Editorial, any: El Cercle de Viena (Viena Edicions), 2023
Títol original, idioma, any: Michel Strogoff, francès, 1876
Gènere: Aventures
Traducció: Josep Maria Pinto
Número de pàgines: 400
Llegit en: Català
Rússia és un imperi immens i ben greixat que funciona com un rellotge a les ordres del tsar. Però una amenaça inesperada posa en risc l'hegemonia russa. Ivan Ogareff, un traïdor a la pàtria, s'ha aliat amb cabdills tàrtars per apoderar-se d'Irkutsk, la capital oriental que governa el gran duc, germà del tsar. Si cau Irkutsk, caurà tota la Sibèria i el poder de l'emperador es veurà seriosament compromès. Ivan Ogareff ha aconseguit tallar el fil telegràfic que uneix Moscou i Irkutsk, de manera que no hi ha manera ràpida d'avisar el gran duc que el traïdor preten enganyar-lo, guanyar-se la seva confiança i lliurar la ciutat als tàrtars. Cal enviar-hi un correu, algú que pugui portar el missatge del tsar fins a destinació. Però són més de 5500 quilòmetres de distància, caldrà que sigui un home de ferro, amb molta resistència i incorruptible. Aquest home és Miquel Strogoff, un valerós jove d'origen siberià que farà tot el que estigui a les seves mans per complir la missió i servir la pàtria. La seva persistència i noblesa el converteixen en el més indicat per transportar la carta del tsar, però els seus enemics no escatimaran esforços per interceptar-lo i esborrar-lo del mapa, tant a ell com a la missiva.Sembla mentida, però no havia llegit mai cap llibre de Jules Verne, per això no podria desaprofitar l'ocasió d'abordar aquest clàssic universal quan vaig veure que El Cercle de Viena el publicava. Aquesta col·lecció és una de les millors que tenim en català pel que fa a clàssics i clàssics contemporanis, i saber que es tracta d'una traducció de Josep Maria Pinto ja em generava una confiança total. Aquesta és potser l'obra menys fantasiosa dels grans títols de Verne, però no deixa de ser una novel·la d'aventures amb un protagonista capaç de superar qualsevol escull gràcies al seu seny i a la seva fortalesa, tant física com mental. L'empresa que té al davant Miquel Strogoff no és gens fàcil i està amenaçada per tota mena de perills, començant per les llargues distàncies que ha de recórrer des de la Rússia europea fins al vell mig de la Sibèria. L'acció està ambientada a l'estiu i la climatologia va canviant a mesura que avança la temporada, però segons el mateix Strogoff, hauria estat més ràpid i fàcil fer aquest viatge a l'hivern, cosa que personalment no em puc ni imaginar. La missió és una aventura trepidant que tindrà tot tipus de contratemps i moltes penúries que el correu del tsar haurà d'afrontar, de vegades sol, i d'altres acompanyat d'altres personatges entre els que destaquen la jove Nàdia Fédor, l'antic funcionari Nicolau Pigassof i un parell de periodistes, l'anglès Harry Blount i el francès Alcide Jolivet, que actuen com gat i gos, però que aporten un contrapunt còmic a una història que, per altra banda, és força crua i dramàtica. I tot i aquesta acció trepidant innegable, Verne no se n'està de descriure la ruta amb pèls i senyals, ciutat a ciutat, carretera a carretera. Les descripcions de l'estepa i els paratges siberians poden ser de gran interès, però si una cosa puc criticar-li és que l'autor es recrea amb un munt d'informació, com si calgués demostrar que coneix perfectament la ruta que segueix el seu protagonista. Tot i que aporta versemblança i consistència a l'obra, també n'alenteix una mica el ritme.
Malgrat això, val a dir que és una lectura àgil i molt distreta. Verne sap com mantenir-nos arrapats al llibre, ja que personalment no pensava que Miquel Strogoff es trobaria dificultats tan explícites en el seu viatge. Pensava que es tractaria d'un text més amable i més destinat a un públic ampli, però m'he trobat crueltat, molt males intencions, i molt de patiment per part dels bons. I sí, dic bons perquè aquesta és una d'aquelles històries en el que els bons són molt bons (nobles, valents, sacrificats, indefallents), i els dolents molt dolents. Però amb això sí que hi comptava, no deixa de ser una lluita entre el bé i el mal. Qui encarna cada facció, ja és un altre tema. L'ambientació, el plantejament i la cursa desenfrenada són fantàstiques. M'ho he passat francament bé, i fins i tot la descripció m'ha fet venir ganes de visitar Irkutsk. Busqueu-ne fotos, actualment sembla una ciutat maca! La traducció flueix molt bé i és una lectura sense gaire complicació, que per més penúries que descrigui, que no són poques, només té una manera possible d'acabar. És un llibre, per tant, per no capficar-s'hi gaire i deixar-se portar pel plaer de la lectura. I què bé que es posen, aquests. Verne es mereix bones edicions en català com aquesta, sé que Adesiara en va publicar una recentment i no descarto llegir-la. Penso que és un autor a explorar, ja que no vaig fer la feina quan tocava.
Impressió general: @@@@
8 Comentaris
Miquel Strogoff, el correu del tsar. Tot un clàssic.
ResponEliminaJo el tenia, parlo de per allà als anys 70. Aquest títol era un dels de la col·lecció "Historias Selección" de l'editorial Bruguera que formaven part de la meva biblioteca de ben petit. Eren uns llibres que m'agradaven molt perquè barrejaven text i còmic que es podien llegir independentment, el còmic et resumia la història que t'explicava el text que, al seu torn, era un resum del llibre original perquè es tractaven d'adaptacions per a joves de grans clàssics de la literatura. La seva lectura, doncs, no compta com haver llegit la novel·la, però em van servir (a mi i a moltíssims nens d'aquella època) per a descobrir grans autors i grans obres de la literatura universal. Si ara m'agrada tant llegir, segur que una mica de culpa la van tenir aquests llibres.
Deixem estar, però, els records infantils i tornem al present. Durant molt de temps no havia tornat a llegir res de Jules Verne, però aquests últims anys he fet entrar fins a quatre de les seves novel·les a la meva llista de lectures. La primera va ser "La volta al món en 80 dies" que em va agradar molt (molt més del que m'esperava perquè la trama és coneguda de sobres per les moltíssimes adaptacions que se n'han fet, però malgrat això el llibre va aconseguir sorprendre'm i em va enganxar totalment), després vaig llegir "Viatge al centre de la Terra" que també està prou bé en la seva barreja d'aventures i ciència-ficció i, aquest mateix 2024, n'he llegit dues de seguides "De la Terra a la Lluna" i "Al voltant de la Lluna" que, també ho he de dir, no m'han agradat tant perquè Verne intenta fer tan creïble el seu viatge lunar que tota l'estona no para de donar dades i més dades que a estones fan feixuga la lectura (en parlaré a la ressenya que publicaré al XAREL-10 el pròxim 10 de juliol, per si t'interessa).
Malgrat tot, el meu balanç amb l'obra de Verne continua sent ben positiu i no descarto tornar-hi un dia d'aquests. Potser amb aquest que ressenyes avui o amb algun altre, aprofitant la bona notícia que representa tenir a l'abast aquestes noves traduccions en la nostra llengua.
Doncs jo ni això, que jo recordi. Sé que llegia obres abreujades d'aquelles, clàssics universals que et pensaves que havies llegit sencers, i que només eren un resum. Però si hagués llegit una edició tan xula com la que descrius suposo que la recordaria! Si no m'equivoco, em sembla que per casa els pares hi corria algun llibre de Verne, però no em sona haver-los llegir, qui sap.
EliminaMiraré de passar per la teva ressenya, a veure què t'ha semblat el llibre, però com dius, i com deien per aquí a baix també, aquest afany enciclopedista de Verne ara és força inecessari, ara tenim ja tota la informació que vulguem a l'abast, no ens cal que l'autor ens la proporcioni, com devia passar quan Verne escrivia. Llàstima, perquè les seves històries són molt imaginatives i enganxen, però els gustos lectors han canviat amb el temps.
Jo intentaré continuar llegint-lo. Malgrat dels malgrats, penso que és un autor que val la pena tenir llegit.
Ostres, em passa com en Mc Abeu, jo també tenia de petita el llibre en la mateixa col·lecció d'Editorial Bruguera! No sabia que hi havia la novel·la en aquesta edició que has llegit, queda apuntada en la llista de pendents ;)
ResponEliminaSempre tinc un ull posat al Cercle de Viena perquè m'encanta la tria de títols de la col·lecció. Quan vaig veure que publicaven aquest no m'hi vaig pensar gaire, així que vaig poder, el vaig comprar. He trigat uns mesos a llegir-lo, però no per falta de ganes. Quan veig llibres d'aquests publicats amb noves edicions m'ho prenc com una gran oportunitat que no s'ha de deixar passar.
EliminaPotser hi hauria d'anar i donar a aquest autor una segona oportunitar. L'únic que he llegit de Verne és "El poble aeri" i em va costar molt: aquest punt enciclopedista que para el relat per convertir-lo en un text expositiu em va semblar molt feixuc. A més el desenllaç es posposa fins que queden poques pàgines per acabar i és absolutament previsible. La lectura d'aquesta obra de Verne em va fer pensar que la sensibilitat dels lectors ha canviat. O almenys la meva!
ResponEliminaAquest és un bon punt. El que ens agrada llegir ara pot no ser el que agradava llegir dècades enrere, això està clar. De moment només he llegit Miquel Strogoff i l'opció més obvia per continuar és "El poble aeri" precisament, perquè és una edició recent. Però tens raó que aquesta dèria enciclopedista de l'autor no ajuda gaire a la lectura. És probable que en altres èpoques, i sense tanta info a l'abast per tot arreu, un llibre que t'expliqui fil per randa cada detall podia servir fins i tot per aprendre. Però en l'era de la informació, tot allò que volem saber ja ho buscarem i ho trobarem de manera fàcil, no cal que t'enrotllis tant, Verne!
EliminaMiquel Strogoff, probablement, és la millor novel·la de Verne junt amb 20.000 llegues de viatge submarí. El vaig llegir molt de jove i alguna vegada d'adult i té algunes històries increïbles (Las indias negras, sobre una ciutat dins d'una mina és genial). Un autor molt recomanable.
ResponEliminaNo puc comparar perquè és el primer llibre que li llegeixo, almenys en consciència. Però m'ha agradat prou per tenir ganes de llegir-ne més. A veure quan puc fer-ho, tant de bo tenir edicions com aquesta de tots els que dius.
Elimina