Autora: Jeanette Winterson
Editorial, any: Edicions del Periscopi, 2024
Títol original, idioma, any: Written on the body, anglès, 1992
Gènere: Narrativa
Traducció: Bel Olid
Número de pàgines: 205
Llegit en: Català

L'enamorament, l'obsessió amb una persona, no és quelcom que es pugui decidir. Pots passar-te la vida defugint les relacions llargues, o el compromís, viure de l'espontaneïtat i del moment, però un bon dia fas clic i estàs venut. Hi ha aquella persona que apareix a la teva vida sense avisar, quan menys t'ho esperes. Fins i tot quan tens una relació més o menys estable, més o menys exclusiva. La Louise és una d'aquestes persones que pot capgirar el teu món. Més enllà de la bellesa física innegable i els seus cabells de foc, l'atracció que sents per ella transcendeix els límits que sempre t'havies imposat. I quan te n'adones ja no existeix res més que ella a la teva vida, sense la seva presència, el seu cos, la seva companyia, ja res no té sentit. Tot allò que vas viure abans queda en anècdota, i no és precisament que visquessis poc. Hi ha molts abans de la Louise, però només hi ha un després. I també hi ha un petit inconvenient: la Louise és casada. Feu veure que no us importa, però tampoc es pot obviar. A més, hi ha coses que no saps, que no t'ha dit. I aquestes coses poden canviar-ho tot.

La sinopsi del paràgraf de sobre està escrita volgudament en segona persona per eliminar el gènere. Això és el que fa Winterson en el seu llibre, la persona protagonista parla en primera persona i no deixa clar en cap moment si s'està referint a un home o a una dona. Sabent que l'autora és homosexual, podem pensar que parla des de l'experiència personal, o que bona part del llibre és autoficcional, i que per tant tenim una dona protagonista. Però en realitat no té cap importància ni incidència en la trama, tot i que a estones l'autora sembla que jugui a fer-nos trencar el cap amb el tema, perquè sap com som i que ens cal posar etiquetes. Destaco que si fos un llibre actual aquesta giragonsa narrativa potser no tindria tanta rellevància, però parlem d'un text de l'any 1992, poca broma. Sigui com sigui, Winterson reflexiona sobre l'amor, la passió i les relacions en un text agut ple de frases per apuntar, perquè ens posen un mirall a davant i ens fan pensar en la nostra pròpia manera de sentir. No deixa de ser un compendi d'experiències sentimentals i sexuals, de vivències que estic convençut que l'autora va viure en pròpia carn, fins a trobar aquella persona que ho capgira tot i per qui ho deixaries tot enrere. Fins un punt del llibre, perquè aquesta persona, que és la Louise, amaga un secret important que sí que ho capgirarà tot. Aquí el rumb canvia i les reflexions seran unes altres. Però no vull deixar de destacar, ni per bé ni per mal, que cadascú jutgi segons els gustos, una fase de la segona part que podríem anomenar "anatomia de la sensualitat". Aquí l'autora teu el seu jo més poètic.

Jeanette Winterson em va deixar tocat amb la seva biografia Per què ser feliç quan podries ser normal?, un testimoni dur i molt revelador d'una vida difícil, però malgrat tot exitosa, tot i els abismes en els que ha caigut. Ja allà parlava de la importància que la lectura i la literatura han tingut en la seva vida, i a Escrit al cos les referències literàries, tot i ser ficció, tampoc hi falten. Winterson és una autora diferent. Fa servir uns codis propis per narrar i exhibeix un gran ventall de recursos i registres. Per això no és senzill llegir-la, requereix concentració i una lectura atenta per absorbir, fins i tot per poder entendre, allò que diu amb poques paraules. En aquest sentit, em recorda una mica a Virginia Woolf, penso que la seva capacitat de reflexió i aprofundiment en els pensaments dels seus personatges hi tenen semblances. També fa servir el recurs del flux de pensament. I també com Woolf, tinc la impressió que posa moltíssim d'ella en les seves obres de ficció, que parla des de l'experiència o des de l'anàlisi de casos que coneix. Naturalment, no puc saber fins on descriu i comença a inventar, però tampoc no hi fa res. És un llibre que parla de temes comuns de manera complexa. Podria ser una història d'amor senzilla, amb els seus impediments, els seus moments bons i dolents i tot el drama que convingui. Però no ho és. En mans de Winterson es converteix en una cosa més. No és, és clar, una lectura lleugera, tot i la brevetat i que es llegeix amb agilitat. Però val la pena endinsar-s'hi. Si supereu l'aclaparament que provoca l'autora pel seu talent i la seva profunditat, us deixarà petja.

Impressió general: @@@ i mitja