Autora: Akwaeke Emezi
Editorial, any: Indòmita, 2023
Títol original, idioma, any: Bitter, anglès, 2022
Gènere: Juvenil
Traducció: Octavi Gil
Número de pàgines: 276
Llegit en: Català

Lucille és una ciutat assetjada per unes normes i un control social estrictes. Les corporacions ostenten el poder amb total connivència del govern. Només els joves planten cara a la injustícia i s'enfronten a l'autoritat per guanyar un futur millor. Assata és el grup organitzat d'insurgents que lluita al carrer i resisteix malgrat les diferències evidents de potencial que els separen de la classe dominant. L'única alternativa a la milícia urbana és Eucaliptus, un institut que aplega joves amb talent artístic i que els treu de la misèria a la que estan abocats. Tot i que ningú sap d'on surten els recursos per mantenir aquesta institució. La Bitter és una noia d'Eucaliptus, de només 17 anys. Va arribar-hi després d'haver passat per moltes cases d'acollida i no encaixar enlloc. A l'institut se sent segura, té pànic a la lluita armada i no entén com hi ha joves que es juguen la vida cada cop que surten al carrer. Ella només vol dibuixar i pintar, que hi té molta traça. A més, ja fa temps que va descobrir un fet insòlit que no ha compartit amb ningú: si aboca una mica de la seva sang sobre una il·lustració, aquesta cobra vida. Aquesta sorprenent habilitat pot ajudar-la a solucionar molts problemes, però també pot ser la font d'un torrent d'esdeveniments que no s'espera.

"Bitter" és la precuela de "Mascota". Totes dues obres han estat publicades en català a l'editorial Indòmita, però l'altra encara no l'he llegida. Akwaeke Emezi és una autora que es defineix com a no-binària i que signa amb el pronom "they", de manera que ens hi hauríem de dirigir com a "elles", em disculpo si no ho faig correctament. Sense ser un dels temes de l'obra, la diversitat de gènere i sexual hi són presents, i em consta que a "Mascota" també. Tot i que partim d'un context aparentment distòpic, la narració és molt actual i el pes recau en la lluita urbana per la consecució de drets i llibertats, un escenari que no dista tant de la nostra realitat. El que sí que difereix és que la resolució del conflicte s'aborda des de la fantasia. Tenim joves amb habilitats especials i monstres que combaten altres monstres de tipus diferent. Una fantasia fosca que apel·la a un públic més aviat juvenil per l'edat dels protagonistes i perquè també compta amb trames amoroses, però que no defuig el conflicte social, el dolor de la pèrdua, la cruesa de la lluita i que aborda la moralitat de la resolució de conflictes. Tot s'hi val per sortir victoriós d'una lluita que lliurem? "Bitter" ens dona motius per reflexionar-hi. La nostra protagonista, que dona nom a l'obra, mostra les pors típiques de l'adolescència, els dubtes, la covardia fins a cert punt, però ja podem intuir que acabarà agafant les regnes de la situació que ella mateixa provoca. És força interessant la relació que estableix amb els altres personatges, penso que està prou ben recreada la volatilitat dels sentiments i les sensacions, i també les preocupacions d'aquelles edats.
 
D'Akwaeke Emezi, que a banda de definir-se no-binària també és neurodivergent, ja havia llegit anteriorment Aigua dolça, un llibre per a públic adult amb el qual no vaig connectar gaire i que en algunes fases em va resultar fins i tot desagradable. Però "Bitter" l'he trobat una bona aposta lectora per un public jove, que no va amb especial cura amb els temes que vol exposar. És a dir, que no suavitza gaire res, i precisament això és el que pot enganxar a un públic de 16 o 17 anys. A mi m'ha atrapat prou. He trobat una idea original que els dibuixos de la Bitter puguin fer-se realitat amb la seva sang, tot i que alguna de les seves "creacions" s'arriba a posar una mica massa mística. És una obra que fàcilment podem imaginar com a pel·lícula d'animació, i si en fessin una bona adaptació la imatge reforçaria una trama que ja és interessant i trepidant per escrit. Les trames romàntiques m'han interessat menys, però és bo que llibres fantàstics que aborden altres temes mostrin relacions no heteronormatives, ajuda a normalitzar-les des de la ficció. Sense ser exageradament violent o cru per a un públic adult, com deia, no estalvia alguns detalls i convé que persones especialment sensibles ho tinguin en compte, sobretot els joves. A banda d'això, em sembla un altre encert del segell juvenil de Raig Verd, que de moment ens està portant grans títols que fins ara no tenien lloc al mercat català, així que per molts més que en vinguin.

Impressió general: @@@ i mitja
Moltes gràcies Indòmita per l'exemplar.