Torna a tocar bufar espelmes en aquest blog i ja ho faig per catorzena vegada, ni més ni menys. S'ha esfumat un altre any i el Llibres, i punt! continua sumant ressenyes i ampliant els seus horitzons. I això és el que us vinc a explicar avui. Però abans deixeu-me actualitzar el marcador i és que aquesta ja és la publicació 899, de les quals 824 són ressenyes. Ja sabeu que el ritme de publicació ha estat irregular al llarg del temps, paral·lel al meu ritme de lectura, però que actulment aquest és molt alt i les xifres s'enfilen ràpidament. Veurem quant dura! De moment no tinc intenció de parar.
I tant és així, que avui us explico una cosa que ja fa un temps que és una realitat, però aquí encara no us n'havia parlat, quina desconsideració! El Llibres, i punt! té una versió sonora! Potser alguns de vosaltres sabeu que participo en dos pòdcasts, el "Llegiu, que el món s'acaba!", que fem Els Book Hunters amb dos companys més, i després el Ràdio EBH, que fèiem només nosaltres. Doncs aquest any 2024, el pódcast secundari ha fet un pas endavant i ara s'enregistra a la ràdio de la nostra ciutat, en un estudi amb tècnic de so i tot. Quan ens van oferir fer un programa a la ràdio, vam veure que era molt compatible amb el que ja fèiem a Ràdio EBH, però el vam voler repensar, estructurar-lo de manera que tingués un format reconeixible, tot i que hi volíem parlar de temes molt diversos. I això incloïa canviar-li el nom i, per tant, el logo, a banda del rentat de cara. El que avui dirien fer un rebranding. I pensant noms que ens poguessin identificar va sorgir de recuperar el més antic de tots: Llibres, i punt! A tots dos ens va semblar bé, i així va ser. Així que us presento el nostre programa de ràdio, que també podeu escoltar a spotify, ivoox i apple podcast:
Aquest és el darrer episodi que hem penjat, que encara que digui que és el número 16, és tot just el tercer d'aquesta nova etapa. El LiP en versió sonora no és un podcast de ressenyes literàries, però sí que hi parlem de llibres, de literatura i de tot el que té relació amb el sector editorial i llibreter del país. Obviament, és tot en català, això no cal ni dir-ho. Hi farem entrevistes, debats i tertúlies amb gent diversa i esperem que de temes molt variats. És un format que ens agrada molt, la ràdio té quelcom d'especial, i la possibilitat de fer un podcast, que ja deriva del món de la ràdio, enregistrat en un estudi radiofònic de veritat és tot un luxe.
Si sou usuaris de pòdcasts i us agrada sentir a parlar del món del llibre, us convido a subscriure-us al nostre spotify (o plataforma que feu servir). És un programa quinzenal d'una mica menys d'una hora. S'emet a Ràdio Sant Boi els dimecres a la nit, però el dijous a primera hora el compartim també a les nostres xarxes. Com comprendreu, em fa molta il·lusió que aquest petit espai de llibres que ja té 14 anys no només no plegui veles, sinó que ara es reivindiqui també en un format més actual. Gaudeixo molt de tots dos espais. Com sempre, moltíssimes gràcies per passar a llegir-me per aquí, i si us ve de gust escoltar-nos parlant de llibres, també em farà molt feliç que ens seguiu allà.
5 Comentaris
L'enhorabona per l'aniversari del "Llibres..." i també per la seva nova versió radiofònica. Qualsevol iniciativa a favor de la lectura en català s'ha d'aplaudir. Per molts anys!!
ResponElimina14 anys escrivint sobre llibres són molts anys, la de coses útils que podries haver fet amb aquest temps! Temps ben invertit com ara tenint un bloc més personal on reflexiones sobre la teva vida, per dir alguna cosa a l'atzar. No t'ho perdonaré mai! La rancúnia, el sentiment més sa que hi ha. Segur que no et pensaves trobar el mot rancúnia en una felicitació d'aniversari...
ResponEliminaQuina vergonya em faria això de sentir la meva veu per la ràdio, no teniu vergonya vosaltres? Això de sentir gent parlar no fa per mi, com vols que em concentri llegint mentre algú parla? Però m'alegro molt que promocioneu el català, diguem que la llengua no passa pel seu millor moment. Resumint, felicitats per tot plegat.
Felicitats i més felicitats! Ara només falta la versió televisiva per controlar tots els mitjans...
ResponEliminaFelicitats! Ja m'agradaria trobar temps per sentir els podcasts, però mai trobo el moment i no tinc el costum d'escoltar-los. Potser quan em jubili... ;)
ResponEliminaMoltes gràcies a tots per passar per aquí a saludar, 14 anys ja comencen a ser una pila, però de moment seguim!
ResponEliminaMcAbeu, gràcies, amic. Fer servir el català en tot allò que faig surt natural, no m'ho imagino de cap altra manera.
Pons, quins temps els de tenir un blog personal. Hi vaig abocar moltes coses. Ara no podria, precisament hi ha parts de mi que mantinc amagades, no per res, però és que no tinc necessitat de compartir-les. Saps, si mostrés coses del meu dia a dia que no fossin llibres, tindríem molts més seguidors dels que tenim. Així és la vida, tu. Et deixo que m'odiis per no ser per aquí, m'ho mereixo.
Per alguna estranya raó, vam deixar de tenir vergonya de mostrar-nos. Vam començar fent fotos sense ensenyar les cares, i vam acabar fent vídeos a youtube i gravant dos podcasts. A força d'anar fent, es passen totes les vergonyes. Gràcies per les felicitacions, no deu ser fàcil per tu expressar-te en aquests termes!
Salvador, la nostra versió televisiva és youtube, dubto molt que arribem a fer res en un mitjà televisat, bàsicament perquè no som el perfil ni tenim l'edat.
Botika, ja donem prou feina a instagram, no cal escoltar tot el que fem! Jo sí que escolto alguns podcasts i m'hi he aficionat prou. Me'ls posso a la feina mentra faig paperassa, em va bé d'acompanyament.