Autora: Aki Shimazaki
Editorial, any: Nørdica llibres, 2024
Títol original, idioma, any: Fuki-no-tô; L'Ombre du chardon, 4, francès, 2020
Gènere: Narrativa
Traducció: Oriol Vaqué
Número de pàgines: 133
Llegit en: Català

Va ser una sorpresa que en Mitsuo decidís deixar-ho tot enrere, inclosa la seva relació adúltera, per marxar al camp i establir-se allà amb la seva dona Atsuko. Ara són feliços cuidant la granja, tot i que ell és força maldestre amb les tasques agrícoles, però s'hi esforça, en el temps que la seva nova revista li deixa. La bona marxa del negoci, però, fa que calguin mans per treballar la terra i tenir cura dels animals. No poden pagar gaire, però hi ha gent interessada en treballar. La millor candidata és la Fukiko, no té gaire experiència laboral perquè es va casar molt jove, però hi posa molta voluntat i està disposada a acceptar el baix salari. És una mica estrany, perquè el seu marit guanya molts diners i no li caldria. La Fukiko no és una desconeguda, en realitat és una vella amiga de l'Atsuko, amb qui durant un breu període va mantenir una intensa amistat. Ara la casualitat les ha tornat a reunir i, malgrat l'estranyesa inicial, voldran recuperar el temps perdut. La Fukiko és treballadora, complidora, i a més és una dona molt atractiva. La seva aparició tindrà les seves conseqüències per la família.

La quarta entrega de la pentalogia de l'Ombra del card continua completant l'univers floral que ha creat Aki Shimazaki. En aquest cas marxem de la ciutat per anar al camp i conèixer més a fons l'Atsuko, esposa d'en Mitsuo, que era el protagonista del primer volum Azami. L'Atsuko es va assabentar de la relació d'en Mitsuo i la Mitsuko, protagonista del segon llibre, per una trucada anònima. Tot i aquesta aventura, en Mitsuo és un bon home i un bon pare i ens trobem una situació en la que han intentat redreçar la situació i tirar endavant amb els seus nous projectes. Es van tancant cercles, van lligant elements, tot i que cada llibre explica una història independent i generalment centrada en un tema concret. A banda de la història de l'Atsuko i la Fukiko, també es retrata molt bé el pensament tradicional japonès i les idees patriarcals tan arrelades en aquella societat, i en qualsevol altre d'occidental, però algunes idees expressades són xocants i anacròniques, gairebé ofensives pel lector actual. Bé, rectifico, ho haurien de ser, però probablement no ho són. Shimazaki les denuncia i fa que les seves protagonistes vagin per altres bandes, però tot i així, ho fa amb certa por i pudor. El tema central de Fuki-no-tô no és cap innovació per la literatura, cap relat que ens hagi de sorprendre, però igual que les anteriors entregues està narrat amb una gran tendresa, amb una escriptura delicada i amorosa que abraça i bressola. Des de la coberta fins l'última paraula, el llibre és amable i ens parla amb un to baix, com si Shimazaki ens xiuxiuegés la seva proposta, fins i tot quan explica coses no tan agradables.

Aquesta és la impressió que em queda de la seva lectura, una manera de fer que he après a valorar i gaudir, que em va costar d'inici, però que ara espero i em ve de gust. Quan m'endinso en un llibre seu ja sé què hi trobaré en qüestió de forma, només em queda descobrir de quina vessant social i personal em parlarà, quines lliçons de vida obtindré. No descobreix la sopa d'all, però fa de la quotidianitat, de les històries petites, un plaer lector pels sentits. També és graciós que cada llibre de la sèrie atorgui protagonisme a una planta o flor, i que aquest element esdevingui simbòlic i hi aparegui de diferents formes. I si rebusques, l'autora també tira de simbolisme per abordar aspectes que potser costen més de pair tractats obertament. Ja només queda el cinquè volum de l'Ombra del card i tinc ganes de saber com tancarà la pentalogia. Quin personatge el protagonitzarà? O relligarà totes les històries que coneixem? Quedo a l'espera, de moment llegir el conjunt està valent molt la pena. És difícil quedar-se amb un de sol, tot i que em sembla que la majoria de gent es decantaria per Hôzuki, que té alguns elements molt especials. Però qualsevol dels quatre publicats garanteix una estona agradable de lectura.

Impressió general: @@@ i mitja
Gràcies Nordica Llibres per l'exemplar.

Si voleu llegir altres ressenyes d'Aki Shimazaki podeu fer clic aquí.