Autora: Agota Kristof
Editorial, any: Amsterdam, 2024
Títol original, idioma, any: C'est égal i Où es-tu Mathias? , francès, 2005-2006
Gènere: Relats
Traducció: Marc Parera
Número de pàgines: 107
Llegit en: Català

Tothom que ha llegit Claus i Lucas ha quedat escandalitzat, en major o menor mesura. Si més no, la primera part, que les altres potser no agraden a tothom de la mateixa manera. El gran quadern, primer llibre de la trilogia, és un text pertorbador que explica la deshumanització de dos germans, els horrors que la guerra ha provocat. Perquè Kristof sap fer-nos esfereïr presentant-nos la crua realitat, sense fer servir altra cosa que els terrors que els éssers humans provoquem. Però que passa si l'autora hongaresa afegeix a la seva narrativa alguns elements no tan realistes, a banda dels comportaments més delirants imaginables? Doncs que tenim aquest Tant és, un recull de 26 contes brevíssims, però que contenen tota l'essència Kristof. En un parell de pàgines i amb quatre detalls és capaç de posar-te els pèls de punta o generar-te un mal rotllo que costa treure's de sobre. Relats desproveïts de qualsevol afegitó superflu, que van de cara a barraca per generar un gran impacte i, de passada, expulsar tots els dimonis que l'autora portava dins.

Agota Kristof va haver d'exiliar-se a Suïssa als 21 anys a causa de la situació política de Budapest. Aquesta migració forçada va marcar molt la seva obra, com també l'adaptació al lloc que l'acollia. Els contes de Tant és reflecteixen l'exili, la misèria moral, però també fan gala d'una ironia gens dissimulada i d'un humor negre que li serveixen per retratar temes com el masclisme, l'esnobisme, els que declaren sempre ser uns escarrassos o aquells que es vanten d'anar a viure al camp perquè és molt millor que la ciutat, entre d'altres molts espècimens reconeixibles a qualsevol societat. De vegades més críptica, altres clara i directa com un cop de puny, i fins i tot fregant el surrealisme, tots els textos són d'aquells que, en el millor dels casos, només incomoden i regiren, però poden arribar a esgarrifar. Utilitza personatges de tota mena, però no hi falten els nens inquietants i les persones que manifesten algun trastorn mental, tant si ho saben com si no. Són, com no, contes foscos, pertorbadors, però tan breus que tampoc no he tingut aquella sensació d'atmosfera carregada i pesant que m'han generat les altres obres seves de ficció que he llegit. Molt passador i ràpids de llegir, però no deixen indiferent, això segur.

A l'Agota Kristof sempre li trobo poca comparació. En aquest cas, i tot i ser contes molt breus, els seus puntets macabres m'han fet pensar en els contes per a adults de Roald Dahl, o potser en els Petits contes misògins de Patricia Highsmith, per la mala llet. És molt destacable que amb tan poc text pugui remoure tant, i aquí recau el seu valor. Sembla fàcil escriure relats breus, però saber tocar la fibra com ho fa ella no ho és gens. Corre el risc de patir el mal dels contistes, que es valora menys la narrativa breu perquè no té la profunditat d'una novel·la, i si són tan curts encara més. Però no es pot menystenir algú que ha escrit una història com Claus i Lucas. Per seleccionar alguns textos que m'han sorprès, colpit i fins i tot divertit, destacaria el primer, La destral, pel seu humor negre, Els professors, per la ironia i la mala llet, Els números erronis, pel seu personatge indefinible i perquè sembla un acudit de mal gust, i El camp i La invitació perquè retraten personatges a qui cadascú de nosaltres podrà posar noms i cognoms. Però la majoria tenen el seu què, difícilment deixen indiferent. És la Kristof més punyetera, la que es permet més llicències i utilitza la seva capacitat narrativa tant per imaginar escenaris inquietants i incòmodes, com per retratar amb tota la ironia imaginable persones i situacions. Aquest és un bon recull per fer un tastet del seu estil i saber com les gasta. Potser us animarà a fer el salt a les seves obres més llargues, que s'han llegir agafant una mica d'aire.

Impressió general: @@@
Exemplar gentilesa d'Amsterdam.