Autora: Ursula K. Le Guin
Editorial, any: Raig Verd, 2024
Títol original, idioma, any: Planet of Exile, anglès, 1966
Gènere: Ciència ficció
Traducció: Blanca Busquets
Número de pàgines: 212
Llegit en: Català

La Lliga de Tots els Mons va arribar al planeta Werel, o Gamma Draconis III, fa 10 anys. 10 anys pels estàndards orbitals locals, però que equivalen a 600 dels anys que nosaltres coneixem. Els colons van desembarcar amb la missió de contactar amb les civilitzacions de Werel per tal d'unir-los a la Lliga, i amb la consigna de no emprar la tecnologia forana o les habilitats mentals per tal d'integrar-se als costums i ritmes autòctons. Des que la nau de reconeixement els va deixar allà, no n'han sabut res més, viuen exiliats i comencen a dubtar del que diuen les velles històries. A més, els taverans, la comunitat amb la que van fer contacte, mai els han acceptat com a iguals, els anomenen llunynats i els consideren bruixots. Hi ha hagut poc contacte entre les dues poblacions i els foramons, per protocol, no poden accelerar l'annexió del planeta fins que els seus habitants no estiguin preparats. Res indica que tot això hagi de passar mai, però una amenaça inesperada obligarà a taverans i llunynats a entendre's. Els gaal, una civilització salvatge de Werel, estan sent més incisius que normalment en les seves incursions a les terres dels taverans. Sembla que venen amb més potència que mai. Caldrà organitzar la defensa.

Planeta d'exili és un llibre germà d'El món de Rocannon, tot just el segon que l'autora publicava del cicle de Hainish. Encara se li noten molt les influències dels llibres de fantasia que existien quan Le Guin es va posar a escriure i que eren les seves referències. Com ja passava amb Rocannon, cataloguem el llibre com a ciència ficció perquè parlem de civilitzacions derivades de la colonització humana per l'univers, i perquè la Lliga de Tots els Mons té una missió reunificadora a través de l'espai, però la història concreta d'aquest volum es podria definir com a fantasia èpica del tipus gairebé medieval. Trobem un poble salvatge i hostil que decideix conquerir unes terres habitades per gent pacífica i supersticiosa. La tecnologia és rudimentària i la guerra es desplega com ens imaginaríem el setge d'un castell fortificat. Els taverans, però, comptaran amb l'ajuda dels llunynats i l'escassa tecnologia que encara conserven. També tenen alguns poders psíquics que és la llicència fantàstica que es pren l'autora en aquest volum. Però estem parlant d'Ursula K. Le Guin, és clar, i aquest plantejament aparentment simple es completa amb molta reflexió sobre el xoc cultural, la comunicació i entesa entre civilitzacions, el llenguatge, i sobretot la perspectiva. Tant taverans com foramons es consideren humans, quan parlen d'ells mateixos no hi ha dubte: ells són els autèntics homes, els altres són els diferents! Debats marca de la casa, Ursula mai es queda a la superfície.

A banda de tot això, tenim història d'amor servida, i com no pot ser d'altra manera en aquest cas, entre una taverana i un llunynat. Hi ha precedents, però no és una unió gens comú, i tenint en compte el rebuig entre les dues poblacions, naturalment no està ben vista per ningú. Però fins i tot això superarem, és clar. Les històries d'amor de Le Guin també expliquen coses i ens serveixen per reflexionar. Potser aquest tampoc no és el gran llibre de l'autora: se li poden trobar defectes, algun d'argumental, no desplega encara la seva gran capacitat narrativa, però comença a assemblar-se al que seria posteriorment, als seus temes, als plantejaments que posa sobre la taula i a aquest entendre's entre civilitzacions per més diferents que siguin, que és el motor del cicle de Hainish. Jo mantinc la intenció de continuar llegint tot el que es publiqui de la reina Ursula en català, la feina que està fent Raig Verd és impressionant i la porto al dia. No respon a cap lògica que una autora així fa res, sis anys, fos introbable en català. Qualsevol llengua que tingui un mínim d'autoestima ha de tenir Ursula K. Le Guin disponible. Ja no dic en aquestes edicions i traduccions tan fantàstiques, però tenir-la. Llegir-la sempre aporta. Avui una obra que barreja amb destresa fantasia i ciència ficció rep elogis i es destaca com a filigrana literària. Le Guin ho feia als anys 60 del segle XX i diria que sense despentinar-se ni res. El dia que em cansi de reivindicar la seva figura, doneu-me per perdut.

Impressió general: @@@