Autor: Stendhal
Editorial, any: Bernat Metge Universal, 2023
Títol original, idioma, any: La Chartreuse de Parme, francès, 1839
Gènere: Narrativa
Traducció: Ferran Toutain
Número de pàgines: 585
Llegit en: Català

La regió de Dongo es troba a la riba del llac Como, al nord d'Itàlia, molt a prop de la frontera amb Suïssa. Allà va néixer el nostre heroi: Fabrizio del Dongo, fill dels marquesos del Dongo, tot i que hi ha molts indicis de que el marquès no és el veritable pare del noi. Les desavinences entre els dos, també ideològiques, portaran a un molt jove Fabrizio a França per combatre al costat de Napoleó. Aquest serà el seu primer contacte amb la realitat del món, acostumat com està als luxes del castell de Grianta, se n'haurà de sortir malgrat la seva inexperiència tant marcial com en les relacions personals. Per fortuna torna a casa, però llavors comencen els veritables problemes: serà perseguit per la justícia, denunciat pel seu propi germà gran, hereu del marquesat. Per sort comptarà amb el suport de la seva tia, germana del seu pare, la Comtessa Pietranera, que el guiarà per obrir-se pas entre l'alta societat de Parma i el protegirà quan sigui necessari, perquè tot i la seva bonhomia i la seva noblesa d'esperit, en Fabrizio va conreant-se una bona colla d'enemics. La vida de les classes benestants li ve gran al noi, que per sortir-se'n en un món ple d'interessos creuats i conxorxes, haurà de fer cas d'aquells que saben jugar al joc. I això que ell en tindria prou amb conèixer l'amor de veritat.

Henri Beyle, més conegut amb el sobrenom de Stendhal, és un dels grans noms de la literatura francesa. Quan pensem en ell sempre ens ve al cap El roig i el negre, però La cartoixa de Parma és també una de les seves obres més reconegudes. No entrava en els meus plans enfrontar-me amb una lectura així, però per gentilesa de la Bernat Metge Universal he pogut descobrir una obra que retrata a la perfecció l'aristocràcia i els equilibris del poder de les corts europees de l'època. Stendhal situa l'acció principalment entre el llac Como i Parma i es fixa en les diferències de tarannà entre els nobles italians i els francesos de la seva terra natal. Fabrizio, el jove protagonista, que molts cops anomena "el nostre heroi", li serveix com a fil conductor i com a element d'intercanvi entre uns interessos i altres. És a dir, com que el noi és estimat per una facció, la comtessa Pietranera i el seu amant el comte Mosca, els seus rivals polítics el faran servir per afeblir-los. Però ells també sabran jugar les seves cartes. Ens trobem una narració plena de conxorxes i d'accions que aparentment semblen inconnexes, però que es precipiten en cascada per aconseguir algun objectiu, talment com a la política actual. Les lluites de poder, la crítica a les monarquies absolutistes, la influència de l'església en les classes benestants, l'ascens social i econòmic són temes en els que Stendhal aprofundeix i retrata amb mestria. No se n'està de posar-los en evidència i tractar-los amb certa ironia, cosa que m'ha recordat al Voltaire dels Contes Filosòfics, autor que, per cert, Stendhal cita un parell de cops en el text com a lectura molt recomanable. I encara es permet trencar la quarta paret de tant en tant per fer-nos aclariments històrics o dir-nos què ens explicarà i quan.

Pel que fa a en Fabrizio, la seva història personal va marcant el ritme de la trama. Comença com un jove ingenu i pocatraça, ple d'ideals, que no entén com funciona el món. Mica en mica va coneixent la mesquinesa humana, i s'ha d'anar adaptant a les dificultats que li plantegen. Tot i que li marquen un camí vital a l'església perquè pugui prosperar malgrat les acusacions que cauen sobre ell, busca només ser feliç i conèixer l'amor. La seva noblesa, la seva candidesa, també recorden alguns dels relats de Voltaire i ens el fan entranyable. Acaba esdevenint un ninot del poder que no pot prendre les seves pròpies decisions. Però al seu voltant es desplega tota la maquinària d'interessos per conquerir espais de poder, i aquí Stendhal no s'està de res. Una altra vessant és que és un jove molt ben plantat i desperta tantes passions com suspicàcies. La passió amorosa és un dels altres motors del llibre.

Valorar una obra amb tants matisos, amb tanta història i tanta subtilesa, no és mai fàcil. Haver llegit La Cartoixa de Parma em deixa la sensació d'haver absorbit una gran obra de la literatura universal, però alhora també d'haver-me perdut infinitat de detalls. Stendhal em sembla un escriptor molt intel·ligent que diu molt i que també calla molt. I per poder fer arribar tots els missatges que duu al pap, basteix una trama que retrata molt bé totes les capes altes de la societat. Intrigues, pactes, aliances, canvis de jaqueta, però sobretot la lluita per l'hegemonia i el poder hi són ben representades. I al mig de tot, el nostre heroi romàntic i bon jan, amb un gran sentit de la justícia, però sense eines per oposar-se al sistema establert. La construcció de tota la història és molt notable, però m'hi ha grinyolat la part final. Tenint en compte l'extensió del volum, el desenllaç arriba de manera precipitada i diria que gairebé atropellada. Com si Stendhal s'hagués cansat de narrar amb la consistència i el detall que demostra durant tot el llibre i volgués acabar per la via ràpida, com si s'hagués atipat de la seva pròpia història. No és pas un mal final, però m'ha sobtat aquesta precipitació. Per la resta, està molt ben construït, amb personatges ben definits i amb tota la descripció necessària per contextualitzar el moment històric i social. Content d'haver superat una altra fita i anotar un altre autor clàssic a la meva llista. Poc a poc aniré saldant deutes lectors. Sortir-me'n, ni que sigui una mica, amb monstres com Stendhal m'hi anima.

Impressió general: @@@ i mitja
Moltes gràcies BM Universal per l'exemplar i la confiança.