PUBLICADA A EL MATÍ DIGITAL EL 18/03/2024

Autora: Bernardine Evaristo
Editorial, any: Segona Perifèria, 2024
Títol original, idioma, any: Girl, Woman, Other, anglès, 2019
Gènere: Narrativa
Traducció: Núria Busquet
Número de pàgines: 460
Llegit en: Català

Bernardine Evaristo es va endur el Premi Booker 2019 per Girl, Woman, Other. Aquell mateix any l’editorial AdN, del grup Anaya, el va publicar en castellà i va ser un petit fenomen, no de masses, potser, però sí que va córrer força i va recollir elogis. En aquell moment cap editorial catalana va voler o poder publicar-lo en la nostra llengua. Quan això passa, que un llibre fa el seu camí en castellà, les probabilitats d’acabar tenint-lo en català minven progressivament. Per això, que l’editorial Segona Perifèria s’hagi atrevit a publicar-lo ara, amb traducció de Núria Busquet, és una gran notícia i posa en valor el potencial que encara té aquesta obra.

Nena, dona, altres és el retrat d’una Anglaterra que generalment no surt a la foto: la de les dones negres que l’habiten. Angleses de naixement o procedents de qualsevol part del món, de generacions molt diverses, però totes elles amb problemes i entrebancs per encaixar en una societat que les invisibilitza, independentment de la seva classe, la seva condició, creences o preferència sexual. Si qualsevol dona (i també qualsevol home) xoca cada dia amb el patriarcat, aquestes dones en concret afegeixen un grau més de dificultat a la seva existència pel simple fet de tenir un color de pell diferent del que la tradició anglesa marca.

Tenim dotze relats amb dotze protagonistes, dotze històries diferents que exposen un ventall increïblement ampli de discriminacions, violència i dificultats que es troben les dones negres, sense exageracions, sense estridències, perquè relata biografies que no tenen res de fantasiós: podria tractar-se de persones i vivències reals. Explicar el context de cadascuna de les protagonistes seria parlar massa i esguerrar el plaer (i el dolor) de conèixer les seves històries, però se’ns parla d’homosexualitat i no-binarisme, de la descoberta sexual, de violació, de discriminació racial, de colorisme, de les necessitats de les dones, de la frustració de la maternitat quan t’encadena a casa, de violència, de la manca de referents, de sororitat i de tants i tants altres temes. Es podria dir que Nena, dona, altres és una bíblia novel·lada sobre feminisme, però que a més té en compte la interseccionalitat, els aspectes racials, de gènere, culturals i generacionals hi són molt presents.

I és tanta la connexió entre els infinits temes que tracta el llibre, que les dotze narracions tampoc són independents. Les dones que protagonitzen cadascuna de les històries estan relacionades, de vegades amb parentiu familiar, però d’altres de manera més subtil. Partim de l’estrena de l’última obra de la dramaturga Amma Bonsu, aquest cop en un important teatre londinenc, tot i que apel·la a una minoria. Aquest serà potser el nostre principal fil conductor, però n’hi ha molts més. Anar descobrint aquests lligams i com afecten a unes i altres és un dels punts forts de la lectura. Permet, de vegades, tenir perspectives diferents d’un mateix esdeveniment, cosa que enriqueix l’experiència. Algunes històries poden interessar més que d’altres, però l’escriptura magnètica d’Evaristo aconsegueix atrapar sempre, és tan divers, aborda tal quantitat de matèries, que és capaç de captar l’atenció en cadascuna de les històries i també en els capítols finals.

Que Segona Perifèria és una editorial valenta que està construint un catàleg eclèctic però robust, i que aposta pel talent i la literatura amb segell propi, ja ho sabia. Però per mi aquí es doctora. Evaristo és una narradora sorprenent, una constructora de vides que dona veu a les silenciades i explica les seves realitats. Unes realitats que llegides des del privilegi ens poden sobtar i estranyar, però que no són exagerades ni inversemblants. Aquest és un llibre per gaudir de la lectura, per conèixer dones que se’n surten perquè no tenen altre remei, enamorar-se d’elles, patir amb elles i mirar d’entendre-les si podem. Però també és un llibre per aprendre’n, perquè llegir assaig feminista, o de perspectiva de gènere o de raça, potser no ens atrau, però amb la narrativa, des de la ficció, també es pot comprendre la interseccionalitat, es poden definir bé els vincles familiars, descobrir com educar els fills, les maneres d’estimar o desemmascarar el patriarcat. La visió global d’Evaristo és completa, toca tots els pals i ens mostra les moltíssimes cares d’una mateixa moneda. I per si fos poc el trencaclosques que munta amb aquestes dotze protagonistes, encara es permet tirar d’ironia per refredar segons quin ambient.

Un mercat com el català ha de comptar amb obres com aquesta i amb autores com Bernardine Evaristo, que no és precisament per a minories, o no hauria de ser-ho. Tenir-la amb la traducció sempre solvent de Núria Busquet és la normalitat, l’anomalia era que no la tinguéssim fins ara. El seu nom ens ha de ressonar al costat d’altres com el d’Angela Davis o Bell Hooks. A Nena, dona, altres passa de la teoria a la pràctica amb exemples ben aclaridors que alhora conformen trames molt distretes i amenes de llegir. Llanço dos desitjos finals: que aquest llibre faci camí entre els lectors i lectores catalans, i que puguem tenir més Evaristo ben aviat en la nostra llengua.

Impressió general: @@@@ i mitja