Autora: Audrey Magee
Editorial, any: Edicions del Periscopi, 2024
Títol original, idioma, any: The colony , anglès, 2022
Gènere: Narrativa
Traducció: Josefina Caball
Número de pàgines: 372
Llegit en: Català

Més que una illa, és una roca enmig de l'oceà. Allà hi viuen dotze famílies, noranta-dues persones en total. Pel fet d'estar tan aïllats, i de viure pràcticament dels pocs recursos que els dona la petita extensió de terra i el mar, la llengua irlandesa s'hi ha conservat de manera més pura que en altres llocs, per bé que la majoria dels habitants entenen l'anglès i els més joves el saben parlar. En Masson és un investigador francès que ja fa uns quants estius que va a l'illa per seguir l'evolució d'una llengua en greu perill de desaparició. S'ha erigit com un gran defensor i protector de l'irlandès antic que es parla allà. Però aquest any rebran una interferència poc desitjada. En Lloyd, un pintó amb problemes personals i poca inspiració, ve a confinar-se a l'illa per recuperar el seu art. Ve de Londres i només entén i s'expressa en anglès. Per en Masson és una gran amenaça per la salut de la llengua de l'illa, però sobretot per la de la tesi que ell està escrivint al respecte. Des del primer moment que coincideixen, comença una batussa dialèctica que no sembla tenir una solució fàcil. Cap dels dos, per cert, ha demanat l'opinió dels habitants de l'illa, que assisteixen com a espectadors a la baralla entre els estrangers. Cadascun d'ells tindrà la seva manera de veure-ho, en un temps que, a més, el conflicte a Irlanda s'intensifica i contínuament s'han de lamentar pèrdues humanes.

Aquest podria ser un llibre més que parla del conflicte d'Irlanda del Nord, de la tensió entre catòlics i protestants i dels Troubles; però no ho és. Ens situem en un lloc remot i indeterminat i baixem a un cas pràctic molt concret per explicar, de manera molt gràfica, com desapareix una llengua minoritzada. Perquè s'entengui bé, reduïm el camp de visió a la mínima expressió d'un poble: una família amb quatre generacions, i dos elements distorsionadors, un únic parlant de la llengua que amenaça la minoritzada, i un defensor aferrissat de la llengua, però que no n'és parlant nadiu. En cap moment s'esmenta el marc temporal, però Magee ens el facilita de manera indirecta. Intercalat en el text, i per ordre cronològic, a mesura que avancem tenim uns breus paràgrafs que detallen les víctimes mortals d'atemptats durant aquell estiu, que com que són reals, podem saber que ens trobem a l'any 1979. Els personatges de la novel·la, de tant en tant, comenten aquests casos i la situació política quan reben la informació.

La disputa entre en Lloyd i en Masson converteix els habitants de l'illa en personatges secundaris, tot i que naturalment tenen molt de paper, però això ja ens indica per on van els trets. El text està format bàsicament per diàlegs entre els diversos protagonistes, i per fragments de flux de pensament de cadascun d'ells que ens serveixen per posar context, per conèixer el seu passat, els seus anhels i la seva visió de tot plegat. Això fa que, en conjunt, es tracti d'un llibre força coral amb el tema de la llengua i el conflicte polític sempre present. En Lloyd, per cert, que és qui primer coneixem, té una manera curiosa d'expressar-se, o d'expressar els seus pensaments, que desemboca en idees per pintar que semblen poemes, i no para d'imaginar cada situació com una pintura a la qual posa nom.

És difícil, per un lector català amb consciència lingüística, no portar aquest llibre al nostre terreny. És probable que a un lector parlant d'una llengua dominant aquest llibre no li arribi tan endins, que fins i tot es posicioni del cantó de pensar que la llengua irlandesa no serveix per a res i que els habitants de l'illa farien bé d'aprendre a parlar bé l'anglès. Probablement tampoc vegi malament que la petita roca perduda enmig del mar esdevingui una atracció turística, però aquest és un altre tema. El fet d'identificar-se tant amb el tema lingüístic toca, i emprenya a parts iguals. M'hi he reconegut massa, he pensat que pot remoure consciències, però també m'he adonat que no, que els parlants de llengües dominants no tenen cap consideració per les petites, i que és tan fàcil actuar i pensar com en Lloyd, que la nostra llengua està més amenaçada del que pensem. En Masson no és cap heroi, ni tampoc exemple, perquè en realitat està més preocupat pel seu treball d'investigació que per la salut de la llengua. Això sí, amb ell aprenem la història de la llengua irlandesa. Però tots dos contribueixen només a folkloritzar la llengua, no deixen de ser colons. Els parlants, els habitants de l'illa, de la colònia, són els qui decideixen quina llengua volen parlar, i aquí també descobrim que no tots s'estimen o valoren la seva pròpia parla. Quin futur espera a la llengua irlandesa? És fàcil d'endevinar. Quin li espera a la catalana? Diria que millor no preguntar-s'ho, però no fer-ho és el primer pas per deixar-la morir. M'ha agradat, el llibre. M'ha agradat i m'ha fet mal. Una posada en escena original del conflicte irlandès, i un focus d'atenció poc habitual que m'ha resultat interessant. Sé que el llibre agradarà a qui el llegeixi, i de seguida em venen noms al cap que m'agradaria que el llegissin per despertar-los la consciència lingüística, però també sé que no passarà. Una llàstima. També es pot llegir sense donar importància a aquestes qüestions i segur que funciona, però és difícil no pensar-hi. Magee, autora irlandesa, té unes intencions molt clares, i si una cosa aprenem amb el llibre és que no et pots refiar d'un anglès. Que cadascú ho entengui com vulgui.

Impressió general: @@@@
Exemplar gentilesa d'Edicions del Periscopi.