Autora: Hélène Legrais
Editorial, any: Comanegra, 2023
Títol original, idioma, any: Les enfants d'Elisabeth, francès, 2010
Gènere: Narrativa
Traducció: Roser Carol
Número de pàgines: 230
Llegit en: Català
Editorial, any: Comanegra, 2023
Títol original, idioma, any: Les enfants d'Elisabeth, francès, 2010
Gènere: Narrativa
Traducció: Roser Carol
Número de pàgines: 230
Llegit en: Català
Durant la Guerra Civil Espanyola, molts republicans van haver d'exiliar-se a França per la persecució que patien. Molts d'ells s'estaven en camps de refugiats com el d'Argelers, no vivien en les millors condicions precisament. En aquest context tan miserable, una dona va fundar una institució benèfica per acollir altres dones, especialment embarassades, per proporcionar-los seguretat i garanties que els seus fills arribarien a terme en les millors condicions possibles. Era Elisabeth Eidenbenz, d'origen suís, i va convertir el Castell d'en Bardou en el que es coneixia com la maternitat suïssa, o la maternitat d'Elna, el poble més proper a l'edifici. Durant més de 5 anys l'Elisabeth va ajudar a néixer a gairebé 600 nens, de manera totalment altruista. Tot això és història i aquest llibre ens parla d'aquest miracle que es va esdevenir en una època molt convulsa. Per fer-ho, l'autora se serveix de la Teresa, una miliciana acostumada a lluitar al costat dels homes a primera línia, que arriba a la maternitat embarassada d'un dels seus companys. De la seva mà descobrirem què va ser la famosa maternitat d'Elna i coneixerem la persona que hi havia al capdavant de la institució. Algú que no va tenir fills propis, però que sentia que en tenia centenars.
Elna és una petita localitat de la comarca del Rosselló que ha estat vinculada a Catalunya diverses vegades al llarg de la història. La més coneguda, probablement, va ser aquesta, quan va exercir de refugi per a dones embarassades durant la Guerra Civil, al Castell d'en Bardou. Moltes persones i les seves famílies deuen la seva existència a la tasca incansable de l'Elisabeth Eidenbenz. No és d'estranyar que sigui un cas objecte de diverses obres, és d'aquells que ve de gust parlar-ne. Hélène Legrais ho fa aquí en forma de novel·la, amb una protagonista inventada que li serveix per descobrir-nos la realitat de la maternitat i conèixer la seva directora. Aquí és on hi trobo el primer conflicte. Legrais es va documentar moltíssim per recrear la maternitat suïssa, va voler descriure fins el més mínim detall com era i com funcionava, de manera que les protagonistes reals de la història, aquelles que encara vivien, poguessin reconèixer-s'hi completament. Voler ser tan detallista i explícit juga en contra de la ficció, i tot i que la Teresa té els seus dubtes i pensaments, en definitiva se'ns està relatant fil per randa una realitat que s'hagués pogut fer en forma de no-ficció o de llibre històric, perquè també coneixem la situació política i social fora de les parets del Castell, sobretot pel que fa als camps de refugiats. A priori això no hauria de ser un problema, aquest context, el general i el concret, té prou capes com per interessar qualsevol lector amb un mínim d'inquietud històrica. A més, Legrais és bona cronista i bona narradora.
Quin és el problema, doncs? Doncs... que m'hi he avorrit moltíssim. Tot i tenir clar què anava a llegir, les llargues explicacions sobre el funcionament de l'edifici, les recreacions de situacions basades en fets reals, se m'han fet pesades i llargues, no hi havia manera d'avançar i no aconseguia concentrar-me en la lectura; el text no podia retenir-me. No és perquè no estigui ben escrit, sentia que la part de ficció era totalment sobrera, o que si pretén ser una novel·la, cal flexibilitzar la informació que dones. A la part final s'anima una mica, no perquè canviï la manera de narrar, senzillament perquè el tema que vol retratar és més emocionant que els altres. I l'epíleg, que és maco, però ja no forma part de la història pròpiament. És un llibre ple de sentiments, que ens parla d'una dona dedicada, convençuda i compromesa amb allò que feia, fins les últimes conseqüències. Una figura a reivindicar, d'això no en tinc cap dubte. Però tota l'expectativa que pot generar pel moment històric, per com d'interessant és el cas, per mi es perd amb la forma. Imagino que si aconsegueixes entrar en la seva narrativa, pot emocionar i resultar un llibre entranyable, també dur i colpidor a estones. Però no ha estat gens el meu cas, i em sap greu, perquè la maternitat d'Elna mereix ser coneguda i explicada. Potser algun dia trobaré una altra obra al respecte que em funcioni millor que aquesta.
Impressió general: @@
Moltes gràcies Comanegra per enviar-me un exemplar.
0 Comentaris