Autor: H. G. Wells
Editorial, any: Sembra llibres, 2022
Títol original, idioma, any: The Time Machine, francès, 1895
Gènere: Ciència ficció
Traducció: Octavi Gil
Número de pàgines: 152
Llegit en: Català

El temps, aquell gran desconegut. Sempre s'havia considerat una cosa diferent, no es relacionava amb l'espai perquè no sabíem com desplaçar-nos per ell. Però el Viatger en el temps assegura que es tracta de la quarta dimensió i que té una màquina amb la qual podrà fer viatges a través d'ell. Els seus interlocutors, és clar, no se'l creuen. Serveix per amenitzar la vetllada, però no pot ser veritat això que els explica. Diferent és quan se'ls emporta al seu laboratori i els fa una petita demostració amb un prototip encara no apte per transportar humans a través del temps. Però els assegura que el model definitiu aviat estarà llest, i els emplaça a tornar-ne a parlar a la reunió de la setmana següent. Però el que pels homes del club són només set dies, pel nostre Viatger en el temps resultarà un periple molt més costós de passar, en un futur molt llunyà en el que la terra ha canviat força i està habitada per dues poblacions humanes, els morlocks i els elois. Com a experiment és un èxit, i la seva curiositat queda perfectament satisfeta. Però no li fa tanta gràcia quan el dia després d'aterrar en el futur descobreix que la seva màquina del temps ha desaparegut.
 
Poc cal presentar una de les obres més clàssiques sobre viatges en el temps. H. G. Wells, autor d'altres títols com "L'home invisible" o "La guerra dels mons", entre d'altres que formen part de l'imaginari col·lectiu de la ciència ficció, va deixar empremta i va obrir camí per moltíssims autors posteriors i tantes obres que han aprofundit en els seus temes. El viatge en el temps és tot un subgènere de la CiFi. Aquí ens trobem un principi molt enlluernador en el que el protagonista explica a una sèrie de cavallers, el Psicòleg, el Metge, el Governador provincial, etc, tot un seguit de detalls sobre l'espai-temps, i la possibilitat de desplaçar-se a través del fil temporal. Aquest inici em sembla magistral, m'agradava el plantejament i l'estil de narració, a mode gairebé de crònica per part d'un narrador anònim que descriu el que sent i veu. Posteriorment s'esdevé el viatge en temps, i Wells no s'hi posa per poc, ja que transporta el nostre protagonista vuit-cents mil anys endavant, en un futur molt diferent del present que coneixem. A partir d'aquí el llibre es converteix gairebé en una novel·la d'aventures fantàstiques, amb dues poblacions humanes, una de virginal i l'altra més sinistra, amb fins i tot una història d'amor inclosa, que per mi va perdre una mica d'interès. No dic que no sigui imaginativa, o que estigui mal escrita, per descomptat que no, però no imaginava que dedicaria tant esforç narratiu a un únic punt del futur, que personalment no m'ha atrapat tant.
 
És un llibre de gènere, però no deixa de ser tot un clàssic de les lletres universals, que es remunta ja 130 anys enrere. Com a tal, té les seves peculiaritats, la seva estètica, i les seves mancances, com per exemple la seva absència total de dones amb paper rellevant. Però tenint en compte que el tema de viatjar en el temps encara no s'ha resolt, no podem dir que hagi envellit malament en aquest aspecte, és clar. A més, imagina un futur tan llunyà que li serveix per no picar-se els dits amb tecnologia superada o amb idees que hagin prescrit. M'han agradat més els plantejaments inicials, tot i que no aprofundeix en el funcionament de la màquina, que el desenvolupament de la trama en aquest futur inventat, probablement perquè me n'havia fet alguna idea errònia, o no sabia gaire per on aniria. Però em sembla un llibre encara molt digne i que mereix una llegida. Estic content d'haver-ho fet i em sembla que m'animaré a llegir altres clàssics de l'autor si en tinc l'oportunitat, encara que en conjunt no m'hagi convençut tant com obres que es van publicar molt posteriorment. Els mèrits de la història romanen intactes.
 
Impressió general: @@@