Autor: Guy de Maupassant
Editorial, any: Trotalibros Editorial, 2023
Títol original, idioma, any: Bel-Ami, francès, 1885
Gènere: Narrativa
Traducció: Mia Tarradas
Número de pàgines: 416
Llegit en: Català
 
Vagar per París amb només tres francs i quaranta cèntims no augura un gran futur. De fet, augura passar força gana. Però en Georges Duroy està decidit a prosperar a la gran ciutat, encara que hagi de fer sacrificis. És un sotsoficial de l'exèrcit, acaba de tornar d'Algèria i sap que compta amb un atractiu i un magnetisme importants. Amb això n'hauria de tenir prou. Però a la pràctica, París engoleix a qualsevol que no compti amb recursos econòmics, o que tingui facilitat per fer desaparèixer els pocs que té. No és fins que ensopega amb en Forestier, un antic company de l'exèrcit, ara convertit en redactor polític de La Vie Française, que no se li obren les oportunitats de prosperar. Amb una feina i certa estabilitat econòmica, en Duroy comença a mirar cap amunt, la seva ascensió social no té sostre. Se serveix, ara sí, dels seus encants per atreure l'atenció de dames poderoses i fer-les caure rendides als seus peus. És a través d'elles que el desconegut Georges Duroy s'anirà forjant un nom entre les altes esferes socials d'un París submergint en una crisi de valors i tacat per la corrupció, en la que tothom qui pot fa la viu-viu per despuntar més que els altres. En una societat que s'esfondra, l'home mancat d'escrúpols prospera en direcció contraria. I el nostre home, d'escrúpols, ni en té ni n'ha sentit a parlar.
 
Guy de Maupassant va ser un dels escriptors francesos més importants del segle XIX, contemporani de Zola i deixeble de Flaubert. Darrerament algunes editorials catalanes s'han decidit a editar alguns dels seus contes i novel·les breus, però fins ara ningú havia reeditat la seva novel·la insígnia Bel-Ami. Ho ha fet l'andorrana Trotalibros Editorial en la seva col·lecció Colom. La novel·la explica l'ascens d'un jove d'origen humil, fill de camperols de Normandia, en una París plena d'oportunitats, si les saps trobar. Duroy ha passat uns anys a l'exèrcit i està escurat, però la seva ambició no té límits. És un personatge fred i calculador, però també un seductor. De seguida s'adona que a través del cor de les dones de l'alta societat se li obriran moltes portes, i que el seu carisma i encant també enlluernarà els homes adequats. Els primers a brindar-li una oportunitat seran el seu antic company Charles Forestier i la seva dona Madeleine, qui tindrà un paper fonamental en aquesta història. Gràcies a ells Duroy s'introdueix en el món del periodisme en temps de molts conflictes internacionals i de moltes tafaneries a la capital francesa. És aquí on Maupassant mostra una premsa corrupta, tendenciosa i al servei dels poders que és reflex d'una societat no gaire millor que això. En aquest context, un home com Duroy, capaç de tot per assolir els seus objectius, no dubtarà de fer servir tots els seus recursos i aprofitar totes les oportunitats per prosperar de manera meteòrica, ja sigui movent-se pels ambients apropiats, gestionant la informació o amb les seves conquestes amoroses. Es desplega una trama que no té aturador i que atrapa al lector amb la mateixa facilitat que en Duroy encaterina una dama.

Em sembla destacable l'evolució del personatge. Duroy comença tímid, sabem que vol fer camí a París, una aspiració molt legítima, però la seva situació no és gaire favorable. Al principi és agraït, prudent i sap el lloc que li pertoca. O això sembla, perquè mica en mica es va mostrant tal com és i apareix l'enveja, la rancúnia i la seva ambició desmesurada. És tan manipulador que res ni ningú pot aturar-lo. Les dones que es creuen en la seva trajectòria, la Madeleine, madame de Marelle o madame de Walter, són dones cultes, ben posicionades i intel·ligents, però cap d'elles pot resistir-se als encants del seductor. El protagonista ens desperta un ventall de sensacions, la majoria negatives perquè el seu comportament aclapara, però en algun lloc amagat del nostre ésser no podem evitar admirar-lo per com sap prosperar en aquest entorn tan elitista i excloent. El "Bel Ami" del títol, "bon amic", és el sobrenom que li posen a en Duroy les seves amants.

Fins ara la col·lecció Colom de Trotalibros ens havia recuperat obres de mitjans segle XX, una època literària en la que em sento prou còmode. Quan vaig veure que recuperava aquest clàssic francès del XIX vaig saber que el llegiria tard o d'hora, però em va sorprendre aquest canvi de registre i no les tenia totes. Per l'editor, com explica a la nota final, és una obra fonamental i que l'ha convertit en el lector que és. Ara que l'he devorat, que a més el vaig llegir en lectura ràpida, puc entendre el seu enamorament i valorar aquesta obra com es mereix. N'he gaudit molt. M'esperava que en Georges Duroy anés encara una mica més lluny, però déu n'hi do, realment té pocs escrúpols. Però alhora, de tant en tant li surt una vena més sentimental que per un moment sobrevola el seu pla perfectament traçat, també té les seves febleses. La traducció de Mia Tarradas permet abordar el text amb garanties i llegir-lo de manera fluïda i àgil, i la pròpia història et transporta a través de les pàgines. Tenim, doncs, un gran protagonista, una trama absorbent, pinzellades del marc històric que també tenen incidència en el que hi passa, crítica de la noblesa acomodada i de la premsa corrupta, i un autor amb una capacitat narrativa extraordinària. En altres paraules, el Colom que em generava més dubtes passa a ser el meu preferit, i el llibre es converteix en una de les meves millors lectures de l'any. Qui m'ho havia de dir.

Impressió general: @@@@