Editorial, any: Obscura Editorial, 2024
Títol original, idioma, any: Stardust, anglès, 1999
Gènere: Fantasia
Traducció: Lluís Delgado
Número de pàgines: 210
Llegit en: Català
A l'època victoriana no tot eren mansions i balls per trobar marit. També trobem pobles perduts com Mur, en els que la gent viu de la terra i el comerç. A més, com el seu nom indica, el poble té un mur custodiat que separa la nostra realitat de la Terra de les Fades, on tot és possible i hi habiten éssers de tota mena. Els dos mons només es troben un cop cada 9 anys. Llavors se celebra un mercat d'intercanvi a la plana que hi ha tot just a l'altre cantó. Durant un cap de setmana es permeten els intercanvis de tota mena, en principi comercials, però sembla que en Dunstan Thorn també n'ha tingut d'un altre tipus. 9 mesos després en descobreix el resultat, que rep el nom de Tristran. En Tristran creix en el nostre món. No és un jove especialment espavilat, ni agraciat, ni té grans habilitats socials. Però sí que s'enamora d'una noia preciosa que es diu Victòria Forester. Quan té 18 anys intenta besar-la, per segon cop, ja ho van fer quan eren més jovenets. Però ella s'hi oposa. És de nit i els dos observen el cel nocturn. Veuen caure un estel fugaç i sembla que ha anat a parar a la Terra de les Fades. Davant la insistència del noi, la Victòria li diu que si li porta l'estel es casarà amb ell. El nostre heroi, embriac d'amor, accepta el repte i ho deixa tot enrere per anar a cercar l'estel. A l'altra banda del mur s'hi torna a celebrar mercat.L'editorial Obscura continua publicant l'obra de Neil Gaiman en català, i això és una gran notícia pels amants dels llibres de gènere fantàstic i per la llengua en general. Un autor de la seva fama i prestigi no podia tenir només una presència testimonial en llengua catalana. Stardust és un conte de fades ambientat en un món fantàstic de regnes encantats, bruixes i esperits. Un conte amb tots els elements d'aquest tipus d'històries, però no destinat a un públic infantil, és força llegible per a adults. En Tristran va a la Terra de les Fades per amor, però l'estel que va veure caure no és com s'imagina. De totes maneres està decidit a portar-li a la Victòria, però no és l'únic interessat en l'estel, és força cobejat. La recerca i la protecció de l'estel s'acabarà convertint en una persecució en la que les diferents faccions no juguen net, i en un món màgic en el que tot és possible, doncs ja us podeu imaginar. Gaiman domina perfectament els cànons del gènere i construeix una història complexa, sòlida, però esbojarrada en la que introdueix les pinzellades d'humor tan característiques de la seva obra. Tenim de protagonista un anti-heroi romàntic, i l'amor és un dels motors de la trama. El trencaclosques final sí que podríem pensar que està fet a la mida d'un conte infantil, però Gaiman no posa mai les coses tan fàcils.
Per aquesta estructura de dos mons que es toquen, un d'urbà, per bé que ambientat en èpoques passades, i un altre d'imaginari o fantàstic, m'ha fet pensar en Neverwhere, encara que aquí no és tot tan fosc ni l'atmosfera tan opressiva. Stardust descriu un món més lluminós, però igualment ple de perills. Els perseguidors de l'estel constitueixen subtrames aparentment independents, però l'autor les farà convergir amb traça i de maneres potser una mica recargolades, però és un conte de fades i tot està permès. Probablement, dels tres llibres de l'autor que he llegit, els tres d'Obscura, aquest és el que més m'ha agradat, i no crec que sigui casualitat que, dels tres, aquest és el que no introdueix elements terrorífics. També pot ser que em vagi acostumant a l'estil de l'autor, tot i que els tres llibres tenen elements molt diferents, sempre hi pots acabar trobant punts de contacte. S'agraeix també la capacitat de síntesi, d'introduir molts factors a la trama però que el llibre tingui una llargada moderada, perquè els llibres de mons fantàstics se solen allargar més que un dia sense pa. Podríem dir que que és un llibre tipus "viatge de l'heroi", i una mica el que avui anomenen "enemies to lovers". Ben construït, amb bon ritme, amb ironia i molt àgil de llegir. Una bona aposta lectora per petits i grans.
Impressió general: @@@ i mitja
Ressenyes d'altres llibres de Neil Gaiman.
Exemplar gentilesa d'Obscura Editorial.
2 Comentaris
En general, Gaiman i jo som amics només a vegades, i aquest llibre és una de les vegades que no ho som; no vaig ser capaç de llegir-lo més enllà del 36%. Ara bé, anys més tard d'abandonar el llibre vaig provar la pel·lícula, i no podria haver sortit més satisfet, em vaig trobar amb una trama de fantasia semblant a la princesa promesa, no tan bona és clar, però prou bona, on si bé el protagonista no era gran cosa, la trama estava plena de secundaris memorables, tant els bons com especialment els malvats. Ja ho veus, l'escriptura de Gaiman no em va convèncer, però la pel·lícula em va captivar, també la Carrie Mathison quan no és esquizofrènica, te la recomano si encara no l'has vist. També és veritat que el final el vaig trobar millorable.
ResponEliminaEn canvi, el llibre de Neverwhere sí que em va agradar, serà per això que és més fosc, i no té aquest estil de fons de conte infantil, ja estan trigant a fer-ne l'adaptació cinematogràfica.
Jo em pensava que els amics de Pratchett serien els teus amics... A insta ja em van parlar de l'adaptació d'Stardust, i sembla que va agradar força a tothom, més que el llibre en els estranys casos que l'havien llegit. Vaig mirar i no hi és a cap de les plataformes que tinc, però tot arribarà. És cert que el llibre és més aviat un conte de fades, per a adults, però no és tan fosc com els altres dos que li han traduït a Obscura. És que ni en els autors que coincidim ens podem posar d'acord!
Elimina