Autora: Mercè Mascaró
Editorial, any: La Magrana, 2023
Gènere: Narrativa
Número de pàgines: 285
Llegit en: Català

No totes les famílies són un reducte de pau, però encara que tinguis mala relació amb la teva mare, saber que li queda poc temps de vida sempre és un cop fort. Aquest és el cas de l'Alma. Fa mesos que no es veu amb la Maria, però rep la trucada que ningú vol rebre: la seva mare ha empitjorat de la seva malaltia i és a l'hospital, probablement per no sortir-ne. L'Alma es troba en un moment estrany. S'ha separat del Carles, la seva parella de sempre, amb qui té dos fills de 5 i 8 anys. Però no va triar ser mare, aquesta era la voluntat d'en Carles, que és un pare i marit exemplar. Potser per això l'Alma no pot estar amb ell, la fa pensar constantment en la seva manca de compromís i d'instint maternal. En els últims dies de la seva mare, intenta empassar-se l'orgull i deixar enrere totes les discussions i desavinences perquè la Maria marxi en pau. Però ni en aquests moments els serà fàcil recosir una relació que no ha estat bona des que va morir en Sebàstià, el pare de l'Alma, quan ella tenia només 8 anys. Són dos caràcters forts, independents, que s'assemblen molt més del que estan disposades a reconèixer.

El debut literari de Mercè Mascaró ens planteja una història incòmoda, però no pas allunyada de la realitat. Potser ara ja no és tan omnipresent, però estem acostumats a lectures en les que la família és un pilar fonamental i els problemes es troben fora de l'entorn proper. Aquí veiem una mare i una filla barallades i que no se suporten. I veiem una dona encara jove que és el reflex del que ara anomenem maternitat imperfecta. A mesura que avança el llibre, a més, anem trobant més paral·lelisme entre el comportament de les dues protagonistes. Són dues mares que no fan de mare, una Maria que ens descriuen com una dona forta, independent i entregada a la seva feina d'advocada, i una Alma perduda que no sap gaire què fer amb la seva vida, no se sent a gust amb res, especialment amb ella mateixa. Altres personatges amb paper important són en Carles, que percep la situació a la seva manera, i en Sebastià, que s'apareix a l'Alma i li parla de manera molt jovial, tot i que ja sabem que és mort de fa temps. Aquesta és una de les claus del llibre, la mala relació amb la mare i el pes de l'absència del pare que ha fet que l'Alma se'n construeixi un a mida. Però era realment així el seu pare en vida? La narració està estructurada en capítols curts i això n'agilitza molt la lectura. A més, anirem tenint perspectives diferents perquè l'acció es va centrant en diversos personatges, segons el cas. No es tracta d'una narració lineal, anem saltant en el temps contínuament per entendre d'on venim, però no ens costarà gens construir la imatge sencera.

"Caure al buit" no tracta temes especialment originals, però m'ha semblat un debut literari notable. Per la complexitat de l'estructura i la diversitat de perspectives, és força atractiu i aconsegueix mantenir l'interès. Pel tipus d'història que descriu, és fàcil imaginar cap on s'encamina, però està ben resolta i acaba sent més interessant descobrir quins fets del passat ens han portat fins els conflictes que cal resoldre. L'Alma és una protagonista amb la qual no és fàcil connectar. Pels seus dubtes, per com es comporta molts cops, és evident que no és una dona de novel·la i, per tant, un producte de l'imaginari social, en general masculí. És molt humana, tan humana que no ens caurà bé i voldrem que sigui diferent, però no, l'hem d'acceptar i deixar que faci el seu camí. No podem dir que sigui un llibre especialment crític, és més aviat de creixement, de sentiments a flor de pell, però fa una encertada reflexió sobre el negoci de la mort amb la que he coincidit 100%. M'ha resultat interessant anar descobrint com descabdellava la història i les reflexions que hi trobem sobre les relacions pares i fills, de parella, la idealització, entre d'altres. M'ho he passat prou bé llegint-lo tot i que potser no era el millor moment per mi, però val a dir que l'autora ho posa fàcil amb una escriptura treballada però amena de llegir. Ah, i m'ha agradat com ho conclou tot.

Impressió general: @@@ i mitja
Moltes gràcies Penguin llibres i Mercè per l'exemplar.
 
AQUESTA ÉS LA RESSENYA NÚMERO 800 DEL LLIBRES, I PUNT!