Autora: Anna Starobínets
Editorial, any: Mai Més, 2023
Títol original, idioma, any: Икарова железа. Книга метаморфоз, rus, 2013
Gènere: Ciència Ficció, Relats
Traducció: Miquel Cabal
Número de pàgines: 197
Llegit en: Català

La ciència ficció, el terror, també funcionen en format breu, no cal construir mons gegants amb grans descripcions per posar els pèls de punta al lector. Anna Starobínets ho fa, en aquest "La glàndula d'Ícar", en set ocasions. No hi ha res que ens esgarrifi més que allò que parteix d'una realitat coneguda, plausible, i ens porta a límits inesperats. I si tinguéssim una glàndula que, en ser extirpada, redueix els nivells d'agressivitat i elimina la tendència a la infidelitat? Quines conseqüències tindria estandarditzar aquest procediment? I si poguéssim digitalitzar la nostra ment per viure per sempre, d'una altra manera? Seria una tecnologia a l'abast de tothom? I si la nostra por a l'addicció a les pantalles fos justificada, i la nostra relació amb els assistents amb intel·ligència artificial anés més enllà del mer entreteniment? Seríem capaços de trobar el camí de sortida? Fins a set plantejaments originals i pertorbadors que abasten gèneres diversos partint d'universos que, per desesperació nostra, no veurem tan llunyans.

Des de fa una temporada hem creat una categoria d'històries que anomenem "tipus Black Mirror". La popular sèrie (primer anglesa i després nord-americana) es va fer famosa per plantejar situacions en les que la tecnologia agafa les regnes de la societat i les retorça fins a límits esfereïdors. Els seguidors de la sèrie hem acabat més d'un capítol esgarrifats perquè allò que mostra ens ho veiem massa a sobre. Els relats d'aquest recull d'Anna Starobínets, autora russa que comença a treure el cap a casa nostra, podrien ser perfectament capítols de la sèrie. Tots es caracteritzen per presentar una realitat coneguda, de vegades una mica desconcertant, però que podem ubicar en el nostre món. El neguit, l'estranyesa que ens poden generar d'inici, va creixent al mateix temps que la "normalitat" es deforma i pren camins desconeguts. La ciència hi la tecnologia sovint hi tenen un paper, però ens movem entre el terror de diversos tipus, fins i tot còsmic, els elements fantàstics i fins i tot la distopia. Però si alguna cosa tenen en comú és la sensació que deixen, tots són inquietants, tots ens desassosseguen i ens fan remoure en el seient mentre llegim. La incomoditat està servida, no parlem en cap moment d'una lectura plàcida.

He llegit unes quantes ressenyes del llibre i sovint destaquen "Tranx" com a relat més potent. Parla d'una consola de jocs educatius i lúdics per a nens que va molt més enllà de les funcions que s'assegura que té. Nens, addicció a les pantalles, comunió amb les màquines, intel·ligència artificial, son temes que ens espanten i que no deixen indiferents. És impactant, però tampoc m'atreveixo a assegurar que sigui el que més m'ha agradat/incomodat, perquè tots compten amb elements que fan esborronar. Tenint en compte que hi ha experimentació amb humans, extraterrestres amb intencions poc clares, viatges en el temps en transport públic o ciutats que decideixen qui hi entra i qui se'n va, que cadascú triï quina història el capgira més. Talment com passa amb Black Mirror, a cadascú li afecten més uns capítols o altres, en funció de les filies i fòbies. El que queda clar és que Starobínets té traça a inventar futurs propers i realitats amb capacitat de tocar-nos les tecles de l'angoixa, el pànic i tot un seguit de sensacions, cap d'elles agradable. Si descomptem, és clar, la sensació d'estar llegint una bona obra i de gaudir de la lectura. És allò de gaudir/patir a parts iguals. Puc entendre l'entusiasme dels aficionats als gèneres fantàstics quan es va fer públic que tindríem aquesta autora en català. L'editorial ja va anunciar l'any passat que seguiria publicant-la. Caldrà estar a l'aguait.

Impressió general: @@@ i mitja