Autora: Carmen Verde
Editorial, any: Més Llibres, 2024
Títol original, idioma, any: Una minima infelicità, italià, 2022
Gènere: Narrativa
Traducció: Alba Dedeu
Número de pàgines: 169
Llegit en: Català
Editorial, any: Més Llibres, 2024
Títol original, idioma, any: Una minima infelicità, italià, 2022
Gènere: Narrativa
Traducció: Alba Dedeu
Número de pàgines: 169
Llegit en: Català
"Una mínima infelicitat" sembla una reivindicació d'allò petit, d'allò minúscul. Començant pel text, que és breu i minimalista, despullat de narrativa sobrera. Però el que trobem entre les seves pàgines no és pas poc. L'Annetta és menuda i el seu món també ho és. Viu acomplexada per la manca d'atenció que rep per part dels seus pares, que encara que no s'explicita obertament, senten cert rebuig cap a ella. És una noia inquieta, sensible i intel·ligent, però no té davant de qui demostrar-ho. La relació amb la seva família està basada en el silenci, en les paraules que no es diuen i que s'han d'interpretar. Tampoc no se'n parla obertament, però tant l'àvia Adelina com la Sofia pateixen problemes de salut mental evidents. A l'Annetta li costa d'entendre'ls, però la fan patir per si ella els patirà també quan sigui més gran. Amb tot aquest panorama, sense oblidar un pare absent i posteriorment difunt, ja podem imaginar que es tracta d'un llibre incòmode, que genera neguit, tot plegat potenciat per una escriptura detallada i descriptiva, però que fa servir les paraules justes i necessàries i prou. L'Annetta ens va explicant la seva vida, com percep el seu entorn, el que sap, el que imagina. Conscient en tot moment que a la seva família alguna cosa no gira rodó. Ens obliga a llegir-la amb el nas lleugerament arrufat, nosaltres mateixos ens impregnem del desassossec general. I malgrat tot, exerceix una mena de poder hipnòtic que ens manté enganxats a la lectura sense poder aturar-nos.
No us enganyaré, és un llibre estranyot. La nostra narradora és analítica, va descrivint moments, saltant endavant en el temps, pràcticament sense que ens adonem del seu pas. Els capítols són curts, de vegades només la descripció de què es veu en una foto que l'Annetta mira. I el que va explicant resulta inquietant d'una manera que costa d'entendre, perquè els temes que tracta no són excepcionals: les relacions materno-filials, la falta de comunicació, la soledat, la indefensió, la cerca de la pròpia identitat, el creixement personal o la manca d'amor. Són temes que la literatura tracta sovint, però que Carmen Verde basteix de tensió amb la seva escriptura senzilla però punyent. Aquí estranyot vol dir diferent, vol dir especial. Podria ser un de tants llibres clònics que trobem actualment a les llibreries, però no ho és. L'autora sap crear una atmosfera pesant que ho envolta tot i que t'engoleix i no et deixa escapar, tot i que de vegades voldries. I tot això tan sols explicant la vida d'una nena que es converteix en dona en un context difícil i una mica hostil. Grata sorpresa aquest llibre tan breu, tan concís, però amb un fons tan i tan gran. Carmen Verde exhibeix estil propi i, si sap explotar-lo, ens portarà moltes alegries lectores.
Impressió general: @@@ i mitja
Moltes gràcies Més Llibres per l'exemplar i per descobrir-me aquesta autora.
0 Comentaris