Autor: Fabio Genovesi
Editorial, any: Edicions del Periscopi, 2023
Títol original, idioma, any: Il calamaro gigante, italià, 2021
Gènere: No-ficció
Traducció: Núria Saurina
Número de pàgines: 190
Llegit en: Català
 
L'ésser humà es pensa que és el centre de l'Univers, que és el producte final i definitiu de l'evolució i que coneix el planeta Terra de dalt a baix. No hi ha cap territori on no hi trobem colonitzadors humans, per extremes que siguin les condicions de vida. Però i al mar? El mar, més enllà de la superfície per on naveguem, és un gran desconegut. A les fosses abissals, allà on no hi arriba la llum, hi ha coses que ni tan sols podem imaginar. És més, no cal ni baixar tan avall per descobrir-hi meravelles. Fabio Genovesi fa una repassada històrica a les topades de l'ésser humà amb el mític calamar gegant, el kraken. La seva existència es posava en dubte, perquè tot allò que no comprenem ha de tenir una explicació satisfactòria que ens mantingui en el nostre pedestal. I no obstant, les proves i l'obsessió d'alguns valents semblaven refutar la negació humana. I més enllà d'aquesta exploració sobre un animal mitològic, l'autor ens ofereix més, molt més. Perquè la seva fascinació per la bèstia és real, però és molt més real la seva poca fe en la humanitat i la seva manera de veure, d'entendre i respectar el món en el que vivim. Escriu un llibre curt però ple de lliçons vitals en el que, qui ho hauria de dir, el calamar n'és el fil conductor.

Quan vaig veure que Periscopi publicava aquest llibre, tot i que a mi les bèsties amb aura mitològica m'atreuen, vaig pensar alguna cosa així com "però què feu?". Llavors, un cop a la llibreria, vaig decidir comprar-lo en detriment d'un altre títol, amb el pensament de "a veure què". A aquestes alçades ja no m'hauria d'agafar amb la guàrdia baixa que, si Periscopi ha decidit publicar-lo, és per alguna cosa. I és que aquest llibre és molt, molt especial. No és, ni de bon tros, una anàlisi en profunditat ni una narració lineal. Genovesi divaga d'una manera que pot desconcertar a l'inici, però que esdevé meravellosa. Va saltant, sense previ avís, de l'explicació d'episodis històrics de l'home contra el calamar gegant, a experiències personals amb la seva família i coneguts, i a reflexions profundes de caràcter filosòfic sobre l'ésser humà i el món. No s'explica de manera acadèmica, el text és molt planer i proper, escrit de manera molt enginyosa, amb intel·ligència, i amb una ironia poc fina, gens subtil. És com si un amic d'aquests una mica dispersos, però molt eloqüents, ens expliqués la seva visió del món. Fa relacions d'idees estranyes que costa d'entendre com passa d'un tema a un altre, però és que així funciona el cervell humà, anem d'una banda a l'altra sense saber gaire com ha passat. I pel que fa a les reflexions, són molt personals i no tenim per què estar d'acord amb tot, però sí que posa sobre la taula algunes idees sobre les que convé donar-hi algunes voltes. En especial, em va sorprendre la seva concepció de què és l'amor i la necessitat de dir mentides.
 
Si espereu trobar-hi un llibre que aporti esperança sobre la nostra espècie i el que li estem fent al planeta, no és la lectura que busqueu. Genovesi és molt crític, mordaç de vegades, i li queda poca fe en la nostra capacitat d'esmena. Però alhora també és tendre i lluminós quan vol, depenent del tema que tracta. Fins i tot se'n riu d'ell mateix amb passatges força còmics. És un llibre tan divers que desperta un ventall molt ampli de sensacions, des d'escalfar-te el cor, fins la indignació més absoluta i la corroboració que no tenim solució, passant per atrapar-te amb narracions interessantíssimes sobre exploradors i descobridors. Amb reivindicació d'algunes dones pioneres silenciades per la història inclosa. Fer tot això en 190 pàgines no és poca cosa, és un llibre per gaudir de cada línia sense embafar-se, amb la mida justa per dir tot el que vol dir i no cansar ningú. A més, no pretén fer gràcia, però pel seu estil no podem evitar somriure i donar-li la raó més cops del que voldríem. És una aposta interessant, diferent, que m'ha sorprès molt gratament. El vaig agafar sense saber gaire bé què hi trobaria, i després de llegir-lo puc dir que em sembla que encara no ho sé, però que m'ha fet passar molt bones estones de lectura. Em venen al cap diverses persones que m'encantaria que el llegissin per saber què en pensen, i segurament d'altres que no els veig llegint-lo. Però a mi me'n quedarà un molt bon record. Mereix relectures periòdiques i segur que a cada passada hi descobreixes coses noves. És probable que hi torni en un futur indeterminat.
 
Impressió general: @@@@