Autora: Rebecca Makkai
Editorial, any: Edicions del Periscopi, 2024
Títol original, idioma, any: I have some questions for you, anglès, 2023
Gènere: Intriga
Traducció: Marc Rubió
Número de pàgines: 561
Llegit en: Català

Tornar allà on vas estudiar sempre et porta records, és inevitable. Però per la Bodie Kane tornar a Granby no és només un motiu per la nostàlgia, és també pensar en la Thalia Keith, companya d'habitació seva durant un any, que va ser assassinada en unes circumstàncies que no van ser mai aclarides, malgrat que un home compleix condemna des de llavors. 23 anys després de deixar aquell internat enmig del bosc, l'han convidada a fer un parell de cursos pels alumnes actuals, ja que és la creadora d'un podcast molt popular. I és precisament per la inquietud dels seus estudiants que la història de la Thalia prendrà un nou rumb. Molts pensen que el convicte Omar Evans, un home negre que s'encarregava de l'equip d'atletisme de l'escola, va ser només una solució fàcil a la malaurada pèrdua de la Thalia. Serà molt difícil fer canviar l'opinió pública, o fins i tot revisar el cas, però la creació d'un podcast inofensiu sobre el tema, només com a treball d'una de les estudiants de la Bodie, posarà sobre la taula elements que mai no es van tenir en compte. A més, la Bodie no ho pot verbalitzar, no s'atreveix ni a pensar-ho ella, però sempre ha estat convençuda que el culpable era un altre. Granby és un lloc realment especial, pel seu entorn, però també per la seva gent. Remoure el passat segur que no és del gust de tothom.

Rebecca Makkai és l'autora d'Els grans optimistes, un llibre que retratava l'epidèmia de SIDA a la dècada dels 80 del segle passat, i que va enlluernar molts lectors ara fa un parell o tres d'anys. L'habilitat narrativa de l'autora va deixar molt bones sensacions i a Vull fer-te algunes preguntes no fa altra cosa que confirmar-les. Però parlar d'aquest llibre té una dificultat important, i és que allò que llegim, allò que podem comentar, no és, del tot, el que ens explica l'autora. Ens movem entre 1995 i 2018, altre cop dos fils temporals, però aquest cop no els tenim separats com en Els grans optimistes. Els personatges viuen el present i visiten el passat recreant els temps en que la Thalia Keith va ser assassinada. Reobrir un cas passat, investigar-lo i redefinir-ne les causes ja ho hem vist en infinitat d'obres escrites i audiovisuals que emmarcaríem en el gènere negre. No es tracta d'una novel·la policíaca perquè no hi ha una investigació formal, però la Bodie Kane i els seus alumnes sí que investiguen ben a fons, basteixen una trama de llums i ombres, dubten, qüestionen, i van descobrint cada cop més dades que posen en dubte la condemna d'Omar Evans com a culpable de l'assassinat de la Thalia. És una història, és clar, que atrapa i et manté enganxat, necessites saber què va passar. A més, Makkai no frivolitza, la seva escriptura és detallada, consistent, però molt àgil de llegir. També l'estructuració en capítols curts hi ajuda. I encara compta amb un altre recurs interessant. La Bodie ens parla en primera persona, però tots els seus pensaments van destinats a algú concret. No ens parla a nosaltres, parla a "tu", com si li estigués explicant a algú tot el que es va esdevenint en la seva visita a la seva escola.

Ara és quan ve el però. Si ens quedem amb aquesta investigació i en el cas d'assassinat d'una noia jove, tot i que s'hi toquen moltíssims temes, com el consum de drogues, els complexos adolescents o l'assetjament escolar, el llibre és correcte. Com a thriller funciona perfectament, t'atrapa fins el final, i això que té 560 pàgines. Però tampoc serà el millor llibre d'intriga que haureu llegit. A mi m'ha recordat una mica a les novel·les de Joel Dicker, però Makkai és un altre nivell d'escriptora, això sí. Un nivell superior, per si no quedava clar. També m'ha fet pensar, per context, en la sèrie 13 reasons why. Però és que Vull fer-te algunes preguntes és una altra cosa: té un propòsit. És un llibre denúncia, posa en el focus temes dels que avui se'n parla, però que no fa pas tant eren motiu de mirar cap una altra banda, i que ni de bon tros estan resolts en la nostra societat. Al principi del llibre l'autora va fent pinzellades que personalment em semblaven bolets. Pensava que no venien al cas i que Makkai els introduïa amb calçador, gairebé com si tingués una llista, i un cop inclosos, els podia anar tatxant. Però a mesura que avança el llibre tot va sent més natural, més fluïd, i vaig comprendre els seus motius, l'objectiu del llibre. I aquí és on em vaig adonar que estava llegint una genialitat. No sé fins on puc explicar, per això comentava la dificultat de parlar-ne, perquè no voldria esguerrar l'experiència lectora a ningú. Però per fer-se una idea, els temes que tracta no disten tant dels de la meva darrera lectura Benvolgut imbècil, però si Despentes no té cap ganes de dissimular que és un assaig encobert, Makkai construeix un marc immens i interessantíssim per fer-te evident allò que vol denunciar. I si ja és un plaer de lectura per ella mateixa, quan t'adones de la pirueta literària de l'autora no pots fer altra cosa que reverenciar-la.

En definitiva, Vull fer-te algunes preguntes en el seu conjunt m'ha acabat meravellant. El text va creixent i Makkai excel·leix. Els dubtes generats en un principi, que només eren un petit corcó que puntejava una lectura prou plaent, s'han acabat esvaint i donant pas a l'admiració. Si hi busqueu el thriller us enganxarà, però no us convencerà el seu desenvolupament. Però cal mirar més enllà, perquè en els detalls hi trobareu el camí. Camí que porta a la indignació i a creure poc en la justícia i en el sistema social que vivim. Però quin viatge. Val a dir que parla de temes que personalment m'interessen molt, i trobo que els tracta de manera excel·lent servint-se d'una ficció extraordinàriament ben construïda. És a dir, un esforç ingent per mostrar realitats complexes, però molt concretes. I m'estic mossegant la llengua per no posar paraules clau que voldria escriure en majúscules, però perquè tinc l'esperança que molta gent llegeixi el llibre i tingui una experiència tan positiva com la meva. Per cert, estic segur que en això no trobaré gaire gent que hi estigui d'acord, però per mi supera en construcció, complexitat i maduresa narrativa a Els grans optimistes. Si aquell em va semblar un molt bon llibre, aquest m'ha semblat excel·lent.

Impressió general: @@@@ i mitja