Autora: Bell Hooks
Editorial, any: Tigre de paper, 2023 (quarta edició, primera 2021)
Títol original, idioma, any: The will to change, anglès, 2004
Gènere: Assaig
Traducció: Marta Pera
Número de pàgines: 163
Llegit en: Català

Hi ha molts assajos que tracten la discriminació que pateixen les dones per part dels homes i com afecta una societat patriarcal a tots els nivells de convivència. Els feminismes s'han ocupat tradicionalment, i com és lògic, de descriure i combatre un sistema estructural que menysté i sotmet les dones. Però què hi ha dels homes, generalment entesos com a artífexs d'aquesta desigualtat? No es veuen afectats pel sistema patriarcal? Bell Hooks, reconegudíssima feminista teòrica i, per tant, no sospitosa de voler rebaixar la responsabilitat dels homes pel que fa a aquests assumptes, aborda en aquest llibre la incidència que el patriarcat té sobre els homes, com els condiciona i els pressiona per mantenir unes normes d'actuació que no són en absolut naturals, i com tant homes com dones fomentem la perpetuació d'aquesta forma d'organització social que posa sempre l'home per sobre de la dona en qualsevol escala. Per revertir els estralls que causa el patriarcat cal la implicació de tothom, tenir la voluntat de canviar allò ens fan aprendre, però que no portem intrínsecament escrit als gens quan naixem.

La perspectiva que adopta aquest assaig de Bell Hooks, autora que encara no havia llegit, m'encuriosia moltíssim. Estic familiaritzat amb el concepte patriarcat i com aquest afecta també als homes, però no havia ensopegat encara amb cap llibre que en parlés. Segons l'autora, el patriarcat comença a treure el cap ja des de ben petits i la majoria de gent el fomentem. La típica frase "els nens no ploren!" l'hem sentit infinitat de vegades, mentre que s'esperona les nenes a ser sensibles i expressar els seus sentiments, als nens se'ls beta aquesta possibilitat constantment. Els nens han de ser forts, valents, fer servir la violència si convé i no parlar de com se senten. Les nenes han de ser afables, tranquil·les i no s'han d'exaltar. Tot plegat, acaba generant adults que perpetuen els estereotips de gènere que es van transmetent de generació en generació. El llibre també parla de la dominació a través del sexe, com aquest esdevé una eina pel sotmetiment de les dones. O com la feina fomenta també el concepte de l'home proveïdor per la seva família: no és possible que una tasca tan masculina com la de portar diners a casa la realitzi la dona. I naturalment, tota la producció d'entreteniment, en el format que sigui, que perpetua els rols a base de bombardejar missatges patriarcals, o com Hooks rebla: del patriarcat capitalista imperialista supremacista blanc. Malgrat aquesta corrua d'epítets, no es pot dir que el llibre tingui gaire en compte la interseccionalitat, se centra sobretot en l'home en general, i es focalitza especialment en el terreny afectiu, en la manca d'amor que han patit i el que se'ls ha inculcat que no han de demostrar.

Els conceptes que expressa "La voluntat de canviar" m'han semblat interessantíssims, francament. Conviden a la reflexió i en molts punts hi puc estar d'acord. Ara bé, personalment hi he trobat coses que em grinyolen. No tinc ni la formació, ni el coneixement, ni tan sols el valor de discutir a Bell Hooks res del que explica, però m'agradaria exposar allò que no m'ha agradat tant. Per començar, m'ha semblat un text molt enfocat a un públic estatunidenc. En el vocabulari, o en algunes de les descripcions que fa no he sentit que apel·li a maneres de pensar d'aquí. Per altra banda, és un llibre publicat originalment el 2004 ja té 20 anys. No semblen gaires, però en matèria de pensament feminista a mi em sembla tot un món. Penso que en aquest temps s'ha avançat en l'educació des de ben petits, cada cop es treballa més per educar infants en la igualtat i en l'eliminació d'estereotips. No es tallen tant les ales a l'expressió, ni de nens ni de nenes. I malgrat això, els rols continuen, en el meu entendre, perquè els homes vivim molt ben instal·lats en el privilegi, i per més que ara ens expressem més i no estigui tan mal vist que un home mostri les febleses, algunes coses que no ens les toquin. Fins i tot sent-ne conscient, la societat encara porta gravada a foc molts patrons que costaran de canviar. Fnalment, el llibre és dens, cosa gens estranya en assajos d'aquest tipus, però l'he trobat molt repetitiu. Torna una vegada i una altra en uns quants conceptes que són molt interessants, però repetits tants cops no s'aconsegueix que el missatge arribi millor. En definitiva, sensacions contraposades amb aquest llibre. Respecte per les idees de l'autora, alguns aprenentatges valuosos, però se li comencen a notar els anys i trobo que simplifica massa el problema. El diagnòstic és bo. La solució, per mi, insuficient.

Impressió general: @@