són persones teòricament íntegres i respectables, però també s'enriqueixen de maneres poc nobles, amaguen informació, són especuladors. Aquí tothom té un mort a l'armari, vaja. I què voleu que us digui, que un milionari que es creu molt intel·ligent sigui humiliat constantment per un criminal que, obviament, és més espavilat que ell, per mi ja és un motiu de diversió. I així ha estat, m'ho he passat molt bé llegint el llibre, imaginant per on sortiria en Clay i ens enganyaria a tots, a mi inclòs. Només puc dir que sort que l'adorable criminal no m'ha convertit en objecte de les seves argúcies, perquè m'hauria ben plomat. Lectura àgil, distreta i ideal per evadir-se i deixar-se portar. Gran descobriment.
 
Impressió general: @@@@
Gràcies per l'exemplar Biblioteca Clandestina, i per la feina de recuperació que feu.