Autor: Gal Gomila
Editorial, any: La Campana, 2024
Gènere: Novel·la negra
Número de pàgines: 377
Llegit en: Català

La Conca d'Òdena està de dol per la mort d'un dels músics més estimats de la comarca. En Martí Anglada era un conegut concertista i propietari d'una escola de música molt reputada. Anglada ha forjat molts talents i era popular també pel seu altruisme, però sembla que no tothom l'apreciava tant, ja que el seu cos ha aparegut amb evidents signes d'haver estat assassinat. Qui pot haver atemptat contra un home així? La sergent Clàudia Blanch dels mossos entoma el cas per tornar a l'activitat de carrer després d'una temporada de paperassa per problemes familiars. És una agent intuïtiva i dedicada a la seva feina que necessita tornar a l'acció. No trigarà a descobrir que Martí Anglada també tenia els seus costats foscos i de motius possibles per matar-lo n'hi havia uns quants, i de diferents categories. Ara només cal saber quin tenia més pes i va fer que el música acabés amb el cap esberlat als peus del seu cotxe, en una zona aïllada i allunyada de les mirades indiscretes.

Podríem definir "Sotto voce" com una novel·la negra canònica, que compta amb tots els elements habituals del gènere, ambientada, això sí, en un regió relativament rural, pels volts d'Igualada. Tenim un mort, aparentment un prohom comarcal que gaudeix de l'admiració dels seus conciutadans, però que amaga secrets molt foscos que només coneixen uns quants. Tenim un grapat de possibles assassins, tots ells amb els seus motius. I tenim una investigadora addicta a la seva feina i que viu un moment familiar tens. La dedicació al cas, com també és habitual, influirà negativament en la seva vida personal. Paral·lelament a la trama principal, la de la investigació per la mort de Martí Anglada, coneixem en Gabriel, un nen amb seqüeles psicològiques a qui el seu pare obliga a estudiar piano i que es refugia en la fantasia per evadir-se del seu propi món. A capítols alterns anirem sabent més coses d'ell i com evoluciona la seva situació. Potser perquè ja he llegit moltes novel·les negres, el que acaba unint totes dues històries se'm va fer aviat previsible. De totes maneres, tinc la impressió que no és voluntat de l'autor mantenir el misteri, sinó posar sobre la taula el tema que tracta, perquè a més ell mateix ens indica en una nota final que està basat en fets autobiogràfics. Deixo el tema central per qui vulgui llegir el llibre, però també en tracta d'altres, com l'assetjament escolar, els problemes de salut mental derivats de traumes, i es mostra molt crític amb el sistema judicial. I la música clàssica, és clar. La música és present durant tot el llibre.

Sense poder-li retreure gaire cosa, perquè com deia el llibre té tots els elements necessaris per funcionar, la lectura se m'ha fet una mica lenta i dispersa. Podríem dir que no són dues trames, la investigació i el petit Gabriel, sinó que serien tres, perquè la filla de la sergent té un judici pendent que acaba tenint molt pes. Entenc el perquè de la incidència en cadascun dels fils, però per mi recarrega una mica massa la història. I entenc que un fil condiciona els altres, però precisament la relació que té el judici de la filla amb el desenllaç de la història m'ha semblat força fora de lloc. I més tenint en compte que durant tot el llibre el sotsinspector Rovira no es cansa de dir que la Clàudia és la seva millor agent. Això, naturalment, va a gustos i pot ser que molts lectors no ho vegin com un problema, al contrari. Però personalment no m'ha convençut aquesta conclusió. En conjunt la història és interessant i està ben construïda, parla de temes força colpidors i hi ha bones dosis d'investigació policial, que sol ser el meu subgènere negre preferit, però per alguns detalls que m'han grinyolat no hi he acabat d'entrar. No són estranys en el gènere tampoc, eh? No suposen res que s'hagi de corregir perquè estic convençut que Gal Gomila ha escrit exactament allò que volia escriure, i de la manera que ho volia plasmar. Això és bo per a ell com a escriptor, però topa amb el tipus de lector que es trobi. Per aquells intangibles que de vegades ens costa de definir, amb mi la topada no ha estat del tot positiva.

Impressió general: @@
Exemplar gentilesa de l'autor i de l'editorial La Campana.