Autora: Kim Ae-ran
Editorial, any: Godall edicions, 2022
Títol original, idioma, any: 바깥은 여름, coreà, 2017
Gènere: Relats
Traducció: Mihwa Jo Jeong i Josep A. Clement Rovira
Número de pàgines: 228
Llegit en: Català
 
Si obrim la primera pàgina d'aquest recull de relats, ens trobarem una primera frase que ens descol·loca: "Passada la mitjanit la meva dona em va proposar que empaperéssim les parets". Iniciem així el viatge de la Mijin i el seu home, que anem reconstruint endavant i enrere, i que no és un viatge físic sinó emocional. Un cop coneixem la seva història, qualsevol de nosaltres estarà d'acord amb la importància que pot tenir empaperar les parets de nit, o a qualsevol hora. Només cal que sigui quan toca. El relat es diu "Inici d'hivern" i és el primer de set contes minimalistes pel que fa als personatges que hi intervenen, però molt profunds en l'exploració dels sentiments humans i de les situacions que ens poden deixar el cor encongit si ens hi trobem. Així coneixerem també en Chan-seong i el seu gos, la Do-hwa que vol deixar el seu desastrós marit Yi-su, o una mare que no vol veure que el seu fill ha comès un crim, entre d'altres. Imaginatives, ben escrites i sobretot ben trobades, aquestes narracions petites, de personatges anònims amb vides gens resplendents, acaben sent immenses.   
 
Kim Ae-ran em cridava l'atenció perquè pràcticament no tenim literatura coreana traduïda al català, descomptant Han Kang, però sempre costa aventurar-se. No va ser fins que l'editorial Godall ens va fer arribar els seus reculls de relats que em vaig engrescar a llegir-la. Després de llegir "A fora ja és estiu", com he agraït que Godall m'hagi donat l'empenta necessària. Els set relats que formen el recull m'han semblat sorprenents i escrits de manera excel·lent, sovint fragmentària i reconstruint les històries a retalls. En tots ells la pèrdua i l'absència hi juguen un paper important. També el procés de dol, però no sempre referent a persones mortes. En ells podem observar algunes convencions socials coreanes, ens mostra també una família tradicional, conservadora. Però no hi ha una gran preponderància de tradicions i costums del país. La descripció dels fets no ens remet a una cultura estranya que ens sobta i ens costa d'entendre, com passa sovint en la literatura japonesa. Potser perquè Corea del Sud és una societat més occidentalitzada, però he sentit les històries molt properes. Descomptant algunes referències geogràfiques i puntualment socioculturals, els relats podrien estar ambientats a qualsevol lloc. Penso que funcionen perfectament bé pel lector occidental, el més "estrany" que hi trobem són els noms propis. Però al final ens està parlant de sentiments molt humans i universals.

M'he endut una grata sorpresa amb aquests relats, no tenia ni idea de què m'hi trobaria i Kim Ae-ran m'ha semblat una escriptora molt notable, aguda i bona interpretadora de la condició humana. Els seus temes ens toquen, al cap i a la fi, perdre algú estimat, de la manera que sigui, és un dels temors que tots tenim, i aquestes narracions ens fan viure plenament les absències dels protagonistes. És difícil destacar-ne algun perquè tots tenen alguna cosa que ens manté atrapats a la lectura. La pròpia escriptura de l'autora ho propicia, ja que la informació que ens cal ens va arribant quan ella vol, cada relat comença com un repte i requereix situar-se. Però n'hi ha un que encara desconcerta més, el més diferent de tots. És "Futur silenciós" i ens parla d'un museu de llengües minoritàries, llengües amb no més de 10 parlants vius. Aquest conte juga amb tocs distòpics i és una sàtira a la voluntat humana de preservar el seu patrimoni sempre de la pitjor manera possible i imaginable. A més, compta amb un narrador molt i molt especial. Com a idea de relat em sembla fantàstica, però com a execució és tota una filigrana. És brillant, he desenvolupat una petita obsessió amb aquest text. Però com deia, en general m'ha semblat una lectura molt completa i plaent. Kim fa servir una prosa molt delicada i treballada i sap com estovar-te. Menció per la traducció a quatre mans, com sempre que l'idioma original és tan diferent. Personalment l'he llegit de manera molt fluïda i sense trobar-hi expressions que grinyolin ni construccions estranyes, així que bona feina en aquest aspecte també. Molt bona descoberta aquesta autora, i estic d'enhorabona perquè tinc a casa l'altre recull de relats que ha publicat Godall: "Corre, pare, corre!". Cap dubte que li faré un forat els propers mesos.

Impressió general: @@@@
Moltíssimes gràcies per l'exemplar, Godall edicions!