Autora: Rut Vidal Oltra
Editorial, any: La Campana, 2023
Gènere: Narrativa
Número de pàgines: 140
Llegit en: Català
Editorial, any: La Campana, 2023
Gènere: Narrativa
Número de pàgines: 140
Llegit en: Català

Rut Vidal Oltra s'estrena com a escriptora amb una història que s'esdevé en un escenari petit, en una circumstància molt concreta i amb només un grapat de personatges que són família, natural o política. Però el suc que aconsegueix treure a aquests pocs elements és notable. El personatge central és la Joana, que inicialment se'ns mostra com una víctima davant la diferència de tracte que rep per part de la matriarca. La Sofia, certament, és brusca i intolerant amb ella, mentre que amb l'Eva és molt més comprensiva. Això genera molta tensió entre les dues germanes. Els altres dos germans, l'Aurora i en Pascal, no semblen rebre les ires de la Sofia, tampoc. Però aviat descobrim que tots ells amaguen coses, secrets inconfessables que aniran sortint a la llum en un continu de girs argumentals d'aquells que et mantenen ben enganxat a la lectura. Potser a algú li semblarà que s'arriba a passar de rosca, tant retorçar els límits de la versemblança, però no es pot negar que les anades i vingudes d'aquesta família atrapen. No ens enganyem, a tots ens agrada el marro, encara que en algun cas pugui ser una mica forçat o precipitat, ja que el llibre és molt curtet i amaga una gran quantitat de sorpreses. El món del teatre, dels actors i actrius, hi queda retratat i també té una importància en la trama. La vida que portaven la Sofia i en Ricard era glamurosa, plena d'excessos i d'aparences, però com podem imaginar no tot era tan bonic com semblava.
Havia sentit dir d'aquesta novel·la que fa riure molt, però jo no l'he trobat graciosa, al contrari. Això no significa que no es generin situacions hilarants, o que t'arrenquin gairebé una rialla histèrica per les bufetades de la trama. Però he trobat més aviat que és un drama familiar ple d'enveges i rancúnies, de personatges calculadors, desconsiderats, interessats. El cap de setmana que passen plegats fa aflorar el pitjor de cadascun d'ells en una catarsi col·lectiva que fa saltar moltes coses pels aires. D'alguna manera, s'acaba la representació teatral i cauen les màscares. Però són una família, ho vulguin o no, i el que en queda s'haurà de reconstruir a partir de les cendres. M'ho he passat bé llegint-la, és un passa pàgines en tota regla i manté l'interès en tot moment. Fins i tot amb unes quantes giragonses menys, o no volent tocar tots els possibles tòpics, hauria funcionat encara millor. A destacar que està escrit amb un llenguatge molt planer i senzill de llegir, però alhora molt acurat. Per mi demostra que es pot escriure amb molta correcció sense haver d'anar a buscar l'erudició estil·lística, que de vegades es fa carregosa. No és el cas, ni hagués escaigut per aquesta mena de trama. Bona història, personatges ben definits i molta naturalesa humana. No cal més per passar una bona estona de lectura. Perquè el llibre no dura més que això, en un parell de segudes us l'acabeu. Déu n'hi do la nissaga Vendrell-Rifà...
Impressió general: @@@ i mitja
Gràcies Penguin Llibres i Rut per fer-me arribar un exemplar.
0 Comentaris