Editorial, any: Elastic Books, 2023
Gènere: Juvenil
Número de pàgines: 283
Llegit en: Català
Quin daltabaix per un noi de catorze anys deixar tot el seu món enrere perquè el seu pare ha decidit, unilateralment, que anirà a fer una feina a l'altra punta del món. És clar que és una feina emocionant, rehabilitar i reacondicionar un antic far. Però en una illa remota i minúscula on ni tan sols hi ha cobertura pel mòbil? En Max no ha pogut triar com la seva germana, que com que té divuit anys, sí que és important que continuï els estudis a casa. Ni la mare el convenç que aquest temps passarà volant i que segur que trobarà amics i un lloc nou que no serà tan terrible. Ben mirat, en Max no es pot dir que tingui gaires amistats. De fet, els seus companys es riuen una mica d'ell i perdre'ls de vista una temporada potser no li anirà tan malament. Però sí que té la Clàudia. Quan per fi han decidit que serien alguna cosa més que amics, ara ha de marxar?? No comença gens bé aquest trasllat forçat i el nano fa morros durant tot el trajecte, que són moltes hores. Però a l'illa l'hi espera més d'una sorpresa, començant per un petit grup de nois i noies que l'acullen i no el jutgen de cap manera. També un entorn tranquil i preciós amb molts racons per descobrir. I l'entorn no serà l'únic descobriment que farà en Max en el temps que li toca passar allà.
El guanyador del Ruyra 2022 és una novel·la de formació i de descoberta de la pròpia sexualitat. El plantejament l'hem vist centenars de vegades tant en llibres com en pel·lícules: un adolescent forçat a canviar de casa, barri, ciutat o en aquest cas de continent, en contra de la seva voluntat. Deixar el món conegut i controlat enrere i enfrontar-se a un entorn completament nou sempre suposa un repte i ens l'han explicat molts cops. Les diferències són que aquest cop l'autor és català i que en Max veurà capgirada la seva realitat del tot, ja que és a l'altra banda del món on descobrirà que el camí establert no és el seu i que, tot i que enyora la Clàudia, per qui realment sent atracció és per l'Àlex, un dels nois de la seva edat que coneix a l'illa. No serà l'única història que viurem en aquest indret tan remot. Per exemple, no tothom està d'acord amb la rehabilitació del far i l'oposició serà proactiva. I a més també altres personatges secundaris tindran el seu moment durant la narració. Al tema central de la descoberta de la sexualitat, s'hi uneixen altres tòpics com la intolerància, la discriminació, la manca de comunicació, els estralls de l'alcoholisme i els complexos associats a l'adolescència. Tots ells són tractats amb cura, amb delicadesa, però obertament i sense disfressar-los.
A l'inici de la història en Max no es coneix. Assumeix com a normal que a un noi li ha d'agradar una noia. Li costa molt acceptar que no té per què ser així i se n'anirà convencent poc a poc. Seguim el fil dels seus pensaments, i també els de l'Àlex, mentre s'han d'anar enfrontant a la resta d'elements de la trama i a la seva pròpia acceptació. El resultat és una història bonica i tendra que qualsevol lector veu evident, però que es pren el seu temps a cada fase. Els dubtes, la negació d'allò que està passant, són etapes que s'han de superar i cadascú té el seu ritme. Això el llibre ho recrea bé, no precipita cap esdeveniment i ja està bé que sigui així. Reconec que en algun moment pensava que s'estava allargant massa, però després em deia a mi mateix "no li fotis pressa a en Max!". Quan jo era adolescent no recordo que tinguéssim a la nostra disposició llibres així, que plasmen la realitat de tants i tants nens que a la meva època eren invisibles. Per això penso que aquesta és una molt bona lectura per canalla de 13-14 anys, perquè com diu el mateix llibre, les històries d'amor són extraordinàries, són complicades i de vegades poden tenir finals tristos. O no. Però en qualsevol cas, no són tancades i necessàriament cisheteronormatives. És fresc i àgil de llegir, força cuqui pel que fa a la relació, expositiu en la resta de temes i interessant pel seu públic objectiu. D'aquests que penses que seria bona cosa que es llegís a les escoles.
Impressió general: @@@ i mitja
Exemplar gentilesa d'Elastic Books.
4 Comentaris
Ostres! A un noi no li ha d'agradar una noia? I m'ho dius ara? Després de gairebé 3.900 casos típics?! Sent sincers, des del CT3400 al noi ja li va deixar d'agradar la noia, per tan només va durar poc més de 15 anys...
ResponEliminaNo em culpis a mi, culpa l'autor del llibre que no ens ho ha dit fins ara! Bé, en honor a la veritat, el llibre ja té més d'un any i des que va arribar a les meves mans el podria haver llegit abans, però va com va. Una obsessió de 15 anys tampoc està malament...
EliminaHaver d'esperar més de 100 pàgines perquè es facin un petó em sembla excessiu, sobretot perquè descobreixes que hi ha un atracció entre ells quasi al principi. Sempre penso que la literatura juvenil evita el sexe tant com pot, i em sembla un error.
ResponEliminaNo ho veig així. A mi també se'm feia llarg això, pensava que estava cantat, però no és a nosaltres que se'ns ha de fer llarg o curt. En Max no sap ni que li agraden els nois. És més, en Max no entén gaire que a un noi li pugui agradar un noi, ja que per ell a un nen li ha d'agradar una nena. Fer aquest pas, adonar-te que allò que pensaves que era una amistat, que va veient que ha de ser alguna cosa més, no pot ser ràpid ni evident. Aquí se'ns parla d'una evolució, d'un canvi de paradigma i d'un descobriment de la pròpia sexualitat, que no és com et pensaves. No se li pot donar pressa a en Max, ha de fer el canvi mental ell solet i que trigui el que li calgui. No és per endarrerir el sexe, és perquè s'ha d'entendre a ell mateix. I penso que el llibre ho recrea molt bé. Veure que als adults ens treu de polleguera aquesta espera m'indica que està ben fet. Si el noi hagués tingut clara la seva sexualitat des del principi estaria d'acord amb tu, però em sembla que en Max ho viu com ho viuria un nen que es trobés en la seva mateixa situació, i això està molt bé perquè potser ajudarà la canalla que el pugui llegir.
Elimina