Autora: Isabelle Aupy
Editorial, any: Raig Verd, 2024
Títol original, idioma, any: L'homme qui n'aimait plus les chats, francès, 2019
Gènere: Narrativa
Traducció: Mia Tarradas
Número de pàgines: 122
Llegit en: Català

Es tracta d'una illa petita, no són gaires habitants i produeixen només uns quants productes que són la base de la seva subsistència econòmica. Però tenen molts gats, això sí. Gats de totes menes, alguns tenen residència fixa, altres estan de pas, però qui més, qui menys té algun gat que li fa companyia. Els gats són part del paisatge de l'illa. Per això quan, d'un dia per l'altre, tots els gats desapareixen sense deixar rastre, els illencs decideixen enviar un emissari al continent per saber què ha passat. Com a resposta els envien una dona de l'administració que els assegura que els solucionarà el problema. Els envien gàbies per reposar els gats perduts, però dins... hi ha gossos. Tothom sap què és un gos, tot i que a l'illa pràcticament no n'hi havia. Però la responsable els assegura que no són gossos: allò que han rebut són gats. En un principi no s'ho poden creure, però mica en mica es van acostumant a aquests nous "gats", tot i que són diferents dels antics. Però no tothom. Un reduït grup d'illencs no pensa creure's la versió oficial, no els donaran gat per llebre! O millor dit, gos per gat! Però com lluitar contra allò que ja ha estat socialment acceptat?

El que passa per un plantejament graciós, una situació hilarant en la que els gats d'una illa són substituïts per gossos, acaba resultant una metàfora molt enginyosa per explicar la manipulació que pateix la societat per part dels poders, i com el llenguatge pot esdevenir una eina per aquesta finalitat. El breu text d'Isabelle Aupy està estructurat com un conte, una petita faula, que narra aquest procés de substitució i com els habitants de l'illa acaben comprant que allò que els han portat són gats, quan és evident que són gossos, fins al punt d'acostar-nos a un context distòpic. Molt interessant assistir a l'evolució del pensament, fins i tot del propi narrador, que es manté sempre en l'anonimat. Els altres personatges rebels que descriu m'ha semblat que no estan triats a l'atzar. Potser em tiro a la piscina, perquè no ho he llegit enlloc, però em sembla que cadascun simbolitza una part de la societat. Tenim el poeta, el capellà, l'antiga mestra, el responsable del far, entre d'altres. Cadascú juga el seu paper i té les seves pròpies històries personals, que també se'ns expliquen una mica. Alguna d'elles descriu de manera més clara i concreta com funciona la manipulació social a través de la informació. El fet de fer servir gats i gossos per explicar tant, m'ha fascinat. Però aquesta bona idea queda una mica curta perquè no va més enllà. Tenim l'evolució del pensament dels habitants de l'illa, però no se'ls força més, no se'ls introdueixen més elements per manipular-los i fer variar el seu pensament. Això ho he trobat a faltar, que aprofundís una mica més en el procés de colonització mental. 

Tot plegat podria fer riure, però si ens quedem amb el subtext, ens hauria de preocupar. Potser no ens ho fan amb gats i gossos, però com a individus i com a societat estem exposats als mitjans de comunicació, generalment al servei de les classes dominants, a l'opinió generalitzada, als estímuls que rebem constantment per totes bandes. La nostra opinió és mal·leable, som influenciables i, en general, no som gaire d'anar a la contra, de manera que acabem creient allò que ens diuen que hem de creure, de vegades sense qüestionar-ho. Som realment lliures? On queda la nostra voluntat i el nostre criteri? Són preguntes que es fa el llibre d'una manera molt subtil i portant-ho a l'absurd, perquè de vegades mostrant l'absurditat és quan entenem millor què ens volen dir. És un conte breu, massa breu, com deia, però que ens ha de fer pensar i, com a mínim, ajudar-nos a qüestionar les coses. Malgrat que se m'ha fet massa curt, m'ha agradat llegir-lo. Té moments brillants, de gran agudesa, sempre disfressats per seguir el fil de la metàfora. Per moments m'ha generat sensacions semblants a "La rebel·lió dels animals" d'Orwell, només que fos una mica més incisiu podríem estar parlant d'un equivalent d'aquest llibre, però dels nostres dies. Temo que no arriba a tant, però si teniu l'oportunitat de llegir-lo, i de fer-ho amb sentit crític i mentalitat oberta, segur que us farà somriure una mica per sota el nas. Està molt ben trobat.

Impressió general: @@@ i mitja
Moltes gràcies Raig Verd per l'enviament d'aquest llibre.