Autor: Jon Fosse
Editorial, any: Nòrdica llibres, 2024
Títol original, idioma, any: Morgon og kveld, noruec, 2000
Gènere: Narrativa
Traducció: Meritxell Salvany
Número de pàgines: 108
Llegit en: Català

Quins són els moments més transcendentals en la vida d'una persona? En podríem citar molts, però n'hi ha dos que són ineludibles: néixer i morir. Tots, per força, passem pel nostre naixement, i tard o d'hora ens toca marxar. Matí i tarda se centra únicament en aquests dos dies de la vida d'en Johannes, un home noruec, fill d'un pescador, que arriba a aquest món com qualsevol altre, i en marxarà també com ho farem tots. Entre els dos moments, tota una vida que ha transcorregut a l'illa on vivien els pares i ho ha fet ell també amb la seva dona i els seus fills. Moments de tot, felicitat, algunes decepcions i més d'una penúria per les dificultats de l'ambient en el que viuen. En Johannes reviu, des del seu últim dia, alguns dels moments que han marcat la seva trajectòria vital. Un dia, per cert, una mica estrany. No sap per què, però és una mica diferent de la resta.

Jon Fosse és l'actual Premi Nobel de literatura. Autor noruec conegut per la seva faceta de dramaturg, però que ha cultivat diversos gèneres, en el moment de ser guardonat era inèdit en català. Ara ja comptem amb diverses obres seves traduïdes. Per conèixer-lo jo m'he decantat per aquest Matí i tarda, una obra molt breu que justament la setmana que l'autor va guanyar el premi, Nòrdica havia publicat en castellà, i que mesos després va pubicar també en català. Fosse relata la mínima expressió d'una biografia, centrada en el moment inicial i el final de la vida del seu protagonista Johannes. El naixement, que aproximadament ocupa una quarta part del llibre, posa en context la seva família i el lloc on viuen. La resta succeeix el dia que mor. Entremig, han passat moltes coses, i en Johannes recordarà les més importants, deixant córrer el pensament. No aprofundeix, no entra en detalls, però sí que fa pinzellades d'allò que realment ha importat a la seva vida. Jon Fosse escriu els pensaments del protagonista, un home ja gran, de manera que divaga, perd la memòria, no està segur de si aquest seu últim dia ha fet unes coses o altres. Manté diàlegs amb altres personatges, i aquests resulten reiteratius, torna un cop i un altre sobre les mateixes idees, alhora que el cap li marxa a altres temps i situacions i va recordant. De seguida ens adonem que alguna cosa falla en la seva narració, ell mateix ens diu que és un dia estrany. És fàcil intuir per on van els trets, però deixaré que ho descobriu si us decidiu a llegir-lo.

Matí i tarda busca l'essència, el minimalisme. Despulla una vida de tot allò que és superflu, i amb 100 pàgines en té prou. Des de la vellesa va introduint amb naturalitat aquells instants, aquelles persones i esdeveniments que cal conservar. I ho fa des de la tendresa i la reflexió, fins i tot des del penediment. Es podria dir que el nostre amic Johannes és un narrador no fiable, però ell no ho sap. Enginyosa manera de presentar la biografia, i intel·ligent recurs per poder transcendir temps i espai. És d'aquests llibres que semblen simples a primer cop d'ull, però que a mesura que avances vas captant les intencions de l'autor i què et vol explicar. És agradable de llegir, tot i que no tota la vida d'en Johannes ha estat flors i violes, però és una lectura reposada i que fa pensar què ens trobarem si el nostre últim dia girem la vista enrere i observem què hem fet des del dia que vam posar un peu a la Terra. M'ha agradat prou. Realment no li cal res més per tenir una experiència lectora completa.

Impressió general: @@@ i mitja
Exemplar gentilesa de Nòrdica llibres.